Amb el títol “Tsunami va planejar prendre el control del Barça per impulsar el full de ruta de Puigdemont el 2020”, el portal especialitzat The Objective reprodueix la investigació desplegada al voltant de les actuacions i connexions de Tsunami Democràtic sobre diferents àmbits clau del poder a Catalunya, en aquest cas concret referides al pla per controlar el FC Barcelona. Els episodis i les situacions descrits per la investigació de la Guarda Civil, que bàsicament utilitza el contingut dels enregistraments de les escoltes telefòniques a diferents personatges d’aquest entorn favorable a la implementació de la independència de Catalunya sota el mandat de Carles Puigdemont, quadren amb l’actualitat i l’agenda electoral del club blaugrana entre els mesos previs al vot de censura contra el president Josep Maria Bartomeu -sostingut per les forces del sobiranisme i el mateix Govern de la Generalitat-, i els fets posteriors després del retorn de Joan Laporta a la presidència del Camp Nou.
El més destacat, al marge de la ferma determinació d’instrumentalitzar políticament el Barça a favor del nou ordre independentista, és la designació com a proveïdor tecnològic per al vot telemàtic imposat per Laporta de Vocdoni, la plataforma tecnològica posada en marxa per facilitar-ne una votació d’independència digital que permetés proclamar la república ideada pel Consell per la República de Puigdemont.
A l’origen, d’acord amb aquest relat, hi ha l’objectiu dels ideòlegs de Tsunami Democràtic i empresaris afins a Carles Puigdemont de controlar la presidència del Barça i posar el club blaugrana al servei de la causa independentista, convertint-lo en una estructura d’Estat de la futura república catalana mitjançant dues accions concretes. Per una banda, vendre al club l’ús de Vocdoni suggerit des de l’interès de la branca informàtica de Tsunami Democràtic i, de l’altra, des de l’entorn de Puigdemont i els seus aliats a la Cambra de Comerç de Barcelona, donar suport inicialment a la candidatura de Víctor Font pel seu perfil còmplice amb la causa, si bé aquest posicionament va ser previ al fet que Joan Laporta decidís presentar candidatura pràcticament a la recta final del període preelectoral.
“El Barça és el mitjà o l’eina més poderosa que tenim a Catalunya com a mitjà de comunicació (…) si tingués un govern que fos independentista sense complexos, i treballés per al país, seria un èxit brutal”, és la transcripció d’una conversa mantinguda el 14 de maig del 2020 entre l’informàtic Joan Arús, un dels presumptes creadors de la plataforma Vocdoni amb Jordi Baylina, i el polític de la CUP Ferran Reyes Gómez. Aquest contacte se situa en un context paral·lel a la fallida de SCYTL124, una empresa competència de Vocdoni.
Reyes és qui apunta en aquesta mateixa trucada que un altre empresari independentista podria treballar perquè el Barça considerés seriosament la possibilitat de tancar un acord amb Vocdoni. Poc després, en una altra conversa, Arus confirma a Ferran Reyes la seva intenció de trobar-se amb Toti, un dels inversors de Vocdoni amb la capacitat de tenir “accés al Barça”. Un altre camí, apunta a la mateixa conversa, seria Sergi Miquel, home de confiança de Carles Puigdemont que figurava, juntament amb la seva parella, “com un dels únics membres del consell d’administració de la mercantil Lan Sei Consulting OCP2, fundada el 4 de març del 2020 i amb seu social a Tallín (Estònia)”, sospitosa, segons la Guàrdia Civil, d’integrar-se a l’entramat empresarial ideat pels desenvolupadors de Vocdoni al país bàltic.
L’informe conclou que Vocdoni va ser creada el 2018, segons la seva pàgina web, un projecte de vot digital mitjançant tecnologia blockchain integrat a la Digital Catalonia Alliance (DCA), que “agrupa els principals sectors tecnològics emergents del territori català en una aliança de comunitats tecnològiques innovadora, visionària, rupturista i col·laborativa”. Vocdoni es va encarregar de la votació digital celebrada durant l’assemblea general i les eleccions d’Òmnium Cultural, amb un cens de més de 180.000 membres, d’acord amb un pla traçat per Tsunami “per aconseguir el control del Barça i posar el club al servei del pla independentista del Consell per la República de Puigdemont”.
Dos anys després, en efecte, sota la presidència de Joan Laporta, aquesta plataforma de votació digital participada per Reyes va ser contractada pel club blaugrana. Una nota de premsa de Vocdoni va informar que havia dut a terme una votació de caràcter internacional amb el Futbol Club Barcelona i “la primera votació completament digital organitzada per un organisme públic a Espanya, l’Ajuntament de Bellpuig”.
Laporta va imposar el vot telemàtic a totes les assemblees celebrades després d’octubre del 2021 i al referèndum de l’Espai Barça. Amb motiu de les eleccions al consell consultiu de penyes del Barça el juliol del 2022, Laporta també va recórrer Vocdoni per fer aquest procés, després del qual la seva directora de projectes, Marta Sancho, va explicar que “a través de la plataforma es poden obtenir resultats auditables i transparents, alhora que es preserva l’anonimat i la seguretat de les votacions”. Sancho va assegurar que “Vocdoni ha estat clau per portar aquest procés de governança cooperativa a l’era digital”.
És possible que, si les investigacions continuen endavant, en funció de l’abast de la nova llei d’amnistia sobre determinades actuacions i episodis del procés, el nom del Barça pot sortir-ne involucrat de nou, especialment en el cas que la xarxa financera al·ludida en aquesta informació acabés sotmesa a algun tipus de causa penal.
En qualsevol cas, sembla força provada la intenció de Tsunami Democràtic i de l’entorn independentista de controlar el Barça com una manera de consolidar i validar les tesis sobiranistes de cara a la imatge internacional del procés, un propòsit que ja va intentar el mateix Carles Puigdemont des del Govern el 17-O del 2017 quan va pressionar fins a l’últim moment perquè el Barça suspengués el partit de Lliga contra Las Palmas, per donar així una ressonància mundial a la celebració del referèndum sobiranista.
Amb l’arribada de Laporta a la presidència, se suposava que, a més de l’amistat amb Puigdemont, que va estar actiu com mai a la campanya perquè no li faltés ni un sol vot el 7-M, el club projectaria una imatge institucional sòlida i visible propera al sobiranisme. A l’hora de la veritat, tot i això, aquest discurs ha quedat relegat als estrictament protocol·laris de cara a l’exterior, encara que no ha faltat el suport a empreses com Vocdoni ni contractacions d’alts càrrecs dels Mossos i altres col·laboracions. Actuacions compatibles amb mesures socials antidemocràtiques, autoritàries i directament atemptatòries contra els drets estatutaris del FC Barcelona o amb el paper executiu omnipresent i decisiu d’Alejandro Echevarría, el cunyat franquista de Laporta, que controla l’àrea esportiva a través de Deco i tot l’entorn de seguretat, si més no. A l’univers de Laporta hi caben tots els totalitarismes.
