Amb esportivitat. Susana Quadrado, redactora en cap de La Vanguardia, li va dedicar un article el dia 30 de desembre que començava així: “El primer en què una pensa quan veu aparèixer de nou Oriol Mitjà és en aquell acudit antic d’Eugenio:“Senyor, dóna’m paciència, però dóna-me-la ja!”. El ‘doctor pandèmies’ pot resultar d’allò més irritant, per més que actuï de bona fe. El cas és que es dirigeix a cadascun de nosaltres amb aquest to de “marisabidilla” que no toleraries de segons qui. Mitjà, a més, arrossega la fama de viròleg “cenizo” de capçalera de la pandèmia, la qual cosa complica que el seu missatge arribi nítid o, pitjor, que provoqui just l’efecte contrari al que desitja”.
Quadrado recriminava al viròleg que va fer-se popular com assessor del govern de Quim Torra durant la pandèmia de la Covid, que recomani que la gent torni a usar la mascareta per evitar contagis de malalties respiratòries, que s’han escampat molt aquests darrers dies.
Mitjà ha difós l’article de Quadrado a la xarxa social X i l’ha comentat així: “Jo, en canvi, a tu @squadrado , et tinc apreci per les vegades que hem creuat paraules a RAC1. Que em descriguis de “marisabidillo” i “cenizo” em fa mal, però poso l’altra galta i et desitjo un feliç 2024, sense rancúnia ni virus respiratoris”.
A X no és normal posar l’altra galta. Oriol Mitjà ha estat l’excepció en aquest cas.
