Alguna cosa passa al president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Amb el procés d’independència penjant d’un fil, els partits sobiranistes pressionant-lo, i l’Estat assetjant per tots costats, va estar la setmana passada tan desaparegut que la premsa estrangera que habita aquests dies a Barcelona i els corresponsals estrangers no entenien res. Els periodistes catalans potser ja estan acostumats –com els de tot l’Estat- que un polític quan veu problemes, el primer que fa és amagar-se. Però a fora de les nostres fronteres, no entenen com algú com Puigdemont, amb la que ha muntat i la que li estan fent, no està dia sí i dia també fent rodes de premsa, actes i compareixences públiques per explicar-se i fer valer la seva posició. De fet, el moment més cridaner va ser quan els líder de l’ANC i Òmnium, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart van ser empresonats a Madrid. No només no va sortir en roda de premsa al dia següent sinó que ni tan sols se’l va veure a la concentració amb espelmes que es va organitzar per demanar el seu alliberament. “Està malalt? O ja s’ha exiliat“, va arribar a preguntar un periodista portuguès.
