Un principi fonamental de la llei afirma que ningú no pot ser jutjat dues vegades pel mateix delicte, però aquest és el propòsit i part del llegat que ha deixat Luis Rubiales contra l’exexecutiu del FC Barcelona Albert Soler per la seva implicació en el cas Negreira. Encara que està sota el focus de la investigació en la causa per un delicte continuat de corrupció esportiva i un altre d’administració deslleial, al qual se n’hi podria afegir un de suborn contra el club, tal com ha proposat el jutge Joaquín Aguirre, la RFEF ja ha intentat imputar-lo càrrecs pels de prevaricació i omissió del deure de perseguir delictes. L’argumentari es basa en que, per la seva condició de servidor públic quan va ser nomenat director general d’esports del Consell Superior d’Esports, després de sortir del Barça, el seu deure era denunciar davant els tribunals els pagaments a Negreira dels quals ell n’estava al corrent.
El primer intent de promoure aquesta doble acusació el va iniciar la Federació Espanyola sota el mandat de Luis Rubiales i va ser rebutjat pel jutge del cas. El que sorprèn, o no tant, és que el seu successor interí, Pedro Rocha, hagi encarregat als seus serveis jurídics un recurs contra aquest descart que, sense dir-ho explícitament, la instrucció considera una mena d’acarnissament.
Més enllà de la fonamentació legal d’aquesta insistència, el que hi ha veritablement en el fons d’aquesta actitud agressiva és l’animadversió de Rubiales contra Albert Soler, que va ser un destacat col·laborador de Josep Maria Bartomeu, per la seva implicació des del CSD en diverses maniobres soterrades a favor de Javier Tebas i en contra de la presidència de Luis Rubiales, circumstància que va alimentar aquesta antipatia personal al llarg d’aquell període i que va acabar de crispar i radicalitzar una relació que ja venia torta de la seva etapa blaugrana, malgrat l’aparent normalitat institucional entre Barça i RFEF.
Luis Rubiales, així que va explotar el cas Negreira, va veure l’oportunitat d’atacar-lo personalment per l’omissió de denunciar els pagaments a l’exàrbitre, cosa que en si mateix també implica que la mateixa RFEF admet que un dels seus estaments, el Comitè Nacional d’Àrbitres, podia haver actuat sota l’ombra de la corrupció. El que finalment també estranya és que des de l’aparell legal de Laporta també s’hagi estimulat la Federació de Pedro Rocha, que no deixa de ser un soldat de l’expresident ja dimitit, a persistir en implicar Albert Soler per aquesta derivada laportista de venjar Rubiales, que per la seva banda també condueix a reconèixer els pagaments com a delicte, ja que aquesta és la principal base de l’acusació de la RFEF. En el cas Nagreira, realment, Laporta no sap on situar-se sent un dels ‘dimonis’ que vol aparèixer com a ‘àngel’.
