García Castellón permet a dos policies nacionals personar-se a la causa del Tsunami

El magistrat subratlla la gravetat de les lesions patides pels agents, un dels quals va rebre un cop al cap

    Policia Nacional
    Policia Nacional

    El magistrat de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón ha rebutjat el recurs d’una de les investigades en el cas del Tsunami Democràtic contra la personació de dos policies nacionals ferits a la plaça Urquinaona l’octubre del 2019, durant les manifestacions independentistes. En el seu recurs, al qual s’havia adherit la Fiscalia, la investigada Marta Molina al·legava que aquests actes no eren imputables al Tsunami sinó als CDR, i no es podien vincular a la causa en què es van personar els agents. El jutge, en el seu escrit, assenyala que aquest argument no pot servir per eximir de cap responsabilitat el Tsunami, com si la presència dels uns desplacés totalment la responsabilitat dels altres.

    García Castellón afirma que el Tsunami no va ser un “convidat” de pedra a les mobilitzacions que van afectar diferents ciutats de Catalunya, i que van tenir com un dels seus escenaris principals els fets que es van desencadenar a la Via Laietana i a la plaça Urquinaona de Barcelona. El magistrat recorda que a la seva exposició raonada al Tribunal Suprem per tal de poder investigar l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i el diputat d’ERC al Parlament Rubén Wagensberg, ja s’esmentava que Tsunami havia anunciat aquell dia a les xarxes socials la convocatòria a una vaga general, amb el text següent: “Pensàvem que la sentència era el final d’un moviment i ha estat el seu reinici. Avui bloquegem el país per recordar una solució i exercir els nostres drets i les nostres llibertats”.

    El jutge indica que va ser precisament sota la cobertura d’aquesta mobilització quan van produir-se “greus alteracions de la pau social i de l’ordre públic”. La resolució explica que els indicis apunten a una participació del Tsunami en els fets d’aquell dia i, en aquest sentit, indica que resulta especialment cridanera com a indici incriminador la conversa entre Puigdemont i un dels investigats en què el primer “sembla assumir la possibilitat que es poguessin haver produït víctimes mortals, i la seva capacitat, en tant que ostentava el domini de l’acció, per frenar aquesta possibilitat”.

    García Castellón subratlla la gravetat de les lesions patides pels agents de policia que, en el cas d’un d’ells, es van produir per un fort cop a la part superior del casc reglamentari causat per un objecte contundent llançat per un dels participants en les manifestacions. El magistrat afegeix que, a conseqüència de la brutalitat de l’impacte, es va produir la fractura del casc protector de l’agent, que es va desplomar a terra, inconscient, patint una sèrie de lesions que l’han inhabilitat per a l’exercici de la seva professió. És clar, diu el jutge, “que el resultat d’aquesta acció van ser unes lesions molt greus, un resultat lesiu que la instrucció ha d’indagar si resulta objectivament imputable a l’acció del Tsunami i dels seus organitzadors”.

    Afegeix que la gravetat d’aquesta acció, la repercussió pública que va tenir i el notori interès mediàtic que va motivar l’hospitalització dels agents lesionats, va portar fins i tot al fet que el president del govern central en funcions en aquell moment, Pedro Sánchez, acompanyat del ministre de l’Interior, acudís a visitar-los a l’hospital on estaven ingressats. Per tot això, el magistrat conclou que no es pot minimitzar aquesta acció ni el resultat greu que va ocasionar, incompatible amb el dret a la vida i integritat física reconeguts a la Constitució i al Conveni Europeu dels Drets Humans.

    (Visited 40 times, 1 visits today)

    avui destaquem

    Feu un comentari