El Barça de Joan Laporta tendeix a complicar-se la vida precisament perquè l’abús de la gestió mediàtica acaba xocant cada cop més amb una realitat cruel en què, per desgràcia per al club, res no és el que sembla. La disputa d’una nova edició de la Supercopa, per exemple, reobre el debat sobre si un club com el blaugrana s’ha de prestar a blanquejar les polítiques i la realitat social de països com l’Aràbia Saudita.
La situació és, actualment, de xoc entre els discursos, les posis i la fanfarrona exhibició de valors per part d’una junta que s’ha passat més d’una dècada insultant les directives de Sandro Rosell i de Josep Maria Bartomeu per acceptar en el seu dia els diners de Qatar, a canvi de la samarreta, i que ara tristament és pidolaire d’inversions dels països de l’Orient Mitjà, dels veritablement rics, i que també ha mostrat recel, encara que dividit, a jugar la Supercopa a Riad.
En les hores prèvies al viatge, la polèmica ha empitjorat perquè des del club s’ha recomanat als aficionats que puguin acompanyar-lo que no introdueixin alcohol ni menjar derivat de productes porcins al país i, especialment, que respectin les conductes sexuals menys tolerades en aquell país i s’abstinguin d’exhibir trets homosexuals o de suport al col·lectiu LGTBI.
No s’han fet esperar les reaccions de socis blaugrana a les xarxes i grups com la Penya Almogàvers amb un tuit que resumeix exactament el sentiment del barcelonista. “Prou hipocresia de l’@FCBarcelona_cat! Mentre es recolza els Drets Humans es donen recomanacions als aficionats per al partit de la Supercopa que es juga a Aràbia Saudita, un país on no es respecten els Drets Humans On són els valors del club @JoanLaportaFCB? #BoicotSupercopa“.
Almogàvers apunta en la direcció del sentit comú que sembla que comença a reclamar un sector cada cop més ampli de l’afició: trobar l’equilibri entre el to exagerat i artificial de declaracions finalistes sobre la defensa dels drets humans o les llibertats democràtiques i el joc d’acceptar part dels diners que els estats milionaris de l’Orient Mitjà estan disposats a regalar, de vegades capritxosament, per veure de prop les estrelles del Barça o dels clubs grans.
És evident que, sent el Barça -o almenys ho era- un club que el món identifica amb els seus valors i la seva història democràtica, exemplar, ha donat prou proves d’haver posat el carisma i el futbol al servei de l’esport com un poderós agent social capaç de transformar la societat a tots els països, totalitaris o no, musulmans o no. El que el Barça no ha de fer ni pot fer és canviar el món en solitari ni lluitar batalles en una trinxera que no li correspon com no correspon a la resta dels clubs.
La confusió i el desànim dels barcelonistes conseqüents prové de l’actitud d’un president que va fer els negocis més bruts del món amb Uzbekistan, dels últims països al rànquing mundial dels drets humans al món, i que després va criminalitzar i liderar una campanya contra la directiva següent per subscriure la publicitat amb Qatar.
Laporta, a més, va tornar al club el 2021 encunyant encara un posicionament més radical en contra de l’estructura social i els règims dels països àrabs.
En realitat, va anunciar i va prometre moltes coses més que per descomptat s’han incomplert sistemàticament, a més d’haver trepitjat el petit marge de participació dels socis en l’exercici dels seus drets estatutaris i les garanties d’expressió, interpel·lació i vot a les assemblees.
En concret, sobre les relacions amb països com l’Aràbia Saudita, Qatar o els Emirats Àrabs, la postura va ser molt crítica i fanfarronada d’entrada fins al punt que no pocs laportistes, crèduls i incondicionals del president, recolzaven que el Barça no disputés la Supercopa a Aràbia Saudita en un gest de lluita en contra dels “totalitarismes islàmics”, com es qualificaven des de la junta.
La mateixa vicepresidenta institucional, Elena Fort, va manifestar el seu disgust i disconformitat no viatjant a l’Aràbia Saudita, després d’haver passat anys sencers criticant les juntes de Rosell i de Bartomeu al seu compte de Twitter. “Avui és un club buit on la paraula valors no és més que un màrqueting”, escrivia el 2017.
Tot i això, avui, Elena Fort, a més d’haver-se hagut de conformar amb un comunicat feble i protector del club en el cas Rubiales, del qual es va desmarcar, no ha tingut tampoc cap altra alternativa que acceptar el gir de Laporta, que successivament ha aprofitat la menor oportunitat per fer amics a Aràbia Saudita, ha visitat Qatar a la caça de negocis i recentment ha passat gairebé totes les festes de Nadal a Dubai també sota el pretext de buscar finançament per a aquest pou sense fons en què s’ha convertit Barça Studios. No sense motius,
Laporta s’ha ficat de ple en aquest laberint àrab on és impossible congeniar un discurs d’intransigència amb la cultura islàmica amb la possibilitat de trobar diners ociosos i disponibles per arreglar els desperfectes provocats pel mateix president.
Finalment, com a la polèmica sortida de la Federació de Luis Rubiales, un altre candidat a la presidència diferent de Víctor Font, que, per cert, concentra els seus negocis a Dubai, també guarda silenci -tampoc és que li preguntin- sobre la seva implicació en els tenebrosos tripijocs de Rubiales, entre ells el contracte per a la disputa de la Supercopa d’Espanya a Aràbia Saudita, que li reporta més de cinc milions de comissió per edició. Gerard Piqué és el pare d’aquesta Supercopa que quatre clubs espanyols sospiren per disputar cada temporada.
Sens dubte va ser una postura gens hipòcrita ni falsa la de la junta de Rosell la de fer passar per l’assemblea el contracte amb Qatar per la samarreta. Les cartes estaven sobre la taula. Tot al contrari de la postura de Laporta sobre els valors i els pilars del Barça, on encara inclou UNICEF tot i que ell mateix es va carregar l’acord, que tenia un cost de gairebé dos milions anuals, en el mateix exercici que la directora de la Fundació Barça, Marta Segú, cosina del president, va apujar-se el sou gairebé al doble. Els valors del Barça en general estan actualment sobrevalorats.
