L’independentisme viu dies agitats pels vaivens de la política i de la justícia. Les giragonses en el camp polític, les amenaces, les pressions i els posicionaments de cara a la galeria per part del PSOE i dels partits independentistes tenen només un motiu: blindar l’amnistia. Davant d’això, JxCat, malgrat el que diguin en públic els seus dirigents, està disposat a cedir en el que calgui. “Si no ho fem, hi haurà repetició d’eleccions. I si es repeteixen, és possible que el PP governi i llavors s’allunyi encara més la possibilitat d’arribar a una amnistia”, raona un dirigent de Junts. Des d’aquesta perspectiva, s’entenen les sorprenents concessions dels set diputats de Junts en votacions clau per a Pedro Sánchez. I el mateix cal dir dels sorprenents canvis de postura i d’opinió dels diputats independentistes en els temes que va negociant amb el PSOE. L’independentisme necessita l’amnistia per presentar una victòria davant els seus militants, perquè aquests no perdin l’esperança i per mobilitzar de nou el carrer.
Un alt dirigent de JxCat apunta que existeix un doble llenguatge: un per acontentar la militància i un altre per negociar amb el PSOE. O, el que és el mateix, un per treure pit davant l’electorat i un altre per arribar a acords als despatxos. La pega, afegeix aquest dirigent, “és que de vegades s’ha tibat massa la corda, com en el cas de la immigració. En aquest terreny es van presentar uns èxits que ni havien estat pactats ni podran ser-ho, perquè el control de la immigració correspon als Estats i a la Unió Europea, mai a una autonomia o a un Estat federat d’un país membre”.
La font consultada assegura que Junts va llançar les campanes al vol amb antelació per quedar bé davant la seva militància. A més, hi havia un altre objectiu estratègic: afeblir i posar nerviosa ERC. En realitat, els republicans són els que tenen l’Administració autonòmica a les seves mans i els que se’n podrien beneficiar, però Junts es va apropiar de la negociació d’una “eina d’Estat” per al seu propi lluïment. Al final, es va veure que tot era una comèdia per dissimular que no havien aconseguit moure el PSOE de les seves postures inicials.
Però, paral·lelament, l’independentisme rep també carícies i patacades a la justícia. Les dues principals causes vives contra l’independentisme acaben de viure en carn pròpia els mateixos vaivens que la política: mentre el jutge que investiga el Tsunami Democràtic manté les imputacions a la dotzena d’imputats, al capdavant dels quals hi ha Carles Puigdemont i Marta Rovira, el judici contra els membres de l’escamot dels Comitès de Defensa de la República (CDR) que van ser detinguts el setembre del 2019 acusats d’intentar formar un grup terrorista han vist com el seu judici, previst en principi per al mes d’abril, s’ajorna. Això convé a les defenses, ja que, de fet, havien intentat retardar en la mesura que fos possible el judici per donar temps a aprovar la llei d’amnistia, ja que els pactes entre PSOE i Junts preveuen que els casos de terrorisme que no tinguin una sentència ferma es puguin acollir a la llei. Per tant, qualsevol retard en la sentència és benvingut a les files de l’independentisme. Paradoxalment, els dos sumaris han estat instruïts pel mateix jutge: Manuel García-Castellón.
D’altra banda, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, tindrà la possibilitat de llegir l’expedient que té sobre ell el CNI, ja que el Govern espanyol desclassificarà els documents sol·licitats pel jutge instructor de Barcelona que va admetre a tràmit la querella d’Aragonès contra el CNI. En resum, una de freda i una de calenta: la justícia viu la mateixa disparitat que la política.
Aquesta esquizofrènia aconsegueix cotes més altes en els dos principals processos que afecten activistes sobiranistes: el de Tsunami Democràtic i el de l’operació Judes, també conegut com 23-S. En aquest últim cas, els 12 imputats per terrorisme estan acusats de voler formar un grup terrorista per portar a terme accions de sabotatge contra instal·lacions, encara que també havien començat a recopilar informació sobre polítics contraris a la independència. La intenció de les defenses era retardar en la mesura que sigui possible el judici, en el qual la Fiscalia demanarà penes que van dels 8 als 27 anys de presó.
Alerta Solidària
Aquesta setmana passada, la Sala Penal de l’Audiència Nacional va donar la raó a les defenses dels acusats per ampliar el termini amb la finalitat que totes les parts presentin els seus escrits. Un escrit de 115 folis dels lletrats d’Alerta Solidària qüestionava la competència de l’Audiència Nacional per jutjar els fets, i a més demanava l’anul·lació del procés a causa de “la imminent aprovació de la llei d’amnistia i les nombroses vulneracions de drets fonamentals patides pels encausats al llarg de tot el procediment”. Si en un futur pròxim les seves consideracions són acceptades, el cas podria ser traslladat a un jutjat ordinari o, directament, arxivat. De moment, els defensors asseguren que “amb l’entrada del nou escrit d’al·legacions, s’imposa una nova pausa. Caldrà veure si la Sala Penal de l’Audiència Nacional accedeix a celebrar la vista prèvia o si, directament, rebutja d’haver d’escoltar presencialment els lletrats d’Alerta Solidària i desestima totes les seves al·legacions”. Després d’estudiar les peticions dels defensors d’Alerta, s’han de manifestar les altres parts personades en el sumari (incloses les defenses de quatre acusats, l’acusació particular i la Fiscalia) i, després d’aquests tràmits, prendre una decisió de convocar el judici, modificar el procediment o arxivar.
