Que a Pere Casaldàliga l’anomenin el bisbe dels pobres deixa en molt mal lloc a l’església catòlica. Difon la idea que el seu és un cas

La gent i els partits d’esquerra han de demostrar que existeixen i que juguen fort per defensar les persones més vulnerables en aquests moments que

El 19 de gener de 1972, el Consell d’Europa va elegir l’Oda a l’Alegria, basada en un moviment de la novena simfonia de Ludwig van

Me’n faig creus. Què hem fet o estem fent malament els que vivim a Catalunya perquè l’augment de contagis per la Covid-19 hagi obligat els

Ja fa quatre mesos que dura aquesta broma. La tercera part d’un any. La vint-i-cinquena part d’una vida normal. El que va començar sent com

M’armo de valor i surto a prendre un cafè a alguna terrassa del barri. Mentre camino em creuo amb d’altres persones que van soles o

Després de la lectura de ‘Els invisibles’ (Llibres a l’Abast, Edicions 62) he refermat la meva convicció que no es pot abordar la realitat amb generalitzacions

Uns li diuen ‘fase de reconstrucció’. Uns altres, ‘fase de represa’. També es parla de ‘nova normalitat’. I a mi m’agrada pensar que hem entrat

“Què complicat que és morir-se al primer món, i què car!”. És la darrera frase del llibre que va publicar Rosa Maria Sardà el novembre

“CDC? ‘Això no toca’”. Així es titula el darrer article de Jordi García-Soler que vam publicar a EL TRIANGLE, el passat 29 de maig. Dos

El matí del 8 de març vaig repetir el ritual de cada diumenge. Vaig passar pel quiosc vaig comprar el diari i vaig anar al

“Hay lugares únicos, que despiertan los cinco sentidos. Lugares en los que volvemos a soñar o empezamos una amistad de verdad. Bosques donde descubrir que

Fa uns dies, una campanya anònima, d’aquestes clàssiques que circulen pels xats de whatsapp que comencen sempre amb “m’arriba que…”, animava a canviar els aplaudiments

Poques vegades he vist a Xavier Vidal Folch escriure amb tanta vehemència com ho va fer a l’article ‘El putsch de Karlsruhe’ que va publicar

Tornen sorolls que havien desaparegut els darrers dies. El de l’ascensor de casa en marxa, per exemple. Feia molt temps que només l’escoltàvem esporàdicament. O

Van començar els italians. Deien ‘Tutto andrà bene’. Tot anirà bé. Ho deien i ho diuen, sí. Però s’ho creuen o s’ho volen creure? M’ho

La vida m’havia posat fins ara davant nombroses disjuntives. Per exemple, deixar de jugar a futbol o seguir fent-ho malgrat els riscos de lesió que comportava