Pensant en les persones d’esquerres que no volen que guanyin les dretes i mai no les votaran però que no troben quina “esquerra” votar.
Temps de tempesta en la política amb una pertorbació, una DANA de PP/VOX que ens pertorba solament de pensar-hi.
La darrera trencadissa* a l’espai de l’esquerra del PSOE, que és en definitiva l’espai d’esquerra, entès com a tal i real.
A CONSIDERAR per començar
. Els temps i l’ordre, el calendari. Cada cosa al seu temps i mesurant /aprenent del ja viscut perquè sovint “la mateix cosa ja ho ensenya” que diu un bon amic
. Les dosis necessàries d’alguns ingredients fonamentals per a una validació electoral que resulti creïble i engrescadora. Parlo d’ autocrítica, tal com les esquerres han d’entendre aquesta virtut. També de generositat, i de fugir dels premis personals o de família/grup/sigla
. La intensitat. En positiu com a perseverança, insistència pedagògica, versus passivitat, fatalisme ni l’espera de l’esclat de cap miracle redemptor
. L’avenç dialèctic de les idees, del sentit comú, la coherència, versus els interessos de part, les propagandes i màrqueting electorals. Conreant l’hegemonia social i cultural com a base certa de creixement del progrés civilitzatori d’esquerres; és a dir, de drets socials i democràtics, justícia, serveis públics, equitat, solidaritat
SUMAR ? Què, com, quan?
Les regles aritmètiques elementals impedeixen una operació d’adició d’elements de naturalesa diferents. No es poden sumar pomes amb pedres.
Sí són possibles, per contra, altres formes de tractament, tals com la elaboració culinària de barreges diverses amb resultats convenients: La macedònia de fruites o el còctel de begudes en són exemples simples i fàcils. Sense perdre identitat ni les característiques bàsiques de cadascun es poden combinar de forma experta fins aconseguir un resultant “nou” amb nom i personalitat pròpies. I futur, i federalisme. Veiem imatges.
De la trencadissa com a desastre al TRENCADÍS com a tècnica (que no pas com a “fragilitat”).
Obvio reproduir aquí les darreres etapes del desencontre entre Sumar i Podemos, junt amb altres sigles ballant al voltant.
S’escau per contra recordar el concepte del trencadís, català o valencià, en clau de producció artística: “una mena de mosaic format per trossos irregulars de ceràmica, marbre o vidre, generalment de disseny abstracte típic de l’arquitectura modernista”. Aquí tenim l’esplendorosa alternativa de com tractar allò heterogeni, de la nova oportunitat pel que es va trencar en bocins, de la imaginació més creativa, i a més de demostrada perdurabilitat i/o resistència.
En resum i conclusió: Administrar amb saviesa el temps immediat i el següent, reactivar un veritable diàleg entre forces susceptibles de rebre uns suports semblants, no fer passos en el buit sense avaluar i analitzar els precedents, fer el que ens deien “examen de consciència” i contrició, entesa com a autocrítica i propòsit d’esmena, de rectificació.
Construir un veritable drac de Gaudí de Trencadís, fort, creixent i capaç de barrar el pas a les torbes de l’explotació, el neo-feixisme, la guerra i la misèria.
