L’últim dia de l’any 2023, el que tenia de límit el fons d’inversió Libero per efectuar el compromís de pagament de 40 milions per la venda d’una participació de Barça Studios, es van encendre totes les alarmes a l’entorn blaugrana quan l’agència EFE va publicar un despatx tant breu com previsible: “El FC Barcelona demandarà Libero Football Finance AG per no haver-li abonat els 40 milions d’euros corresponents a la compra del 10% de Barça Vision”.
No s’explica del tot l’excitada reacció de diferents sectors del barcelonisme, escandalitzada i sorpresa, per un episodi tan probable que no és més que la repetició, la continuació i la confirmació d’una altra engalipada de Laporta, l’enèsima, per seguir ocultant la realitat d’una economia ferida de mort sobre la qual es van aplicant inútilment draps calents i ‘boles’ financeres que no auguren res de bo.
Les veus que es van manifestar la tarda del 31 de desembre, la majoria, van apuntar en la mateixa direcció. “Hi ha 400 milions de beneficis vinculats a aquesta operació que poden desaparèixer de cop. Això tornaria a obrir un forat patrimonial molt gran al club i agreujaria la situació del Financial Fair Play. Haver realitzat aquesta operació a correcuita, amb socis desconeguts i sense cap experiència rellevant en el sector audiovisual comportava aquests riscos. I continuem perdent temps, ja que tres anys després de les eleccions i un any i mig després de vendre el 49% de Barça Studios, no s’ha construït cap font de generació d’ingressos. A més, aquesta situació elimina del tot la tan anunciada sortida a borsa de Barça Media. Una operació que era especulativa i tenia poc sentit, però que es va ‘vendre’ com una gran fita. Davant la gravetat de la situació (recordem que a l’última Assemblea els resultats financers del club es van ‘quadrar’ gràcies a aquesta operació), els responsables de la gestió del Barça haurien de donar explicacions convincents als socis sobre com es vol resoldre aquesta situació. PD: Millor evitar ‘tapar’ aquest nyap amb una altra operació similar. És a dir, amb socis desconeguts en comptes de socis industrials de reconegut prestigi”, va ser el resum de les reflexions de Víctor Font, sens dubte raonables i coherents, encara que com sempre tardanes, fredes, passives i sense l’exigència d’una interpel·lació directa i efectiva.
Font ha tingut oportunitats de sobres per actuar en la defensa dels interessos del club, ja que Laporta porta fitxant jugadors a base de trucs i malifetes comptables des del primer dia, a més d’haver pogut denunciar els avals irregulars presentats a la seva presa de possessió, el finançament/presa de pèl de l’Espai Barça -una altra ‘tomba’ financera-, o combatre des de la legitimitat del seu segon lloc a les eleccions el real empitjorament de les mètriques econòmiques que supera, de llarg, l’herència’ de Bartomeu.
Amb Bartomeu, però, sí que es va atrevir, per molt menys, a discutir-li l’esperit democràtic de les assemblees amb la seva obsessió pel vot telemàtic –un altre fracàs social–, a fer oposició activa i intensa durant més de dos anys, a subscriure un vot de censura i finalment a celebrar amb entusiasme el desgovern de la Comissió Gestora durant mesos, negant com la resta dels ‘enemics’ de Bartomeu l’impacte de la pandèmia. Encara que es queixi ara de l’atzucac cap a on ha conduït la fantasiosa venda de Barça Studios, va tenir l’oportunitat d’alertar del perill d’aquesta maniobra de pura especulació quan, a més, de concretar-se l’impagament de Mediapro -que sí que seria en teoria un soci estratègic del sector- i de Socios.com, Laporta es va donar un ingrés comptable de 208 milions pel valor del 51% de la companyia que, com va advertir Evarist Murtra a l’octubre, el mateix dia de l’assemblea que va validar aquest artefacte comptable, acabarà produint pèrdues quan calgui actualitzar el valor de la companyia i comptabilitzar les provisions per l’incompliment de terminis de pagament dels presumptes compradors.