En aquesta causa, com en la de Tsunami, els advocats defensors arremeten contra el jutge Manuel García-Castellón, a qui acusen de tenir “una obsessió amb el terrorisme inexistent dels casos Tsunami Democràtic i 23-S, i per la seva ceguesa en relació amb les imputacions del PP”, en referència a casos que esquitxen dirigents populars, sense que hagi demanat explicacions als polítics del partit de la dreta espanyola.
En el cas de Tsunami, les novetats són al revés: el jutge Manuel García-Castellón veu reforçades les seves tesis i continua acusant de terrorisme la cúpula de la plataforma sobiranista. Entre els acusats, hi ha Carles Puigdemont, Marta Rovira, Josep Lluís Alay, Xavier Vendrell, Ruben Wagensberg, Oriol Soler, Oleguer Serra o Jaume Cabaní. En un acte del 18 de gener del 2024, el magistrat recorda al fiscal que no comparteix l’acusació de falta de fonament en l’exposició de motius, i li diu que una prova d’això és el document de més de 100 folis dirigits al Tribunal Suprem, que demana el processament de tots ells.
Hi ha un argument que dona més cos a la decisió del magistrat de l’Audiència Nacional: el fet que dos policies ferits de gravetat en els disturbis de la tardor del 2019 es personessin en la causa. Això, afegit als atestats dels Mossos d’Esquadra sobre els greus incidents, diu el jutge, “va permetre consolidar la hipòtesi de qualificació inicial, apreciant l’existència de fets delictius que, des de la qualificació inicial, revesteixen caràcter de delicte de terrorisme”.
Recorda també que les diferents actuacions i les informacions que han anat arribant des del primer acte del 6 de novembre –en el qual s’apreciava el delicte de terrorisme– “han permès consolidar, i s’ha pogut comprovar amb més claredat que el 6 de novembre, que la tesi de qualificació inicial s’albira, en aquest moment inicial com a plausible”. Això vol dir que es consoliden els indicis d’actes terroristes de la cúpula de Tsunami Democràtic.
La vigília de les eleccions
Els fets investigats no només van ser els de l’assalt a l’aeroport del Prat per bloquejar aquesta important infraestructura. El jutge ressalta les accions desplegades el 9 de novembre del 2019, vigília d’eleccions generals. La Guàrdia Urbana de Barcelona va enviar el dimecres 17 de gener un informe sobre aquesta jornada que dona més munició al jutge: aquell dia, Tsunami Democràtic va convocar una concentració no comunicada a Gran Via número 585, “a la qual van assistir 7.000 persones”. A més, va haver-hi una “acampada no comunicada a la plaça Universitat”.
En un acte anterior, Manuel García-Castellón ja apuntava al fet que la convocatòria en la jornada de reflexió tenia com a objectiu “desobeir la Junta Electoral Central”. En aquesta acció es va utilitzar, per primera vegada, l’app de Tsunami amb l’objectiu d’assajar-la tècnicament. “L’acció, efectivament, es va materialitzar; resulta notori, ja que és un fet que es va produir a la vista de tots els que ho van presenciar, que Tsunami Democràtic va boicotejar la jornada de reflexió prèvia a la votació electoral. […] Els fets es van desenvolupar principalment a la ciutat de Barcelona, on, entre altres coses, es va instal·lar un escenari a la plaça Universitat, davant de la seu de la UB”. Els actes de boicot, no obstant això, es van estendre fins a 300 municipis, segons recull l’acte judicial.
Amb aquestes premisses, el jutge considera que la intenció de Tsunami era “subvertir l’ordre constitucional o suprimir o desestabilitzar greument el funcionament de les institucions polítiques, econòmiques o socials de l’Estat” i “alterar greument la pau pública”, accions que entren dins de la qualificació de delictes de terrorisme.
El jutge és contundent en els seus arguments davant la Fiscalia: “La gravetat dels delictes que en aquest moment s’entreveuen, la clara afectació que aquests van tenir als interessos generals i a estructures econòmiques essencials de l’Estat, els danys concrets que es van causar als perjudicats i les greus lesions sofertes per les víctimes del delicte no només exigeixen el seu aclariment promovent l’acció de la justícia, sinó que a més exigeixen, en defensa de la legalitat, que la instrucció i l’enjudiciament s’efectuï per part de l’òrgan judicial que ostenta la competència objectiva i funcional per a això, que en aquest cas seria la Sala Segona del Tribunal Suprem”. Aquesta atribució de l’enjudiciament al Suprem es deu a l’aforament de dos dels principals encausats: Carles Puigdemont, per ser eurodiputat, i Ruben Wagensberg, per ser diputat a Catalunya.
En els disturbis del centre de Barcelona, on hi va haver ferits i càrregues policials durant dies, Tsunami va utilitzar escamots de la ultradreta xenòfoba com a tropa de xoc. El 18 d’octubre passat, el grup ultra Moviment Identitari Català (MIC) publicava algunes fotos dels seus escamots en acció a través de la xarxa X, al costat d’un missatge aclaridor: “Recordem la Batalla d’Urquinaona del 18 d’octubre de 2019, on els Patriotes (sic) del MIC vam estar a primera línia combatent les forces estrangeres, gran dia on vam demostrar que si estem units la victòria de la llibertat és possible”. Sota la capa democràtica de Tsunami hi ha un submón molt tèrbol.
*Pots llegir l’article sencer en el número 1561 de l’edició en paper d’El Triangle.
