El futbol ha esperat la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) durant mesos per saber si hi ha un marc legal possible per arrencar la Superlliga que se li havia ficat entre cella i cella a Florentino Pérez, el president del Reial Madrid, que inicialment havia aconseguit l’aprovació i el compromís dels grans de la Premier de la Sèrie A italiana i del Barça i At. Madrid, amb l’oposició manifesta del Bayern Múnic i del PSG, els dos clubs que ara manen a l’ECA, l’associació de clubs independent. El TJUE ha assenyalat, com era d’esperar, que es produiria una situació d’abús de poder per part de la UEFA i de la FIFA, exercint un monopoli, si aquests actuessin mitjançant sancions esportives i materials contra la possibilitat que un tercer pugui organitzar una altra competició integrada per clubs i jugadors pertanyents a les dues associacions de federacions. Que no és el mateix, segons les interpretacions, que donar per fet que els dotze clubs signants de la reclamació puguin posar en marxa la Superlliga a partir de la temporada que ve.
La sentència, que conté matisos, ha estat interpretada per cada part segons els seus interessos; de manera victoriosa per al Reial Madrid i Barcelona, que ja han filtrat als seus periodistes de cambra que la gran utilitat del nou marc obert per la sentència serà la de poder seure a negociar amb la UEFA per canviar les regles del joc de la Champions, almenys aquesta és l’actitud de Joan Laporta, el president del FC Barcelona i únic aliat visible del Madrid en aquesta guerra personal contra el món. Cal saber si aquesta és també la intenció de Florentino, amb una visió i posicionament més radicals i properes a una ruptura amb la UEFA. Els propers dies seran claus per conèixer la veritable força i el compromís real dels clubs que vulguin o no enfrontar-se al format de competicions actual.
En aquest sentit, per a LaLiga de Javier Tebas, la qüestió clau és la postura dels clubs davant d’una Superlliga elitista i franquiciada. “Avui més que mai recordem que la ‘Superlliga’ és un model egoista i elitista. Tot format que no sigui totalment obert, amb accés directe, any rere any, via lligues domèstiques, és un model tancat. El futbol europeu ja n’ha parlat. No insistiu”, ha deixat escrit al seu compte oficial, a manera de missatge que no està directament dirigit a valorar els fonaments legals de la decisió sinó que els clubs puguin triar lliurement entre un format restringit a criteris no esportius i el que se’n deriva l’estructura piramidal de les competicions que donen accés a les competicions europees. També s’ha dedicat a advertir que la maniobra de Florentino és fer creure al món que la Superlliga ja és una realitat, quan encara queda força lluny, segons la seva opinió: “La Superlliga –ha afegit– no s’ha autoritzat. No té la llicència. Ho han portat tot a un relat que no té cap sentit. Em jugo el que vulguis que en dos anys no hi ha Superlliga, ni en sis. A més, el futbol gratuït és impossible. Les lligues sortim clarament perjudicades. Ens maten. Han creat alguna cosa en què tots perdem. Però estic content per la resolució. No canviarà res en els quinze anys vinents, amb la sentència estic molt tranquil, bastant més que ahir”, ha afegit, marcant territori: “Això no té futur. Quan et volen fer fora de casa teva no hi ha res a negociar amb la Superlliga”. El president de la Federació Italiana de futbol també s’ha pronunciat en aquesta mateixa direcció, aventurant que la Superlliga seria un gran error per al futbol.
Òbviament, Bernd Reichart, CEO d’A22, la societat que impulsa la Superlliga, s’ha desbocat en la celebració: “Hem guanyat el dret a competir. El monopoli de la UEFA s’ha acabat. El futbol és LLIURE. Ara els clubs ja no patiran amenaces i sancions. Són lliures de decidir el seu propi futur” i ha afegit per regalar les orelles als aficionats que “emetrem gratis tots els partits de la Superlliga. Per als clubs, els ingressos i els pagaments en solidaritat amb el futbol estan garantits”, ha afegit, encara que no ha precisat si és només per als clubs que es decideixin a jugar-la (dotze?), ni a què s’està referint amb ‘pagaments en solidaritat’ amb el futbol.
Per a Jaume Roures “no canviarà res perquè el projecte no es pot materialitzar. No hi ha francesos i alemanys i dubto que hi hagi els italians. Fer-la amb Barça, Madrid, Porto… és vendre fum”.
Reial Madrid Barça han reaccionat amb certa eufòria i fent una lectura que proclama el final del monopoli de la UEFA -de la FIFA no en parlen- i de recuperar les ‘llibertats’ com si els dos presidents, Florentino i Laporta, sabessin el que és exactament això en el seu estil de govern i de relació amb els socis.
Els dies previs es va produir una novetat destacada quan el govern britànic va anunciar mesures extremes de control sobre els clubs de la Premier que, expressament, es traduiran en un control de les seves actuacions financeres davant l’evidència d’un deute de 4.000 milions i la prohibició de participar en cap competició continental al marge de la UEFA, és a dir una mesura directa contra la Superlliga. Ni els clubs ni la Premier no han aixecat la veu contra aquesta intenció que, d’alguna manera, es convertirà en un dard directe contra la possibilitat que una sèrie de clubs de la resta d’Europa puguin intentar organitzar-la.
L’ECA, per part seva, també s’ha mostrat rotunda: “Prenem nota de la sentència dictada avui pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Per ser absolutament clars, la sentència no recolza de cap mena el projecte de Superlliga. El més important és que el futbol és un contracte social, no un contracte legal: totes les parts interessades reconegudes al futbol europeu i mundial (confederacions, federacions, clubs, lligues, jugadors i aficionats) estan més unides que mai contra els intents d’uns quants individus de perseguir objectius personals per soscavar els fonaments i principis bàsics del futbol europeu”.
El futbol s’enfronta, per tant, a un pols que, ara com ara, és més mediàtic i propagandístic que real, en què la UEFA i l’establishment es preparen per resistir l’allau de rodes de premsa i de missatges dels promotors de la Superlliga. De moment, han destacat que la jugaran 64 clubs en competició masculina i 32 en femenina, 16 equips repartits en dos grups a la Star League; 16 a la Gold League; i 32 en quatre grups de vuit a la Blue League. Lligues de vuit a anada i tornada per a un total de 14 jornades i després playoff per determinar ascensos i descensos. La competició no interferirà en les lligues nacionals i es garanteixen ingressos que doblen els actuals de competicions UEFA, a més del Streaming televisiu gratuït.
El que no han aclarit és qui és l’inversor que compromet i avança els ingressos per als clubs (abans va ser JP Morgan), ni en quines dates serà possible encaixar el torneig. Ve una guerra en què tampoc no se sap amb certesa quants clubs de veritat s’ho jugaran tot a la carta de la Superlliga, més enllà dels dos que no han fet un pas enrere, Barça i Madrid, i dels 12 al·ludits per la sentència, dels quals 10 ja s’havien desmarcat.
