Seguiré aplaudint

Fa uns dies, una campanya anònima, d’aquestes clàssiques que circulen pels xats de whatsapp que comencen sempre amb “m’arriba que…”, animava a canviar els aplaudiments als sanitaris de cada vespre per un minut de silenci. Era una estupidesa absoluta però que difonia la idea que calia deixar de costat els aplaudiments diaris.

 Ara ha arribat una nova campanya que justifica que aquest diumenge es deixi de fer l’acció ciutadana de suport als sanitaris i les persones que lluiten en primera fila contra la Covid-19 amb l'excusa que ha baixat força la participació d’ençà que s’han afluixat les condicions del confinament i es pot sortir a passejar a partir de les 8 del vespre. La iniciativa proposa que es faci un aplaudiment més llarg que el de cada dia i com més massiu millor per tancar de forma ‘digna’ aquesta etapa. I després què? Aquí ja no hi ha proposta de cap tipus. Després el silenci. El silenci que demanava la primera campanya, que no m’estranyaria que tingués un origen i promotor idèntic a la segona.

La Coordinadora Estatal de Marees Blanques ha difós un comunicat en el qual dubta dels interessos que hi ha darrere aquesta nova campanya i afirma que “Aplaudir més o menys no té res a veure amb la dignitat; intentar trencar la dinàmica social que resulta que és, a més d’un agraïment col·lectiu, una ocasió per generar col·lectivitat i permetre un gest per l’esperança, és el que ès indigne”. I es pregunta “A qui li fan mal els aplaudiments?”.  Aquesta coordinadora, que lluita des de fa anys per una sanitat cent per cent pública, anuncia que continuarà ‘sine die’ amb els aplaudiments i anima als veïns i veïnes a no renunciar-hi.

Què voleu que us digui? Em refio més de la gent que fa molts anys que defensa la salut pública que de les campanyes anònimes d’Internet.

Mentre no em proposin una alternativa que em permeti continuar mostrant la meva admiració i agraïment a totes les persones que arrisquen la seva salut per defensar la meva, continuaré aplaudint cada dia el seu esforç. Deixar de fer-ho és, per mi, com robar-li a la ciutadania una eina que durant setmanes ens ha ajuntat a veïns de dretes i d’esquerres, independentistes i no independentistes, cristians, musulmans o ateus, amb un objectiu comú absolutament digne i humà.

Aquest dilluns tornaré a aplaudir. No estaré sol. I a veure qui és l’eixerit que s’inventa una nova campanya per impedir-m’ho!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides