La directiva de Joan Laporta està protagonitzant un altre d’aquests episodis lamentable d’autoritarisme, escarn dels estatuts i mofa i befa dels drets dels socis del FC Barcelona, res que pugui sorprendre el barcelonisme en aquest punt d’un mandat dominat per la sedació social i l’anul·lació sistemàtica de l’aplicació dels estatuts. En el cas de la denúncia d’un soci davant la Comissió de Disciplina, per considerar que l’acord de finançament per a l’Espai Barça suposava una infracció de la junta sobre la base de l’incompliment dels acords assemblearis, la documentació sobre els tràmits seguits des del club demostra fins a quin punt Laporta i la seva junta se senten no sols immunes davant la llei i eximits de complir els estatuts, sinó que es recreen en el menyspreu i en la burla de qualsevol soci que els interpel·li seguint el conducte reglamentari.
La reclamació interposada pel soci Ignasi Prat va rebre el justificant de recepció amb data 5 d’octubre de l’any passat, és a dir fa cinc mesos, però no ha estat fins al febrer passat quan la junta directiva li ha comunicat el nomenament de la vicepresidenta Elena Fort com a ponent del cas davant la Comissió de Disciplina, un acord que la mateixa notificació refereix que va ser adoptada en reunió de junta del 22 de novembre.
No havent-hi cap justificació per a aquest retard, el soci acaba d’enviar un altre burofax en el qual atorga una setmana de termini per a la resolució del cas abans d’elevar-lo al jutjat corresponent. L’article 77è apartat a) dels estatuts prescriu que la Comissió de Disciplina “tan aviat com tingui coneixement d’una infracció, ha d’acordar la incoació d’un expedient disciplinari i ha de nomenar un instructor d’entre els seus membres”.
No sembla que aquest hagi estat el cas, perquè Ignasi Prat ha reclamat fins a tres ocasions que el procés arrenqui i es desenvolupi amb normalitat sense haver rebut cap resposta en els terminis que es consideren pertinents i contemplats en la normativa. Per aquesta raó, el seu escrit d’últim avís, adverteix que “es pot concloure sense ‘a equivoc’ que la conducta de la Junta Directiva del FCB i concretament de la ponent de l’expedient disciplinari pot ser considerada negligent i constitueix una omissió inexcusable i un abandó de les obligacions estatutàries que el càrrec comporta (…) De l’anterior es pot concloure que la voluntat de la Junta Directiva del FCB consisteix a impedir la tramitació de la denúncia pel presumpte incompliment de l’acord assembleari dels dies 17 i 23 d’octubre de 2023. L’obstrucció a la tramitació de l’expedient -afegeix-, a part de conculcar els més elementals drets dels socis, no pot tenir una altra explicació que la voluntat revestida d’engany i mala fe de la Junta Directiva d’amagar conductes relacionades amb els fets denunciats presumptament sancionables”.
El motiu de l’actuació d’aquest soci davant la Comissió de Disciplina és pel presumpte incompliment de l’acord assembleari dels dies 17 i 23 d’octubre de 2023, que va donar un mandat clar de finançament fins a 1.500 M€ per tot l’Espai Barça, incloent-hi Estadi, Hotel, Oficines, Palau, Petit Palau i Pista de Gel. A la vista de l’acord amb Goldman Sachs i fins a una vintena d’inversors, considera que el destí del préstec, entre altres irregularitats, no té com a finalitat la cobertura financera del conjunt del projecte sinó només de la reforma del Camp Nou. L’argumentari afegit és profús i tècnic després de l’anàlisi minuciosa de l’escriptura del Fons de Titulització que, per ser públic i haver estat presentat davant la Comissió Nacional del Mercat de Valors, requisit per a la posterior emissió de bons, ha permès identificar aquestes anomalies.
