Què ens està passant? Què fer? Què no?
Enfilem una nova tardor. Anys enrere en dèiem de previsions “calentes” a la fi de la pausa estiuenca. Avui en dia la situació inquietant ha
Metge i membre de la Marea Blanca de Catalunya
Pinten bastos! … i ara què? O què hem fet per merèixer això?
El moment és penosament excepcional. De pandèmia en epidèmies, enfilades sense respir en una SINDEMIA (coincidència de diverses crisis en un lloc i moment). Una
Poble alçat per vergonya, esgotament i ràbia
La situació és crítica. Ja no ho nega ningú raonable. Ni els mateixos (i)responsables que persisteixen en la seva deriva. Autocrítica? Les seves elucubracions han anat caient una darrera l’altra.
Finals d’ agost, s’esgota el temps: CAL Actuar. És urgent i imprescindible
Fa setmanes comentava a diversos articles algunes impressions sobre la calamitosa gestió de la pandèmia i els disbarats que es venien succeint. Ni que fos
Salut i/o política en temps de tenebres
Potser ho fa l’edat. O no, i és una cosa objectiva i correctament percebuda. Vivim, patim, anem sobrevivint en uns temps desconeguts sota l’impacte d’una pancrisi d’una gravetat inimaginada. Per a algú
Lluitar és Salut
Em diran que si no m’afecta un dolor o un greu trasbals , “no toca” parlar de salut. El país té altres coses més importants
