El cap de la campanya d’ERC per al 12-M, Oriol Duran, ha enviat una carta al seu homòleg de Junts, Albert Batet, per formalitzar la proposta d’un cara a cara presencial entre els dos caps de llista, el republicà Pere Aragonès i el postconvergent Carles Puigdemont, “on sigui”. Al text, Duran afegeix que la ciutadania ha de decidir el seu vot “sobre propostes, no sobre persones”.
El cap de la campanya republicana també proposa que, si Junts es nega al cara a cara entre Aragonès i Puigdemont, el debat es pot fer entre les números 2 de les llistes: Laura Vilagrà (ERC) i Anna Navarro (Junts). “En cas que us negueu a dur a terme cap d’aquests debats, entendrem que en el fons no teniu cap proposta per a Catalunya”, conclou la carta.
ERC subratlla que, de fet, es podrien celebrar dos debats cara a cara: un entre Aragonès i Puigdemont, i un altre amb Vilagrà i Navarro: “Són dues propostes perfectament complementàries”. Així mateix, Duran –exsecretari de Mitjans de Comunicació del govern català- comenta a la carta que les eleccions van de “com fer un país millor” i no de negociar investidures espanyoles.
Al debat de la patronal catalana Pimec celebrat aquest dilluns, Junts va enviar-hi el seu número 3, Josep Rull, mentre que la resta de formacions convidades hi van portar els caps de llista. L’organització empresarial va explicar que Junts va declinar la proposta perquè hi pogués participar telemàticament Puigdemont, així com de portar-hi Navarro, la seva número dos.
Vilagrà, número dos de la llista d’ERC i vicepresidenta del govern català, ja va dir el 9 d’abril que, si Puigdemont no vol debatre amb Aragonès, és perquè “probablement no té les propostes per posar-les sobre la taula”. Replicava així les paraules del mateix Puigdemont, que havia criticat abans aquesta proposta d’Aragonès del “cara a cara”.
El cap de llista de Junts va dir que els independentistes no haurien de fer cap “cara a cara”, sinó treballar “colze a colze”. Dies després, el president de la Generalitat i cap de llista d’ERC també va replicar a Puigdemont que les crides a la unitat s’havien de demostrar amb “fets”. Aragonès tot seguit ha recordat que va ser Junts qui va decidir marxar de l’executiu independentista a mitja legislatura.
