El rellotge juga massa en contra del Barça perquè el desenllaç econòmic del curs acabi bé, sobretot perquè qui prendrà les grans decisions no serà un altre que el president, Joan Laporta, sense més assessorament que la seva compulsiva, improvisada i reconeguda imperícia en aquesta mena de situacions. A menys de dos mesos del tancament de l’exercici, les alarmes continuen enceses en relació amb el forat provocat per l’impagament de Barça Studios pels 40 milions deguts des de l’any passat i pels 60 milions que han de fer-se efectius el 15 de juny pròxim, és a dir en tot just cinc setmanes.
Encara que Laporta i la seva junta sostenen que molt aviat hi haurà bones notícies, deixant entreveure que diners de l’Orient Mitjà podrien arribar a temps de socórrer el daltabaix, la seva credibilitat no seria precisament elevada, perquè aquest mateix discurs de confiat optimisme i certesa en la resolució d’un greu conflicte financer es ve repetint al llarg dels mesos sense que el panorama, al contrari, millori.
Els mitjans apunten en una altra direcció que no se sap si és fruit d’una filtració fiable, d’una ocurrència del mateix president -pot ser que d’algun els seus companys de junta- o de la claca que viu d’alimentar amb informació personalitzada a periodistes i als canals laportistas de Twitch i YouTube. Informacions que asseguren que Laporta estaria meditant accelerar el tancament de l’acord de renovació del contracte amb Nike per a dedicar íntegrament el signing bonus del qual es parla, de 100 milions, a sufocar l’incendi de Barça Studios.
La mateixa naturalesa de la solució no faria més que aguditzar el problema, seria donar una altra puntada cap avant que, en definitiva, només prolongaria en el temps el greuge i la inseguretat d’un dels nyaps financers més destacats de l’administració laportista.
Ho seria perquè, en primer lloc, anul·laria l’efecte desitjat d’aquest final de conflicte amb Nike, tan lluitat i perseguit, d’augmentar els ingressos per la via de l’explotació del fabricant de la samarreta, un dels patrocinis més importants juntament amb el del frontal publicitari signat en el seu moment amb Spotify. Laporta, que s’havia afartat de reclamar el reconeixement del veritable valor de mercat de la samarreta, aconseguiria, d’una banda, un augment del fix i dels royalties per les vendes dels pròxims deu anys, però, per un altre, si es dona aquest supòsit d’un premi extra de 100 milions per la signatura del nou contracte, no milloraria substancialment els ingressos.
Els 100 milions extra de Nike compensarien l’efecte de la provisió comptable exigida en cas de confirmar-se l’impagament, de manera que tot l’esforç del regateig i de superació dels problemes comercials dels últims anys s’haurien esfumat en el mateix moment de la signatura, això sempre que es pogués tancar l’acord abans del 30 de juny.
Algunes informacions precisen que l’avançament del signing bonus de 100 milions reduiria en 10 milions anuals l’acord de l’increment del pagament fix de 15 milions, la qual cosa suposaria limitar a només 5 milions els ingressos efectius de seguir deu anys lligats a Nike. Un negoci extraordinari per al fabricant nord-americà, sens dubte.
La mateixa relliscada de la filtració pot acabar sent una irresponsabilitat de doble perjudici, perquè delata la presumpta incapacitat de Laporta per a trobar inversors que creguin en Barça Studios i al mateix temps posa en alerta a Nike sobre una eina avantatgista a l’hora de negociar i tancar l’acord. Si Nike coneix aquesta urgència pot pressionar al Barça en el tram final d’una negociació que, d’altra banda, es dona per fet que avança en la direcció adequada si bé sense gens de pressa per l’altra part contractant.
No existeix tampoc constància que així sigui, perquè Nike és monolítica quant a xifres i estat de les negociacions i del bàndol blaugrana només se sap el que a la junta de Laporta li interessa a cada moment i circumstància. Fa a penes unes setmanes, les diferències eren insalvables al mateix temps que es remenaven, encara que només en aquest il·lusionisme mediàtic que tot ho governa, les alternatives d’un aterratge imminent de Puma o de l’autofabricació, distribució i venda de la samarreta sota una marca pròpia. De sobte, aquestes opcions van desaparèixer i es va fer el silenci perquè finalment es va obrir una porta a la negociació i el diàleg, en principi amb la finalitat de restaurar la bona relació i abordar millores contractuals per al Barça.
En la pràctica, no obstant això, l’única cosa que va transcendir va ser que un jutge havia dictat mesures cautelars en relació amb el compliment del contracte vigent per part del FC Barcelona, possiblement incloent la prohibició expressa de negociar d’una manera oberta un contracte amb altres marques a menys de dos anys de la finalització de l’actual.
L’hermetisme sol acompanyar fins ara a les pitjors i més controvertides gestions de Laporta, cada dia més lluny de voler oferir als socis explicacions, informació i transparència dels assumptes capitals amb l’excusa de la confidencialitat exigida pels negociadors de l’altre costat de la taula. Laporta, és evident, se sent més còmode i amb les mans més lliures per a fer i desfer al seu antull sense cap control intern estatutari ni sota la pressió social derivada del debat i el tràfec mediàtic.
En qualsevol cas, altres fonts pròximes a Nike sí que puntualitzen que les relacions s’havien degradat a un extrem que, malgrat la treva recent i la predisposició a reprendre el diàleg, han deixat un rastre de malestar profund i de recel, obligant les parts a traslladar aquesta tensió als tribunals. Nike vol mantenir un vincle tan fort i arrelat com el del Barça, però per descomptat continua tenint la paella pel mànec i el desig de marcar el seu propi tempo, de manera que si Laporta vol accelerar un nou acord no tindrà un altre remei que acceptar les condicions i les rebaixes que li imposen a canvi de tapar amb els diners extres de Nike el desastrós negoci de Barça Studios. No té bona pinta per més que, quan arribi el moment, sens dubte es presentarà com el millor contracte de tots els temps. El mateix que el subscrit amb Spotify, que no arriba al nivell d’ingressos d’altres grans.
I, així i tot, el problema de la pèrdua del valor de la companyia, que comptablement han d’assumir els comptes del club, continuarà sense resoldre’s, com el tercer pagament de 60 milions previst per al 15 de juny de 2025.
