En aquests temps de certa penúria esportiva, amb el primer equip sotmès a la pressió i el risc de quedar perillosament allunyat del capdavant de la Lliga i en una crisi evident de joc, no ajuda que l’aposta per Roger Grimau no acabi d’arrencar a la secció estrella del Palau, dibuixant un cert panorama de desencís en l’actualitat blaugrana d’aquest Nadal. A més, tampoc no estan sent eficients els recursos habituals de distracció de l’opinió pública com prémer el botó del canal Barçagate (SER Catalunya amb el seu ronc laportista habitual) o la novetat de donar-li a un mitjà últimament molest, com El Periódico, el primer i únic signe de vida d’aquell oblidat informe Forensic de Joan Laporta enviat el seu dia a la Fiscalia Provincial perquè rebusqués encara més en la gestió de Josep Maria Bartomeu a la recerca d’indicis penals que portar davant els tribunals.
La notícia recentment publicada per aquest mitjà, relativa a l’entrada i el registre per part de Mossos “a les oficines del FC Barcelona a la recerca de proves per presumptes pagaments indeguts durant la presidència de Josep Maria Bartomeu, que podria ascendir a 30 milions d’euros”, va tenir un impacte zero o mínim en el context actual de ‘depre’ del barcelonisme que, malgrat tot, segueix dins aquesta bombolla de la renovada il·lusió generada pel laportisme des de fa més de dos anys. Il·lusió que va derivant cada cop més en il·lusionisme mitjançant l’ús d’una lent que també es va desgastant per l’excés d’ús per a la recurrent estratègia d’anar recordant/deformant el passat i les malifetes, això sí sense que de moment hagi cristal·litzat una nova causa davant dels tribunals. Globalment, comença a ser un truc massa vell i gastat.
Però, era previsible que, després dels mals resultats i el frustrant joc de l’equip d’aquest desembre negre blaugrana, tard o d’hora Laporta fos capaç d’aconseguir tornar a activar els Mossos, sempre predisposat a donar un cop de mà per la causa en el context de la seva demostrada connexió amb la llotja del Camp Nou. Aquesta vegada per donar una espurna de reanimació a aquest dossier dorment fins ara en un calaix de la Fiscalia. Va ser la covarda i desesperada solució de Laporta quan, a la vista de les conclusions del Forensic, no es va atrevir a querellar-se ni contra Bartomeu ni contra ningú: dipositar-ho a la Fiscalia perquè l’acusació pública prengués la iniciativa en substitució de la junta i del mateix club.
Hi ha una estesa i consolidada operativa de la Fiscalia en casos semblants consistent a inhibir-se discretament si una entitat, com el Barça en aquest cas, no denuncia per si mateixa una actuació dels seus governants sospitosa o indiciària d’haver-li causat un perjudici econòmic i patrimonial, fins i tot el sol fet d’intentar-ho està recollit com a infracció pel Codi penal i civil.
Més o menys el que havia fet la Fiscalia fins ara, deixar dormir l’assumpte, casualment activat quan més necessitava Laporta obrir un altre front contra Bartomeu, sobretot després de l’esclat del cas Negreira, que si no l’implica directament gràcies a la prescripció dels presumptes delictes sí que l’ha situat, com ha deixat clar el jutge instructor, a la mateixa ‘escena del crim’ i ‘amb les mans a la massa’ igual o més que Rosell i Bartomeu.
Ara s’ha sabut que per ordre del Jutjat d’Instrucció número 16 de Barcelona es va produir aquest registre a conseqüència de “la denúncia presentada per la fiscalia contra l’exmandatari blaugrana i una altra persona més per les presumptes irregularitats”, en aquest cas concret, referides “a les presumptes comissions per traspassos de futbolistes, com el davanter Malcom qui va ser fitxat el 2018; pagaments excessius a advocats, alguns vinculats a algun altre jugador, el presumpte fraccionament de pagaments i la creació d’empreses per formalitzar desemborsaments”. A partir d’aquí, la informació s’infla amb els retalls de la roda de premsa de la presentació del Forensic, i apunta possibles indicis en operacions que, en qualsevol cas, sempre van acabar en conjectures i especulacions sense concretar-se en acusacions o querelles presentades davant del jutge. El mitjà parla d’una querella interposada contra Bartomeu amb origen en aquest informe Forensic “encarregat per l’actual equip directiu de l’entitat dirigida per Joan Laporta. El Barça va comunicar a la fiscalia el gener de l’any passat les conclusions d’aquest informe encarregat a l’agència. Kroll, cosa que ha comportat, després d’una investigació àrdua, que el ministeri públic presentés aquesta nova denúncia contra Bartomeu. És la tercera causa judicial que actualment té oberta l’expresident del Barça. Les altres dues són el ‘cas Negreira’ i el Barçagate”.
En realitat, l’única cosa certa és que, en efecte, la Fiscalia ha obert diligències prèvies sol·licitant al club informació documental sobre una sèrie d’episodis recollits en part al Forensic. Només això per ara, cosa que no implica que, a la llum d’aquestes proves, finalment pugui iniciar una instrucció que, lògicament, hauria de ser notificada a l’afectat o investigat, cosa que encara no s’ha produït.
