Fa poc més d’un any, el president de LaLiga, Javier Tebas, hauria acusat el Barça d’inflar artificiosa i quasi fraudulentament els seus balanços i, en conseqüència, també d’arrossegar a la mateixa patronal i al futbol espanyol a una falsa situació de beneficis, una vegada comptabilitzats els ingressos i les despeses presentades pels clubs. LaLiga ha aprofitat de manera hàbil i intel·ligent l’enorme expectació dels partits de tornada de quarts de final de la Champions, amb tres equips espanyols participants, per oferir aquest resum de la temporada 2022-23, que ofereix una facturació rècord de 5.698 milions contra unes despeses de 5.498 i un superàvit de 200 milions. És a dir, beneficis per primera vegada des de la pandèmia.
El problema per a LaLiga, aquesta vegada tractat sense acritud i amb una normalitat que difereix enormement del marcatge de Tebas a Joan Laporta des que el Barça es va aliar amb el Reial Madrid contra l’acord marc amb CVC, és que són 808 milions els que s’han comptabilitzat com a palanques del FC Barcelona, l’única aposta i recurs de Laporta enfront de la caiguda d’ingressos després de la seva arribada a la presidència.
Descomptant tècnicament aquests ingressos extraordinaris per la seva naturalesa, perquè no provenen de l’activitat esportiva directa ni de manera indirecta de l’explotació comercial de la competició, el tancament real donaria una xifra semblant al mateix record de LaLiga de l’exercici 2019-20, de 5.065 milions, registrat abans del pic negatiu derivat de la covid. Serien, així doncs, uns números raonablement esperançadors i indicatius de la recuperació dels clubs.
Pràcticament de tots, menys del Barça de Laporta, convertit en una anomalia que, en uns altres temps, hauria sigut agrament valorada per Tebas, com quan va afirmar a l’estiu del 2022, en plena crisi de relacions, que “el Barça no pot fitxar a Lewandowski”. Aquella guerra va desencadenar en Laporta la febre de les palanques i finalment, arribat a un punt extrem crític en els comptes blaugrana, una rendició de Laporta, acceptant les noves regles imposades per LaLiga, que no li ha admès 400 milions dels 808 milions de les palanques com a impacte directe al marge salarial -reduït de 650 milions a 204 milions en l’última actualització-. A més a més, l’ha obligat a reduir el cost salarial de 650 milions a 500 milions i li ha exigit retirar-se de la demanda signada contra LaLiga i CVC, presentada juntament amb el Reial Madrid i l’Athletic, i a presentar, al contrari, una reclamació a LaLiga per a poder acollir-se als mateixos avantatges que la resta dels beneficiaris de la palanca CVC. Per descomptat, Tebas també el va forçar a rebaixar la seva postura bel·ligerant contra la UEFA en l’àmbit de la Superliga, de manera que Laporta ha passat, pel que l’hi va a ell i al Barça, de reclamar-la a buscar un acord de negociació amb la UEFA.
Si es recorda, en un moment donat, Laporta en persona va escenificar aquest canvi de rumb assistint a una de les assemblees de LaLiga, on es va fondre en un semi abraçada amb Javier Tebas. Un gest, no obstant això, que forma part d’aquesta prioritat laportista pel relat mediàtic davant la necessitat de fer callar la veu recurrent de Tebas, abans sempre ficant el dit en la nafra i destapant públicament les mancances i fragilitat de les estructures financeres i econòmiques del Barça de Laporta, que, igualment, continuen sent un desastre.
Tebas, ara amb elegància, parla d’un deute blaugrana que és capaç de defensar, elogia l’esforç en l’estalvi, murmura que si recupera els diners de Libero i cobra el que ha de cobrar de la venda de Barça Studios, podrà tornar a la norma 1:1 quant a fitxatges i, de forma més agosarada, afirma que, si el Barça fa els deures, els seus comptes estaran sanejats la pròxima temporada.
Lògic que, gràcies a aquesta lectura i interpretació edulcorada de Javier Tebas, ni la premsa de Madrid -molt menys la de Barcelona- li hagi dedicat pocs titulars a aquesta anàlisi del veritable estat del compte d’explotació del Barça, absolutament catastròfic. Una altra cosa és com ho explica i el to utilitzat, però Tebas també adverteix que una part important d’aquestes palanques (808 milions), pràcticament la meitat, 408 milions, corresponen a la revaloració de la part no venuda a Mediapro i Socios.com, i que pel seu origen no permeten incrementar la despesa en plantilla, que no significa, en definitiva, una entrada de diners reals.
La realitat és que d’aquests 808 milions només els 400 milions obtinguts a canvi del 15% dels drets de TV de la Lliga, han ajudat Laporta a sufocar l’impacte en fitxatges i salaris de l’estiu de 2022, mentre que la majoria s’han emprat a ocultar el dèficit estructural de 200 milions anuals que ja és recurrent en el Barça de Laporta, que, a més, no troba qui posi diners en el que queda de Barça Studios. L’operació no sols està pendent dels 40 milions impagats del primer termini, sinó que el 15 de juny pròxim venç el segon, de 60 milions, i quedarà pendent de cobrament altre de 60 milions a un any vista. Javier Tebas li ha posat una amable oratòria condicional a un pou sense fons que el mateix Laporta ha augmentat amb un ingrés comptable de 208 milions pel valor del 51% de la societat.
El castell de cartes, com bé sap Tebas, és a punt d’enfonsar-se. Per això, sense perdre el somriure ni fer servir un to alarmista, afirma que “el Barcelona sortirà de la situació en la qual està. Té dos o tres jugadors de primer nivell que els poden vendre. Els venen i amb això solucionen gran part del problema. Amb això poden generar ingressos que no generen interessos de deute i amb això poden pagar a jugadors”.
Tebas sap, com ho sap Laporta, que la situació exigeix sacrificis com els traspassos -depèn el que pugui traure per alguns d’ells- d’Araujo, Frenkie de Jong, Pedri, Raphinha, Lamine Yamal o Cubarsí, perquè, a més, té aparaulada la continuïtat de Joao Félix i Joao Cancelo i Lewandowski ja ha avançat que no es mou de Barcelona. Definitivament, Laporta controla el relat. No la situació, cada dia que passa més desesperada i irreversible, encara que entre tots ajudin a camuflar-la.