La principal, la clarament diferenciada assignació de fons respecte al mandat assembleari consistent en 900 m per al futur estadi, 20 m per al Johan Cruyff, 60 m del cost de l’MPGM, 100 m per a la urbanització del Campus Barça (Museu, Hotel, Centri de Convencions, Megastore) i 420 m per al Palau Blaugrana, Petit Palau i Pista de Gel. En l’acord final, no obstant això, s’aprecien alteracions de pes amb un repartiment que poc té a veure amb la proposta aprovada en referèndum: 1.071 m per a l’obra del Camp Nou (malgrat haver estat adjudicada a Limak per 960 m), 200 m per a atendre desviacions i contingències com a imprevistos, garanties, retards, canvis constructius i riscos derivats de l’obra, 179 m per a atendre els costos financers i no s’especifica l’ús de 50 m disposats que els experts interpreten com una prima de risc, és a dir una quantitat a fons perdut que se sol aplicar quan la fiabilitat del client presenta alguns dubtes i incerteses com és el cas del Barça de Laporta.
També considera un incompliment flagrant que una quantitat d’aquest finançament ha d’aplicar-se a reemborsar una línia de crèdit de 375 M€ amb venciment el 30-6-2028, considerant que part del mateix correspon a la reestructuració del deute del club acordada el 2021, “fet totalment aliè a les obres de remodelació del Camp Nou, la qual cosa constitueix una desviació comptable totalment irregular”, explica la denuncia.
El repàs als tipus d’interès aplicats són superiors al 5,5% anunciats pel vicepresident econòmic Eduard Romeu en l’acte de presentació oficial de l’acord, sent especialment dura aquesta devolució del crèdit ordinari estipulada al 3,25% més l’Euríbor que no està baix ni molt menys en aquests temps.
El soci està convençut, i així ho planteja davant la Comissió de Disciplina, que, en virtut de la potestat disciplinària disposada en els estatuts per a tramitar l’expedient disciplinari, “l’omissió i negligència en el desenvolupament d’aquesta competència estatutària podria constituir una infracció molt greu”.
Les llargues, l’alentiment del procés, la desgana i la seguretat que la Comissió de Disciplina no actuarà amb la deguda distància ni respecte per l’ordenament jurídic formen part del tarannà i de l’actitud de la junta de Laporta en aquest episodi. La mateixa Comissió de Disciplina és un òrgan triat a dit per la junta que, a més, està presidida per un membre de la mateixa directiva, el secretari Josep Cubells, i que en aquest cas concret ha elegit a un altre directiu, la vicepresidenta Elena Fort, com a ponent. Ningú dubte que serà una actuació condicionada i marcada per aquest confabulo i opacitat regnant en aquestes instàncies satèl·lit de la junta, amb un final, si és que s’afanyen a tramitar i resoldre l’expedient en una setmana, que només pot salvar a Laporta de tota relació amb aquestes anomalies. Lluís Bou, Daniel Pintó, Joan Alsina Casañas i Ramon Estebe són els altres membres amb dret a llotja, entrades i desplaçaments que participaran en la ‘comèdia’ quan toc afrontar el cas.
El soci Ignasi Prat està disposat, no obstant això, a arribar fins al final, primer portant davant els tribunals ordinaris aquesta actuació de la Comissió de Disciplina, indecorosa per a la imatge del club, i si és necessari, una vegada resolt l’expedient, denunciant al jutjat que Laporta s’ha desentès i tirat a la paperera l’acord de l’assemblea d’octubre de 2021 per a l’execució de l’Espai Barça.
Cap dels grups d’opinió que es reuneixen amb Elena Fort i a vegades amb Laporta ha mostrat el menor interès a participar ni personar-se en aquesta denúncia com sí que van fer, en canvi, contra l’expresident Josep Maria Bartomeu per un delicte de producció i publicació de tweets, un delicte, mancant sentència ferma, tan presumpte com que Laporta s’hagi pogut gastar 1.500 milions irregularment a atendre exclusivament els interessos de Limak i no tant dels del FC Barcelona. No sembla que aquests col·lectius donin el mateix tracte ni alarmisme a situacions de conflicte sobre la gestió de la junta.
