La trama de l’operació Catalunya, segons revela una investigació conjunta de La Vanguardia i elDiario.es, va comportar que, entre el novembre del 2014 i el juny del 2016, la policia política fes 34 investigacions contra càrrecs catalans i les seves finances i relacions familiars. Entre els polítics investigats destaquen els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol, Artur Mas i Carles Puigdemont, així com el llavors major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero.
A partir dels fitxers elaborats per diverses unitats policials, es confeccionaven dossiers i documents que arribaven al llavors ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i al president del govern central, Mariano Rajoy. Bona part d’aquests informes figuren al fitxer del Grup d’Anàlisi i Tractament d’Informació de la Policia (GATI), una base de dades que s’usa per evitar investigacions duplicades en el si de la policia. Les diferents unitats introdueixen identitats, matrícules o telèfons que estan vigilant i si abans ho han fet altres policies, el sistema avisa de la coincidència per no investigar el mateix dues vegades.
En aquest flux de dossiers, alguns publicats en mitjans de comunicació afins, les unitats policials alertaven sobre tota mena de moviments de càrrecs nacionalistes i de les seves famílies. En el cas de l’expresident de la Generalitat Artur Mas, expliquen els diaris citats, el març del 2015 dos inspectors en cap de la policia van redactar un atestat en el qual assenyalaven una suposada comissió de 90 milions que Mas hauria rebut de l’empresa Acciona a canvi d’un contracte de la Generalitat per a la concessió del servei d’Aigües de Barcelona durant 50 anys.
L’informant va ser el llavors director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, i els agents van apuntar el següent sobre el cas: “L’informant ens diu que per aquesta operació i contractació, Artur Mas rep una quantitat de diners (a ell li diuen que 90 milions d’euros, la qual cosa, curiosament, suposaria el 3% de l’operació) que estaria sent conduïda per aquest fons d’inversió que opera a Guernsey, Belize i Barbados, diners que s’haurien lliurat al fons pel Banc PACTUAL del Brasil”.
Les suposades mossegades cobrades per Mas ja havien estat sobre la taula de Fernández Díaz el 2012, quan la Unitat contra la Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) va donar credibilitat a una denúncia anònima d’un suposat penedit, un empresari que va dir haver pagat comissions a la trama del Palau en aquests termes: “Pregunta-li al Sr. Artur Mas, segur que sap més que jo, especialment després de vendre la gestió de l’aigua potable de Barcelona per als pròxims 50 anys, per 1.000 milions d’euros. Jo no crec que el responsable d’Acciona anés només per terres brasileres a la recerca de finançament, potser també li va venir bé deixar per allà algun compte amb una elevadíssima comissió, a nom d’un gran de Catalunya”.
Aquestes especulacions sobre Mas es recollien sense proves ni indicis en aquests atestats policials que li donaven credibilitat. Passava el mateix amb les observacions sobre Trias, a qui s’acusava de corrupció urbanística i de tenir comptes a Suïssa; les de Puigdemont, a qui s’investigava per la compravenda d’obres d’art quan era alcalde de Girona; i les de Trapero, a qui vinculaven amb el procés sobiranista i se l’acusava de protegir uns narcotraficants.
