Rosell diu estar més prop del veritable culpable del seu empresonament

"Crec saber qui és, però encara no puc dir-ho", afirma després que RAC1 hagi revelat emails 'made in Villarejo' confirmant que un empresari 'controlat' per la 'Policía Patriótica' va passar informació falsa a un infiltrat en l'FBI per a sostenir l'acusació de la jutgessa Lamela

sandro rosell
sandro rosell

Sandro Rosell intueix i gairebé podria identificar al veritable causant de la persecució judicial que el va obligar a complir injustament dos anys de presó preventiva al costat del seu soci i amic Joan Besolí. “Crec saber qui és, però encara no puc dir-ho”, ha afirmat a RAC1, mitjà que ha destapat una nova pista sobre el modus operandi de les clavegueres de l’estat i de la denominada ‘Policía Patriótica’. La recerca ajudarà l’expresident blaugrana a acostar-se una mica més a aquesta ‘X’ d’un escàndol judicial sense precedents, perquè Rosell i Besolí van complir la pena de presó preventiva més llarga de la història per un delicte no de sang. Aquesta nova revelació també involucra José Manuel Villarejo no demostra que fora, ni de bon tros, ell mateix el responsable directe i únic.

“Villarejo és una víctima del sistema, un peó de bastant més a baix”, ha conclòs Rosell que ara disposa dels correus electrònics que confirmen la identitat d’una espècie de delator espanyol que la ‘Policía Patriótica’ va infiltrar a l’FBI, aconseguint d’aquesta manera -amb informació falsa i inventada- que un jutge dels EUA emetés una comissió rogatòria sobre la qual Carmen Lamela, la jutgessa que es va guanyar un ascens al Suprem a canvi de ficar a Rosell entre reixes, va sustentar falsament l’ordre d’empresonament preventiva.

Segons RAC1, “l’omnipresent comissari Villarejo va maniobrar perquè una de les seves fonts en la guerra bruta contra l’independentisme, un català acusat de narcotràfic, acabés treballant com a font protegida de l’FBI (…). Una cadena de correus electrònics documenta la relació entre Villarejo i un nom clau en aquesta història: l’enviat de l’FBI a Espanya, l’agent Marc Varry. L’un i l’altre es coneixien des de feia anys, però Villarejo va estrènyer els contactes a partir del 2012, quan comença l’operació Catalunya, i se les arregla per encolomar-li un dels seus confidents com a font protegida. La font en qüestió era José Maria Clemente Marcet, un financer català acusat de narcotràfic que li havia donat tota mena d’informació sobre el presumpte finançament irregular de Convergència i Unió i sobre els suposats comptes de la família Pujol a l’estranger (…). França perseguia a Marcet per un cas de narcotràfic i Villarejo el volia protegir com fos, perquè l’empresari català era una figura fonamental per al comissari espanyol: tots dos tenien entre mans negocis conjunts a l’estranger, sobretot a l’Aràbia Saudita, i, a més, Marcet li subministrava dades financeres molt sucoses de l’entorn convergent. Per això Villarejo va decidir que la millor manera de protegir la seva font era convertir-lo en confident de l’FBI. Així matava dos pardals d’un tret: blindava Clemente Marcet i s’assegurava accés directe a la rebotiga de l’agència federal nord-americana”.

Aquest confident va ser qui va apuntar que Rosell, anteriorment relacionat per una certa premsa del Brasil amb actuacions de la Confederaçao en partits amistosos, hauria maniobrat perquè Qatar aconseguís el mundial de 2022, enfront de la candidatura dels EUA. Al final, la Comissió Rogatòria només sol·licitava unes certes dades irrellevants sobre Rosell i només li va ser lliurada a partir que la jutgessa fos ascendida a un càrrec en el Suprem i abandonés l’Audiència Nacional.