Una altra cosa diferent és que, malgrat el secret imposat sobre aquestes diligències, el requeriment de documentació enviat al FC Barcelona des del Jutjat d’Instrucció núm. 16 de Barcelona, o millor dit una fotocòpia, hagi estat convenientment enviat a diferents periodistes i redaccions amb la falsa informació afegida d’atribuir-lo a una querella presentada en ferm contra Bartomeu. Els possibles responsables d’aquesta filtració es redueixen al jutjat mateix, al Club Laietà, al qual també se li ha sol·licitat informació o a la junta de Laporta, en aquest cas més que sospitosa habitual de remoure aquest tipus de confusions mediàtiques. No cal recordar la reiterada i mentida insistència de Laporta des de la seva reentrada al club, ja va per a tres anys, d’haver detectat greus actuacions criminals de la junta anterior que havien de ser denunciades de forma immediata davant els tribunals.
El que és greu de l’assumpte, a més de promoure una informació sense fonament, rau en la perversa intenció per part del filtrador de manipular la realitat donant per feta la presentació d’una querella contra l’expresident Josep Maria Bartomeu anticipadament al tràmit previ que la Fiscalia rebi la documentació requerida i pertinent, l’analitzi i, sense una possible ampliació de diligències, resolgui interposar una querella. Si se sospités que Laporta i el club ja tenien un coneixement previ que la Fiscalia es querellarà abans de rebre i estudiar tota la informació, l’assumpte adquiriria una dimensió molt més greu, igual que si aquest ‘moviment’ de la Fiscalia no acaba sent res més que una ‘col·laboració’ sol·licitada des de la presidència del Barça per cridar l’atenció informativa d’aquests dies de ‘calma tensa’ abans de reprendre’s la competició (Copa, Lliga i Supercopa). Per Laporta, la necessitat de cobrir tants espais informatius i d’opinió aquests dies sense una alegria de l’equip de Xavi s’està convertint en una tortura mediàtica que tampoc no aconsegueix temperar del tot ni amb l’arribada de Vítor Roque.
En aquest cas, la reacció de Josep Maria Bartomeu ha estat la mateixa que quan el dossier va ser enviat a la Fiscalia, la de posar-se a disposició del Jutjat d’Instrucció per donar les explicacions oportunes sobre qualsevol dels temes objecte de la presumpta querella. La Fiscalia mai va respondre a aquest escrit en què, a més, també sol·licitava accés a la documentació lliurada per Laporta. Ara el mateix. Silenci.
La notícia amplia que les fonts judicials i de la investigació apunten que el jutjat també “ha requerit a un lletrat la confirmació d’un correu electrònic sobre uns honoraris abonats pel Barça, que pujaria a 1,7 milions d’euros (es va pagar en dos anys), per l’acord que el club va arribar amb la fiscalia i l’Agència Tributària per l’impagament d’impostos al fitxatge de Neymar. Aquest pacte va implicar exonerar l’expresident del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, i el seu antecessor, Sandro Rosell, per a qui el fiscal demanava dos anys i tres mesos de presó i set anys i sis mesos, respectivament, per diferents delictes fiscals. A més a més, va suposar per a l’entitat un estalvi de 17 milions d’euros”.
Al·lusió que no deixa de ser sorprenent en el cas de Bartomeu perquè mai va arribar a estar investigat ni acusat per la resolució judicial del primer cas Neymar i això va ser perquè, després de tenir coneixement de la querella presentada pel soci Jordi Cases davant l’Audiència Provincial, preventivament els seus advocats van aconsellar fer un ingrés complementari i a compte a Hisenda per si al final, com així va ser, els pagaments addicionals al voltant de Neymar podien arribar a interpretar-se com a salari. Amb el pas del temps i davant de l’absència de qualsevol indici dels delictes proposats pel demandant i més tard per la Fiscalia i per l’Advocacia de l’Estat, no només l’Audiència Nacional es va haver de declarar incompetent, sinó que es va reformular la reclamació com un delicte fiscal per no haver tributat aquests pagaments al pare de Neymar com a salari, únicament imputable al club com a figura jurídica per la quantia superior als 150.000 euros. En cap cas per intentar evadir l’obligació de fer front als impostos fent impossible, al contrari, qualsevol reclamació penal contra el president del Barça.
Sembla estrany que la Fiscalia rebusqui en una ‘cosa jutjada’ en la qual a més Bartomeu mai va estar imputat. També el front obert contra l’acord amb el Club Laietà sembla un atzucac sense sortida, ja que l’acord va ser aprovat per l’assemblea dels socis del Laietà, que haurien pogut demanar i aconseguir la paralització de les obres actuals de l’Espai Barça en cas de no haver-se formalitzat una compensació econòmica per les molèsties i perjudicis en forma de soroll i de contaminació a causa dels treballs tocants amb les seves instal·lacions a la zona de l’antic Miniestadi. Pel que fa a les comissions generades pel fitxatge de Malcom, explicades i documentades al seu dia, poden xocar amb el fet que el Barça va obtenir finalment un benefici net d’aquesta operació.
“S’han presentat pagaments sense causa, altres pagaments amb causa falsa, altres pagaments han estat desproporcionats i una conducta deslleial cap a l’administració del club”, assegurava Laporta a la presentació d’aquella auditoria Forensic sense fer aquest pas de la denúncia directa tal com també havia promès als socis repetidament. Ja comencen a ser incomptables les promeses incomplertes per Laporta fent servir trucs massa vistos i gastats.
