Joan Laporta ha hissat, de cop, la bandera de l’equilibri econòmic per al futur, ressaltant la necessitat de disposar d’una base de jugadors de casa com l’única manera d’evitar la despesa excessiva en fitxatges. No n’hi queda cap altra. La notícia que el club podia estar en aquest moment 30 milions per sota del pressupost va recórrer les redaccions la setmana passada, vinculada, per boca d’algun directiu que se’n va anar de la llengua, a l’escassa tracció de Montjuïc, que si es va omplint és perquè es regalen milers d’entrades i els preus es promocionen amb descomptes superiors fins i tot al 50% en determinats casos. A l’inici d’aquesta nova setmana aquesta previsió ha estat superada negativament segons un informe de La Vanguardia, realment aterridor, on es xifren les pèrdues ordinàries el 30 de juny que ve en 100 milions. Una monstruositat que per descomptat contrasta sobre un càlcul pressupostari de 9 milions de beneficis i la promesa, banal i frívola com totes les de Laporta, d’haver aconseguit per a aquesta temporada, finalment, l’equilibri entre despeses i ingressos.
La informació de La Vanguardia apunta, a més, a la possibilitat que es registri una incidència encara més greu derivada de la malaurada venda incompleta de Barça Studios, que avalua en un risc afegit de 200 milions més el responsable de l’àrea d’economia, Manel Pérez, signant de l’article sobre la salut econòmica blaugrana al tercer any de mandat de Laporta després de referir-se primer a la cronificació dels números vermells (-200 milions) als balanços al llarg d’aquest curt mandat: “Unes pèrdues que no només impedeixen tornar deute; l’eleven inexorablement. Només la venda de joies de la corona evita una realitat encara pitjor. Una de les carpetes que ha generat més escepticisme cap a la gestió de Laporta –explica– és la fallida sortida a borsa de Barça Media. Tot i que no s’ha produït, el club s’ha anotat beneficis de 408 milions. Fenomen miraculós si es té en compte que l’empresa sobre la qual s’assentava el desembarcament al parquet de Nova York i que havia d’accelerar el creixement de l’estratègia audiovisual i blockhain, NFT i Web3, facturava el 2021 una suma simbòlica: 470.000 euros”.
Raona que, si a l’impagament de Libero s’acumulen els 60 milions del segon termini, que s’hauria de fer efectiu el pròxim 15 de juny, i la regularització del valor de la companyia segons ho decideixi l’auditor, les pèrdues podrien elevar-se als 300 milions i Laporta es veuria abocat a la necessitat d’augmentar el deute o de renegociar-lo, moment clau i dramàtic en què els inversors/creditors es poden plantejar assumir el control de la gestió del club de manera indirecta.
Aquesta és l’explicació del canvi de discurs sobre l’orientació esportiva del primer equip pel que fa als reforços. “Perquè el club sigui viable i sostenible, tant esportivament com econòmicament, l’aposta per la gent de casa és molt important. Sempre hem tingut èxit quan l’equip ha estat majoritàriament format per gent de casa amb reforços de primer nivell”, va dir el president la setmana passada, pocs dies després d’haver obviat, i es podria dir que fins i tot negat, aquesta directriu a l’hora de projectar els seus plans per a l’estiu que ve. “Complirem el pressupost, solucionarem el problema de Libero -l’impagament pendent de 40 milions des del juny del 2023- i podrem anar al mercat sota la regla 1:1 i així poder reforçar-nos millor”, va repetir en la seva última entrevista/homilia de RAC1, amb el cap posat, evidentment, en els fitxatges de Joao Félix i Joao Cancelo com a prioritat.
És clar que aquesta línia d’actuació, la que de debò li demana el cos a Laporta, el president que va clamar “Hem tornat, que tremoli Europa!” quan va pagar 60 milions al City per Ferran Torres el desembre del 2021, va ser abans de saber que LaLiga li rebaixaria el marge salarial de 270 milions a 204 milions, posant al descobert l’autèntic estat de degradació i precarietat galopant dels comptes blaugrana.
La verborrea d’ara és oportunista, conjuntural i interessada, ja que quan presumeix de planter i afirma que “al Barça sempre hem apostat pel talent des de molt joves, per la formació, única al món, pels joves i per una Masia que és referència en l’àmbit mundial perquè aquest és un dels nostres punts forts i el nostre fonament”, el que Laporta està volent tapar és que, per força i no pel seu desig exprés, a l’estiu que ve està obligat a abordar traspassos dels jugadors amb millor mercat, tipus Frenkie de Jong, Araujo o Pedri, que per edat i potencial poden deixar diners frescos, si és possible abans del 30 de juny, per salvar el tancament de l’exercici.
Laporta va ser qui, en el seu primer mandat, va destinar els diners pressupostats per acabar la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí a fitxatges més que mediocres, deixant per construir, com estava previst, el nou edifici de la Masia, que no es va poder aixecar ni inaugurar fins a la presidència de Sandro Rosell, i això malgrat heretar de Laporta un patrimoni negatiu de 59 milions, un deute superior a la facturació i ni un euro en caixa per pagar les nòmines, algunes endarrerides. Ni Joan Gaspart havia recorregut a una cosa tan covarda i grossa com negar els diners al futbol base.
Sempre ha estat així en realitat, ja que el mateix ‘Cercle Virtuós’ no es basava en la Masia, sinó en fitxar cracs per guanyar títols i diners per continuar fitxant els millors del món, que és el que s’ha dedicat a fer Ferran Soriano amb milers de milions que no provenen precisament de la gestió ordinària sinó de trampes comptables com és sabut i denunciat per la UEFA i la Premier.
Si es fa memòria, cap dels jugadors de casa del millor equip de la història, el Barça del 2008-09, el va fitxar Laporta, ja eren al club quan ell va accedir a la presidència el 2003, igual que ara ha passat amb Ansu Fati, Gavi, Lamine Yamal, Cubarsí, Fermín, Balde, Marc Guiu, Hector Fort i la resta dels jugadors del planter que han servit a Laporta per guanyar diners a base de traspassos com Nico, Ilaix Moriba, Jutglà, etcètera. També, és clar, els casos d’Araujo i Pedri, que se’ls va trobar a punt d’explotar dins de la mateixa ‘herència’ que arrossegava càrregues i dificultats, com el terrible impacte de la pandèmia i errors de gestió encara que juntament amb les ‘perles’ del planter, el Femení i la resta de la base de les seccions esportives, extraordinàriament competitives.
El que sí que va fer la nova junta de Laporta només aterrar va ser acomiadar, al complet, l’staff tècnic responsable d’haver format aquesta nova generació que ara torna a ser, com el 2008, l’única salvació per mantenir un cert poder competitiu la temporada que ve o un altre recurs que vendre per evitar mals majors a una economia destrossada per la descurada administració laportista. Seria trist, en qualsevol cas, traspassar Araujo o Cubarsí per solucionar-li a Mendes dos dels seus problemes, Joao Félix o Joao Cancelo.
