La situació és crítica. Ja no ho nega ningú raonable. Ni els mateixos (i)responsables que persisteixen en la seva deriva. Autocrítica? Les seves elucubracions han anat caient una darrera l’altra.

Fa setmanes comentava  a diversos articles algunes impressions sobre la calamitosa gestió de la pandèmia i els disbarats que es venien succeint. Ni que fos

Potser ho fa l’edat. O no, i és una cosa objectiva i correctament percebuda. Vivim, patim, anem sobrevivint en uns temps desconeguts sota l’impacte d’una pancrisi d’una gravetat inimaginada. Per a algú

Em diran que si no m’afecta un dolor o un greu trasbals , “no toca” parlar de salut. El país té altres coses més importants