Explica el psicòleg Barry Schwartz que l’excés d’oferta en la societat actual, lluny de socórrer al ciutadà, acaba creant-li ansietat i estrès crònic. En periodisme passa tres quarts del mateix, enmig de la copiositat informativa a l’individu li costa destriar el gra de la palla i s’acaba creant un totum revolutum que perjudica seriosament la veritat. L’epidèmia judicial que vivim ajuda a no entendre res o ben poca cosa i la gent acaba fent un capmàs amb històries i histèries inicialment prou diferenciables.
No hauríem de barrejar, per exemple, el 9N amb el 3%; el primer no hauria d’haver arribat mai al jutjat i el segon ja fa temps que l’hauríem d’haver sentenciat. Em sembla injust que l’expresident Artur Mas segui a la banqueta dels acusats per haver posat les urnes fent cas al reclam de la societat civil (9N), i trobaria just que hi segués pel presumpte finançament il·legal del seu partit. Si se l’hagués d’inhabilitar seria pel segon cas, mai pel primer.
Tenen raó els qui denuncien que no és casual que el judici del 3% arribi just ara, en ple apogeu independentista; seria càndid pensar que l’alineació de planetes judicials és atzarosa, però sense merda no hi ha pudor. D’altra banda, no són pocs els qui defensen la teoria del peix que es mossega la cua: si Convergència és ara independent és fruit d’una fugida endavant i no de la maduració d’una idea que, com el fruit, acaba caient. Sigui com vulgui, ara hi ha pols perquè abans es va anar a l’era.
El PDECat té un problema i aquest es diu Artur Mas. Autoexclòs el president Puigdemont de la batalla política, Mas continua sent un dels principals actius de la formació, però i alhora és qui millor recorda la vella i defenestrada Convergència. Si les enquestes diguessin que el PDECat guanya les eleccions no hi hauria debat, els seus demanarien a Mas que refés el pas, del costat a enrere, però la idea de veure Junqueras president de la Generalitat (amb el permís dels Comuns) desespera, i amb aquest desassossec costa tenir el cap fred per prendre les decisions més oportunes.
Tret de sorpreses de darrera hora, segurament Mas sortirà del 9N injustament inhabilitat, però costarà que el 3% l’acabi esquitxant judicialment parlant perquè Osàcar o Gordó ja s’encarregaran d’habilitar un tallafoc que eviti la crema de l’expresident. De totes maneres, passi el que passi, farà bé el PDECat d’acabar la feina que en el seu dia va iniciar la CUP i, encara que sigui a contracor, buidi definitivament la paperera de la història a on, teòricament, hiverna un Mas amb ganes encara de reescriure un final més èpic per a la seva biografia.
