Benvolguda Teresa Torres –mediàticament coneguda com la iaia de Podemos. Celebro el teu toc d’atenció als aprenents de pimpinela Pablo Iglesias i Iñigo Errejón. Tot i que és pública i notòria la teva parcialitat en favor del primer, trobo que algú els hi havia de dir: n’estem tips de les gesticulades baralles del duet revelació de la política espanyola. Al principi pensava que sobreactuaven expressament, per exhibir una pluralitat moderna, més o menys fingida; de fet, potser allò que va començar com un moviment merament tàctic, ha acabat enredant-se fins a extrems força vergonyants, i fins a forçar el teu merescut i necessari reny.
Crec (creia?) que Podemos havia estat cridat per fer o forçar revolucions en un país arnat, àvid de revoltes i fart de naftalina. Engendrats pel poble entre tendes de campanya de Sol (després Vodafone…), un 15-M inoblidable, semblaven imparables, i ara reculen com els crancs, presoners de les seves pròpies estratègies i/o contradiccions. Si sortíssim al carrer a preguntar als indignats les set diferències entre Iglesias i Errejón, qui sap si en sabrien enumerar alguna. Els dos volen conquerir el cel, aquí estan d’acord, si bé un entén que això només és possible assaltant-lo i l’altre no vol dreceres, tria fer-ho per la via del consens. Això és tot? L’ego dels dos, en les proporcions que calguin, deu acabar de completar les set diferències dels ja famosos pimpineles de la política espanyola.
Com passa amb els impostats petons a la boca, alletaments públics, trencadisses protocol·làries vàries, o amb tantes altres positures, la reiteració de la novetat acaba afeixugant l’espontaneïtat. Així, la gent es comença a cansar de les constants picabaralles dels podemites. Preocupats per les seves discussions internes i eternes, s’han oblidat de conquerir cel, sigui per consens o assalt.
Ja en el passat González i Guerra, o en el present Sánchez i Díaz, s’han barallat, es barallen i es barallaran fins a l’esgotament. L’esquerra no ha necessitat mai d’enemics externs, ella mateixa els crea i s’autodestrueix amb esfereïdora habilitat. Però, no havíem quedat que Podemos era diferent i venia a regenerar la política?
Llavors s’agraeix el teu preclar reny, iaia de Podemos. Diu Iglesias que pren nota dels teus greuges. Alguna cosa em fa pensar que les pren amb llapis i les notes es poden esborrar. Tant de bo m’erri. Hi ha molta feina a fer com per anar perdent el temps mirant-se el melic…
