La història es repeteix. Joan Laporta s’ha especialitzat, i no és per casualitat, a eliminar de la seva òrbita i del seu entorn qualsevol que li pugui robar visibilitat i protagonisme. Forçar l’adeu d’Alexia Putellas, doble Pilota d’Or els anys 2021 i 2022, no li costarà gaire després d’haver-se desfet de qualsevol figura amb cert talent que s’atreveixi a contradir-lo, discutir-li una decisió o irradiar cert carisma, autoritat o jerarquia al seu voltant.
Va començar amb el seu propi staff directiu quan va regirar tots els papers a Jaume Giró, a qui el soci va votar per al càrrec de vicepresident econòmic i a qui difícilment es podria atribuir manca de capacitat o de predisposició, ja que poques setmanes després de ser convidat per Laporta a saltar del vaixell en plena travessia va ser nomenat conseller d’Economia del Govern de la Generalitat.
No havien passat ni 24 hores de la victòria electoral i Laporta ja havia partit en dos la junta entre els que podien i havien d’avalar molt més del que s’havia acordat i els veterans, encapçalats pel mateix president, amb Rafa Yuste, Elena Fort, Josep Cubells, Alfons Castro i Josep Ignasi Macià, per exemple. Si va evitar dimissions en aquell mateix moment va ser perquè als afectats els van tremolar les cames i perquè va haver de trobar avaladors a la carrera com José Elías, que ni tan sols podia ser directiu, nomenant urgentment Eduard Romeu com a substitut de Giró, que en cap cas era el suplent ni havia contribuït i participat en la campanya.
El següent va ser, espectacularment, aixecar la camisa als socis amb la puntada de peu traïdora i delirant a Leo Messi, a qui va seguir Griezmann, i a Koeman al cap de pocs mesos, després d’abandonar-lo a la seva sort amb una davantera liderada per Luuk de Jong, Jutglà i altres xavals.
En el temps, no va trigar gaire a sentir-se incòmode amb el seu propi CEO, Ferran Reverter, i la resta del seu equip en l’àmbit financer i patrimonial, que va ser completament arrasat. Al capdavant de l’Espai Barça van caure fins a dos supercaps fins a resoldre, precisament, que no n’hi hagués, posant Joan Centelles -un altre dels enterradors del Reus- com a executiu instrumentalitzat personalment des del caprici i la improvisació del president. Una altra àrea sense un alt executiu a què es va sumar la voladura programada del directiu al comandament, Jordi Llauradó, després que el mateix José Elías i Jaume Llopis també dimitissin de la comissió de control de l’Espai Barça.
En la gestió comercial i de màrqueting també es van anar produint baixes de professionals que marxen quan no suporten el que veuen ni volen acabar sent còmplices de les operacions que ha d’acabar visant personatges com el germà del president, Xavier Laporta, o Alejandro Echevarria, assessors sense càrrec honorífic ni retribució reconeguda, si bé en el cas del germaníssim ara se sap que va finançar, inexplicablement i sospitosament, 600.000 euros dels 2,6 milions dels interessos de l’aval que es va negar a pagar el gruix dels directius que havien estat atracats després de guanyar les eleccions.
La marxa de diferents càrrecs executius, l’últim Fran Carbó a l’àrea de futbol, ha estat una constant al llarg d’aquests gairebé tres anys de govern laportista fins a concentrar-se tot el poder que abans tenia un ampli espectre de professionals en només un terç o menys de l’estructura anterior. El que ha quedat és un nucli dur de càrrecs amb una demostrada mediocre preparació per a les exigències del club, el principal mèrit del qual és el d’obeir legalment i cegament Laporta després d’haver fet una mena de jurament en l’àmbit de la confidencialitat.
Si abans el Barça tenia un delegat a Nova York i un altre a Hong Kong, ara aquesta funció la realitza, no se sap des d’on, una mateixa persona, Bryan Bachner, un altre enterrador del Reus a qui Hisenda investiga, com la resta de la banda (Laporta, Sala-i-Martín, Yuste i Oliver) per l’opacitat i possible delicte fiscal de les actuacions que van conduir a la desaparició de l’històric club català.
El cas de la direcció esportiva és idèntic, ja que Deco, amic d’Alejandro Echevarria i soci seu en diversos negocis anteriors vinculats al futbol, ha arribat per suplir els també desertors Mateu Alemany i Jordi Cruyff, en el seu moment responsables en part de l’equip campió de Lliga de l’any passat que, tot i això, van preferir no participar en la construcció de l’actual i sortir sense voler donar cap cop de porta, més aviat al contrari.
Desmantellada per dins qualsevol estructura executiva de cert prestigi i reconeixement exterior, l’entorn i el mateix equip del femení, doble campió de la Champions en aquest cicle encara tutelat per l’equip heretat de la junta de Josep Maria Bartomeu, ha estat l’últim bastió a caure. Se’n va anar l’anterior primer entrenador, Lluís Cortés, suplert en el seu dia per Jonatan Giráldez, que era el seu ajudant, que també farà les maletes el 30 de juny que ve perquè tampoc no es veu capaç de respirar l’atmosfera d’aquesta nova era laportista.
Aquesta mateixa temporada se n’ha anat el responsable executiu del femení, Markel Zubizarreta, per incorporar-se a l’staff del futbol femení de la Federació Espanyola, organisme amb què la junta blaugrana acaba d’entrar en conflicte per la sorprenent convocatòria d’Alexia Putellas per la selecció malgrat no tenir l’alta mèdica blaugrana després de la darrera intervenció al genoll.
Des de la junta blaugrana ha transcendit un malestar estranyament tímid sobre aquesta actuació, sens dubte desafiant per part de la Federació i de la mateixa jugadora, ja que si realment no és apta per jugar com ha reconegut la seleccionadora, el més lògic seria no autoritzar-li aquest desplaçament o denunciar-ho davant de la Federació. Si Alexia Putellas se sotmet a aquesta tutela federativa eludint la del club al llarg d’aquesta convocatòria és força clar el seu missatge de resposta a la negativa de Laporta a acceptar les condicions que ha posat sobre la taula per renovar a partir del 30 de juny. Tot apunta que no hi haurà acord ni continuïtat i que Alexia se n’anirà amb les Pilotes d’Or a una altra part, ampliant així aquesta col·lecció excepcional de llegendes que Laporta gaudeix fent fora del seu cada vegada més solitari lloc de comandament, com Messi, Koeman, Piqué, Mirotic, Jasikevicius o Busquets, a qui tampoc se li va acomiadar ni de bon tros com es mereixia.
