‘El Follonero’

El Jordi Évole es va fer famós encarnant El Follonero (Una altra cosa i Buenafuente), un tipus peculiar que assegut entre el públic dels xous de l’Andreu Buenafuente intervenia quan volia i criticava a qui li donava gana (una mena de veu de la consciència –Pepito Grillo– o un primer tast del que després es coneixeria com a Twitter). Inicialment el paper l’havia de fer un actor però demanava massa diners i, finalment, es va proposar que ho fes el mateix Évole, llavors guionista. El cornellanenc va acceptar el repte pensant que una flor no fa estiu i que es tractava d’un paper puntual, que ben aviat tornaria a l’anonimat, però la cosa va funcionar molt bé i El Follonero es va convertir en un habitual del programa, fins a l’extrem de fer-se un nom i adquirir vida pròpia.

Així va néixer Salvados (exitós spin-off de Buenafuente), amb la idea de fer dos programes especials per les eleccions espanyoles del 2008; però l’èxit va fer que el programa es quedés… i fins ara. El projecte inicial aprofitava el ganxo del Follonero, però de mica en mica, quasi imperceptiblement, el personatge gamberro de les camises de quadres es va anar transformant amb un periodista crític que va saber connectar amb la Espanya dels indignats. No descobriré ara i aquí els mèrits d’Évole i el seu Salvados.

Tot i que creia El Follonero mort i enterrat, contemplo amb satisfacció com, de tant en tant, quasi irremeiablement, l’àlter ego d’Évole apareix en escena fent memorables trencadisses. En el concert en favor dels refugiats del Sant Jordi, l’enyorat Follonero va aprofitar que parlava l’Évole per dir, entre d’altres coses: “…Penseu, autoritats, que el que esteu aplaudint des de la llotja també neix de la vostra incapacitat política per resoldre aquest tema. Sabem que alguns de vosaltres lluiteu i lluiteu per aconseguir que això no sigui així. Però altres us refugieu i dieu que és un problema de competències. Jo crec que no és un problema només de competències, sinó un problema d’incompetències…“.

Segurament no va ser el més interessat que va dir Évole en aquell discurs, ni tan sols va ser el més interessant d’un concert a on van actuar Lluís Llach, Paco Ibáñez o Joan Manuel Serrat, però sí que van ser les paraules que més van coure i encara couen, de manera especial als polítics al·ludits.

Com piulava David Fernández (CUP), després de llegir la intervenció del Follonero alguns cops (ell, cinc), comprovo que “no sobra res i ho clava tot, i fa pensar“. Quan l’Évole diu que no és “només” un tema de competències, l’adverbi té un valor cabdal, reconeix que és una qüestió de competències, però que va més enllà (ell apunta cap a les incompetències). De fet i posats a desobeir injustícies, com ara que no ens deixin votar si volem o no ser independents, també (un altre adverbi important) podem desobeir la injustícia de no poder acollir refugiats.

(Visited 53 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari