Poble alçat per vergonya, esgotament i ràbia

La situació és crítica. Ja no ho nega ningú raonable. Ni els mateixos (i)responsables que persisteixen en la seva deriva. Autocrítica? Les seves elucubracions han anat caient una darrera l’altra. Ara ja parlem de la possible tercera onada? L’angoixa social és brutal, estesa i crònica. Més incerteses, penúries i contradiccions, i més MORTS. Patiment pel llarg calvari de la crisi. Molt tangibles,  irritabilitat, por, ansietat, baixes, pobresa, depressió, i també suïcidis.

Cada matí un nou sobresalt, l’ensurt quotidià esfereïdor. Des del Govern, parlo de Catalunya, no canvien el discurs, ni missatges, ni –pitjor– els fets. Comunicats plens de mantres, i pluja de verbs genèrics: seguir, tractar, mirar, treballar. Parlen de diagnosis des de la distància com si ells no en fossin els autors (la “culpa”, sempre dels “altres”) Mai agrairan prou l’esperpent del Madrid d’Ayuso. Anar fent, qui dia passa calaix empeny, més temps i impunitat. Ocasió esplèndida, pensen, i oportunitat per al negoci.

La llista de calamitats és d’una contundència insuportable.Un déjà vu, tornar a viure i ara sense excusa. Darrere de cada horror una malifeta: residències on segueixen morts i contagis, un clam de ràbia. Concerts/conxorxes sostinguts amb empreses privades  amigues. Derivacions a privats de diners públics, i de finalitat explícita (UE) per a la crisi pandèmica. Nous decrets excepcionals. Rastrejadors que no es van activar quan tocava i el macroencàrrec a Ferrovial. Adjudicacions del gran pack de Barcelona de Servei d’Atenció Domiciliaria a empreses voltors com Domus (“remunicipalització”?). Atenció primària en fase de demolició per l’allau de treballs encarregats i ofec de recursos de personal i material. Barrera d’incomunicació pacient/equip sanitari de primària mitjançant el telèfon mur, ara protagonista de les (des)assistències i altre cop a pagar el 061. Hospitals i UCI públiques abocades al col·lapse, mentre les privades estan llestes per repetir l’ajuda onerosa de la primera onada (43.000 €/UCI). Retards i discriminació de pagues al personal (DPO). Edificació de cinc nous hospitals/annexos, per a quan arribin, tard i encarits, sense AP de base. Canvis de criteri constants pel maneig covid, contactes, cures, protocols, segons arribin tests i interessi. Crida a estudiants de graus sanitaris a incorporar-se a la trinxera (la quinta del biberó) a canvi de subcontractes i convalidacions de falses pràctiques que no ho són. Retorn voluntari de professionals jubilats, en un exercici inqualificable de risc.

Segueix. Mestres fent de tutors mèdics per als alumnes adolescents que es faran ells mateixos les proves test. Macro negoci –pelotazo del Nou Clínic + l’Escola Industrial. Oficines i webs d’assistència o prestacions col·lapsades. Horitzó d’episodis de batalla comercial per les vacunes, tractaments, nous tests, segons mercat. 

A punt de l’atac de plor, de vergonya, i de ràbia. S'excusen. “No es podia saber”, “a toro passat”, “Madrid (per Gobierno español) ens roba i sotmet”. Seguint aquesta plaga de fake news fins al deliri. Què es pot fer? El tractament real i possible és ignorat per sistema: INVERTIR en treballadors dels sectors públics, sanitat i escola, serveis socials i dependència, suports de supervivència. No deixar escapar ni un euro als mercats i al lucre. Abordatge intel·ligent i global-local, vull dir FEDERAL, dels temes importants, com el que ens ocupa, i que acabarà imposant-se per raó de raons, d’experiències i democràcia

Tot el que han perpetrat a despit de la ciutadania ha estat premeditat, opac a les nostres reivindicacions legítimes: NO ENS ATENEN, no ens respecten, no ens serveixen. El 30 d’octubre vaig tenir ocasió de participar en una comissió del Parlament de Catalunya. Mesures a dojo. Voluntat política? Ha passat ja el temps de reclamar, d’implorar, PROU! No volen canviar de polítiques. No queda més remei que CANVIAR DE POLÍTICS.

Sang, suor i llàgrimes de dol i ràbia clamen revolta per una veritable RECONSTRUCCIÓ del sistema nacional i PÚBLIC de Salut. I a no badar a l’hora de votar. No errem perquè ens hi va tot. Sigles de partits? Més aviat coherència amb els programes i els ACTES. Un NO rotund a qui privatitza i mercantilitza la salut. Un SÍ a qui posa el dret a la salut pel damunt dels negocis.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on whatsapp
WhatsApp

Hoy destacamos

Deixa un comentari