Per a l’altre excandidat, Toni Freixa, “aquest fet és molt greu perquè es van activar 400 milions d’euros d’ingrés als comptes que ara mateix no sabem quines conseqüències pot tenir. Si el Barça funcionés com un club de socis, avui mateix tindríem una compareixença pública dels responsables del club rendint comptes”, va deixar escrit, mentre que Marc Ciria, condescendent i temorós, com Víctor Font, a la ira del laportisme, va tornar a volar sobre el ‘niu del cucut’: “Voler tapar pèrdues avui per beneficis incerts, agreuja qualsevol balanç i deixa al descobert la realitat d’una gestió amb 300 milions de dèficit operatiu en l’exercici. Ara aprovisionar impagament, amb tot el que implica, i esperar tancament 30/6 per revertir els comptes”.
En general, per no fer referència al periodisme i l’entorn digital supremacista i conformat del laportisme, aquesta mateixa reacció de la directiva de demandar l’impagament de Libero podria haver-la exercit quan, d’acord amb el pla de cobraments establert per la venda primigènia l’agost de 2022, Orpheus Media i Socios.com, el van incomplir. La memòria oficial recollia la “transmissió per part de Barça Produccions SL d’una participació minoritària de Bridgeburg Invest SL, filial de Barça Produccions SL, a favor de dos inversors (24,5% del capital social a cadascun), Orpheus Media SL i Socis Esports Services SL per la seva explotació en règim de control conjunt entre els tres socis”, d’acord amb les condicions següents: “i. Preu: 200 M€ ii. Forma de pagament: (a) 20 M€ en el moment del tancament; (b) 180 M€ a abonar en els trams següents 1) 60 M€ el 15 de juny de 2023; 2) 60 M€ el 15 de juny de 2024; i (i) 60 M€ 15 de juny de 2025”, afegint que “els inversors han atorgat garanties sobre les seves participacions de la societat en garantia del compliment de la seva obligació de pagament del preu ajornat”.
Des de la junta es va negar, així com per part dels compradors, l’incompliment del primer termini (15 de juny passat) que va acabar destapant LaLiga, a conseqüència del qual es van bloquejar les inscripcions de jugadors. Gairebé un mes després, amb la Lliga a punt d’iniciar-se, l’11 d’agost, va ser quan Laporta va informar d’un acord de revenda d’una part del 49%, un 29,47% exactament, per 120 milions, dels quals va registrar una entrada de 20 milions amb data 30 de juny, és a dir l’últim dia del tancament de l’exercici a compte d’aquesta nova operació. Després va transcendir que una societat xipriota -o croata- anònima, els havia pagat, restant pendent 40 milions més que es va comprometre a pagar un fons d’inversions alemany, Libero, abans de l’últim trimestre del 2023. Libero ha estat aquest darrer protagonista d’un impagament que comença a provocar una mena de cua de creditors.
Per aconseguir aquests 40 milions el Barça va tancar el pagament de 5 milions a una consultora europea i 5 milions més a una americana per tramitar la cotització al Nasdaq de Barça Media, la societat resultant de la posada en comú dels actius audiovisuals de Barça Studios i dels digitals relacionats amb l’univers del Metavers, NFT i Utility Tokens virtuals, un entramat societari i d’etiquetes comercials que no han servit perquè ningú no s’empassés l’ham d’un negoci que factura mínims i que gairebé no genera confiança ni expectatives.
Un encadenament de ruïnoses decisions que va obligar Laporta i la seva junta a avalar al final de les dues finestres de mercat, l’agost del 2022 i l’agost del 2023, amb el risc que si Libero no paga o no es troba un pagador substitutiu aquesta garantia es liquidi a favor del club i en contra de la seva butxaca, cosa que es pot donar per feta que no passarà.
Els temors d’un efecte negatiu en els comptes del club ja han estat advertits per Font, Freixa, el mateix Murtra o Ciria, ja que es tracta de 160 milions pendents de cobrament i en perill de generar provisions, a més de 208 milions més inserits com a benefici el 30 de juny passat que també poden acabar en una reversió aguda dels fràgils estats financers del FC Barcelona. Laporta no només pot acabar no veient ni un euro de la Superlliga. També ha provocat la seva pròpia i particular pandèmia.