La mateixa jutgessa Lamela, que va utilitzar injustificadament una pregunta de l’FBI en el marc del FIFAgate per a capturar a Rosell l’endemà i negar-se a acceptar fins a una fiança milionària, també va haver de tramitar en paral·lel i per les mateixes dates un registre a la seu de Mediapro, curiosament invisible en l’àmbit mediàtic, els resultats i les conseqüències del qual va relaxar i va dilatar tot el que va poder. A penes va transcendir que un dels fundadors de Mediapro, Gerard Remy, va acabar sent posat en crida i cerca després que Media Word, la filial americana de Mediapro fos condemnada per suborns a autoritats federatives i de la FIFA en l’adjudicació de drets de TV dels partits internacionals de selecció. El mateix CEO de Media Word, l’espanyol Roger Huguet, es va declarar culpable dels càrrecs de conspiració, frau electrònic i rentada de diners.

Si, com sosté Rosell, el comissari Villarejo només era una peça de l’engranatge, el rastre de la ‘Policía Patriótica’ només porta fins a les portes del Ministerio del Interior espanyol i a la direcció polític-persecutòria del mateix Partit Popular per aquells temps en poder de María Dolores de Cospedal, en part instada des de Catalunya per activistes de la dreta contra els moviments sobiranistes. “Crec que es van buscar tres ‘caps’ visibles de la catalanitat, el president de la Generalitat, Artur Mas, l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i al president del FC Barcelona, que era jo, amb la finalitat d’embrutar i lapidar el nostre nom i imatge amb irregularitats i delictes falsejats com s’està demostrant”.

Internament, no obstant això, Rosell sap que altres fonts van alimentar a la ‘Policía Patriótica’ des d’entorns com el del laportisme, confés i declarat pel mateix Villarejo, assegurant que “des de l’entorn de Laporta es va facilitar informació per a desprestigiar Rosell”.

Villarejo, a més, va citar especialment els noms de Xavier Martorell, cap de seguretat del Barça amb Joan Laporta entre 2008 i 2010, i de Francisco Marco, propietari de l’agència de detectives Mètode 3 i de dos dels seus agents més coneguts, Julián Peribáñez i Antonio Tamarit, protagonistes al seu torn del cas de la Camarga.

La còmica reacció de Laporta sobre aquest tema va ser posar a l’àrea legal del club a forçar un acte de conciliació en el qual Villarejo va ratificar fil per randa el que havia manifestat davant els mitjans, ampliant detalls i afirmant disposar de proves irrefutables d’aquesta connexió entre l’entorn laportista i les clavegueres de l’estat conspirant en contra de Rosell. El cas és que Laporta hagués degut costejar el procés de la seva butxaca, perquè l’acusació l’afectava a ell i no al Barça, i no interpretar com una rectificació la ratificació de Villarejo. Delirant tot plegat, encara que significatiu que Rosell continua buscant també entorn de Laporta a algú per sobre d’ell i amb la capacitat de fer-lo còmplice de la ‘Policía Patriótica’.

El paper de Laporta sempre ha estat, contradictòriament a la seva filiació i desacomplexat independentisme -almenys abans de decidir-se a viure la vida boja amb el seu cunyat Alejandro Echevarria, el franquista també desacomplexat-, el d’algú a qui sospitosament aquesta ‘Policía Patriótica’ i les forces tel·lúriques del Palco del Bernabéu sempre han protegit i fins i tot ‘col·laborat’ com en la denúncia de Jordi Cases, soci vinculat entorn de Laporta, pel cas Neymar entrat amb fòrceps a l’Audiència Provincial.

Fins i tot aquesta altra línia de recerca s’esgota sense relacionar-se directament amb aquesta altra sobre la corrupció en la venda internacional de drets de TV de la FIFA, en la qual a Rosell se li va voler ficar en el mateix vaixell que Mediapro. La veritat, i del tot estrany, és que una jutgessa s’afanyés a tancar Rosell sense cap prova i es prengués amb la màxima calma les conseqüències de l’entrada i registre a Mediapro que sí que va acabar condemnada per fets provadament delictius.

En aquesta llacuna de tot aquest procés, Rosell creu que ha de continuar furgant. De moment, interposarà una altra querella sobre la base de les proves acusatòries de les malifetes escomeses des de les ‘clavegueres’ contingudes en aquests correus que ha destapat RAC1.

(Visited 4.485 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari