Els altres catalans

Després de la lectura de ‘Els invisibles’ (Llibres a l’Abast, Edicions 62) he refermat la meva convicció que no es pot abordar la realitat amb generalitzacions simplistes ni amb la idea que les tradicions i el passat determinen inevitablement el present i el futur de les persones i les comunitats. Perdoneu aquesta frase una mica embolicada per explicar com m’ha quedat el cos després de llegir el llibre que ha coordinat Andreu Farràs i en el qual hi han treballat quatre periodistes: Pau Farràs, Imma Santos, Gemma Varela i Andrea Vargas.

Hi trobareu les històries de 31 immigrants explicades en primera persona. Són ciutadans i ciutadanes que han arribat a casa nostra procedents de 26 països diferents i que expliquen tant la seva trajectòria i experiència abans d’arribar aquí com les sensacions que han tingut per tal com els hem acollit i què en pensen de la nostra societat. Els veiem a ells però també ens veiem a nosaltres a través de les seves vivències i opinions.

Descobrireu, si us endinseu en les 440 pàgines d’aquest exercici periodístic i sociològic, que els seus protagonistes tenen les mateixes preocupacions que nosaltres o molt semblants, que n’hi ha que se sumen a la reclamació de la independència de Catalunya i d’altres que no entenen ni comparteixen aquesta reivindicació, que n’hi ha que creuen que s’han d’obrir les fronteres a tothom i d’altres que creuen que ja hi ha massa immigrants dins, que alguns aprenen el català amb facilitat i a d'altres se'ls resisteix i que, en general, se senten ben acollits i que volen dur vides tranquil·les, constructives i contribuir a millorar la nostra societat.

Francesc Candel va populartizar l’expressió ‘els altres catalans’ per referir-se a les persones que van venir a treballar a Catalunya durant les dècades dels 50, 60 i 70 del segle passat, procedents d’Andalusia, Extremadura, Galícia o Múrcia. Només els més fanàtics no consideren catalans a aquestes persones i als seus fills i néts. L’expressió de Candel es pot aplicar perfectament als xinesos, afganesos, hondurenys, marroquins, senegalesos o paquistanesos que viuen entre nosaltres des de fa ja anys. No és que visquin entre nosaltres. Som nosaltres.

I ara ens toca a tots fer un gran esforç per superar la crisi econòmica i social que ens ha portat la pandèmia de la Covid-19. Quan diuen que ‘junts guanyarem el virus’, hem de comptar amb l’esforç d’aquests ‘invisibles’, sobre molts dels quals pesa l’amenaça de ser els primers en quedar enrere si no s’acara aquest repte amb eficàcia i mesures polítiques i econòmiques justes.

Ben pensat, després de llegir ‘Els invisibles’ m’he quedat amb el dubte d'aclarir en quin moment i perquè una persona se sent o és ‘catalana’. Perquè no us el llegiu i comenteu com ho veieu?

(Visited 71 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari