El sector del transport de mercaderies per carretera ha estat maltractat en els darrers anys i ha perdut competitivitat. Segons el president del Gremi de Transports i Logística de Catalunya, Antonio Martínez, “ara un no es guanya la vida a la carretera. El transportista autònom cobra menys que fa 40 anys i el transportista assalariat també cobra menys”. En declaracions a EL TRIANGLE, Martínez exposa que “ni un jove ni una dona no volen treballar de xòfer internacional perquè són molts dies fora de casa”. El sistema de treball ha canviat i ara se subhasten els trajectes al preu més baix i ja no es fan rutes d’anada i tornada, cosa que permet tornar a casa periòdicament, sinó que es deambula per diferents rutes i trajectes durant molt de temps a preus molt baixos. El president del gremi també lamenta que “s’ofereixen preus que són la meitat dels nostres, i això és explotació de persones. Hem estat còmplices i ens hem carregat el sector. Com a societat, hem de pagar més per aquest servei, hem d’exigir més, i fer així més atractiva la professió i dignificar-la”.
Entre els motius d’aquesta situació en el conjunt d’Europa, Martínez indica que l’externalització del servei a conductors de països de l’Est en les darreres dècades “ha prostituït els preus” i ha generat “càrregues de mercaderies per 500 euros quan el preu normal serien uns 1.500 euros”.
El futur del sector passa per “una solució europea”, segons Martínez, i posa en valor el Paquet de Mobilitat que va aprovar la Unió Europea l’any 2022 per a la millora de la sostenibilitat del transport de mercaderies per carretera. Gràcies a aquest paquet de mesures, “es va intentar acotar una mala praxi, fent que estigués prohibit que un transportista estigués fora de la base de treball més d’un mes, i que un camió pogués estar fora del seu país més de dos mesos”. D’aquesta manera, es volia evitar que determinats conductors estiguessin una mitjana d’onze mesos fora de casa, fent trajectes d’un lloc a un altre.
El sector, però, lamenta que no hi hagi prou policia ni a les vies de transport ni als pàrquings d’estacionament per controlar aquesta realitat, que encara es dona a les rutes internacionals.
En declaracions a EL TRIANGLE, el secretari general de l’Associació General d’Autònoms, Pimes i Transportistes de Catalunya, Carlos Folchi, compara la situació que viuen els transportistes espanyols amb la que pateixen els pagesos. Gairebé el 80% dels transportistes a Espanya són autònoms que tenen una mitjana d’un camió i mig. Estem parlant d’unes 130.000 empreses espanyoles amb una flota de 250.000 camions, aproximadament. Per tant, “els grans clients, quan negocien amb aquests autònoms i petites empreses, acaben imposant les seves condicions; és una situació molt semblant a la dels pagesos. Quan volen fer la venda dels seus productes, ho acaben fent a grans operadors, que acaben fixant els preus. Les retribucions s’han anat reduint, i no surten els números”.
En aquest mateix sentit, Antonio Martínez, del Gremi de Transport i Logística, indica que en els dos casos “ni la societat ni la indústria no volen pagar més, i estem afectats, com els pagesos, per la mateixa llei; els pagesos tenen la de la cadena alimentària, i nosaltres, la llei del preu mínim, que des de fa dos anys no respecta a ningú perquè anem a un mercat d’oferta i demanda”. “No es pot competir ni en preu ni en condicions de vida. Per tant, hem de vendre qualitat i professionalitat”, com ressalta l’empresari Antonio Martínez que fa transport prèmium de qualitat amb més valor afegit que els seus competidors.
Les dues associacions del sector consultades per EL TRIANGLE treballen al costat de les administracions espanyoles per dignificar i fer més atractiva la professió. El repte més immediat és clar: en els pròxims tres o quatre anys, es preveu la jubilació de 30.000 professionals a Espanya, i ha quedat palès que no hi ha relleu de forma natural en el sector. Entre les mesures que ja s’estan treballant hi ha atraure gent jove i dones al sector a través de diferents iniciatives.
En concret, a Catalunya, s’ha posat en marxa una Formació Professional específica per al jovent a través d’un mòdul de transport de mercaderies per carretera de dos anys, que s’imparteix a les quatre demarcacions. En aquests centres, a més, es promou la modalitat dual que permet fer pràctiques a les empreses. Així, es vol impulsar l’ensenyament públic i no dependre només de la formació privada. Una altra barrera a superar és el cost dels permisos de conduir necessaris per poder treballar, com són el C o D, juntament amb el certificat d’aptitud professional de viatgers i mercaderies (CAP). En declaracions a EL TRIANGLE, Àlex Requena, vocal de la Federació d’Autoescoles de Barcelona, admet que les pràctiques de camió són cares i “es requereix molta despesa de diners i de temps. Falten examinadors, i poden trigar fins a sis mesos a pujar a examen. A part, a la gent no se li fa atractiu estudiar perquè hi ha la teoria, les pràctiques i les hores d’estudi del certificat professional”.
*Pots llegir l’article sencer al número 1564 de l’edició en paper d’EL TRIANGLE.
