El que està passant amb els borbons recorda la frase del poeta Publio Siro: “L’absolució del culpable és la condemna del jutge“…
El cunyat de l’actual rei i gendre de l’emèrit, Iñaki Urdangarin, tot i haver estat condemnat a sis anys i tres mesos de presó per prevaricació, malversació, frau, tràfic d’influència i dos delictes fiscals més, no ingressarà (de moment), ni tan sols haurà de venir a Espanya a fitxar als jutjats, podrà fer-ho des de Suïssa, i tampoc haurà de pagar fiança. D’altra banda, la seva esposa, la Infanta Cristina, germana i filla de reis, ha quedat absolta. El cas Nóos acaba aquí (de moment) la seva singladura.
Al final, surt més rentable prevaricar, malversar i tots els verbs que conjuga Urdangarin que, per exemple, fer espectacles de titelles. Només cal recordar els titellaires madrilenys que, en el seu espectacle ‘La bruja y don Cristóbal’, van desplegar una pancarta que deia ‘Alka-ETA’ i que, acusats d’enaltir el terrorisme, els va dur a la presó. O aquell jove sevillà condemnat a sis mesos de presó per robar una bicicleta que també va ingressar a la presó molt temps després d’haver-la afanat, i tants altres que havent fet la meitat de la meitat de la meitat del que acusen a l’exduc de Palma, Iñaki Urdangarin, han passat per presó. D’altra banda, caldrà veure què passa amb el raper condemnat a tres anys i sis mesos per injuries a la Corona. En aquest país sembla més fàcil engarjolar qui critica els culpables que els mateixos culpables. Tot plegat sense parlar dels polítics catalans processats per la consulta del 9N o pel procés independentista en general. Resumint, aquest és un país judicialment peculiar a on, sense anar més lluny, el Tribunal Suprem condemna a aquest mateix mitjà (El Triangle) a pagar 20.000 euros a Alícia Sánchez-Camacho per difondre la conversa de La Camarga que ella mateixa va encarregar.
De la pantomima del cunyat, també em crida poderosament l’atenció que Urdangarin ja havia triat presó a Badajoz per complir la condemna ben a prop de Portugal, país a on plantejava traslladar-se la seva esposa, la Infanta Cristina, i els seus fills. Així, queda clar que els Urdangarin han estat més pessimistes o realistes que la mateixa justícia.
D’altra banda, galdós seria una manera elegant de definir el paperot fet per la justícia amb l’absolució de la Infanta Cristina. La germana de l’actual rei i filla de l’emèrit va al·legar ignorància en el sentit més absolut del terme. S’afegia així a l’epidèmia d’esposes ignorants que no en tenen ni idea d’on surten els diners que els permet un extraordinari tren de vida. Queda clar que fer-se el ximple és judicialment rentable; segur que no ajuda en la lluita contra el masclisme, però això sembla preocupar poc a les ‘víctimes’.
Total, que la justícia ha tornat a demostrar la seva ceguera, sordesa i mudesa. Com diuen aquells, millor que no ho provin de fer a les seves cases, és perillós. S’ha de ser molt Urdangarin per fer el que ell ha fet i sortir-se’n pràcticament indemne com se n’ha sortit.
Cunyats…
