Els pitjors temors s’han confirmat al final de la pròrroga d’una verificació del cens del FC Barcelona que ha donat una fuita històrica de 30.000 socis. Podien haver estat força més si el síndic del soci, Joan Manuel Trayter, no hagués plantejat sol·licitar un mes extra sobre el termini fixat per la junta de Joan Laporta, a finals del mes octubre, en una crida extrema i desesperada realitzada a l’assemblea de compromissaris. L’altra lectura que s’ha fet des de diferents sectors del barcelonisme no és catastròfica. Al contrari: s’avalua com el resultat més o menys positiu i desitjat per Laporta de donar una bona tisorada a la massa social amb la finalitat exclusiva d’ampliar l’oferta de localitats lliures de cara a la tornada a l’Spotify Camp Nou, quan això sigui possible.
Des d’un punt de vista comercial i d’explotació, sobre la necessitat urgent d’ingressos per tornar els 1.450 milions del préstec per a la reconstrucció de l’estadi, la rendibilitat d’un abonament de temporada amb prou feines supera els 1.000 euros a la tresoreria blaugrana, mentre que aquest seient venut individualment una trentena de partits deixa el triple a la caixa. Això sense comptar el consum extra de qualsevol visitant ocasional en restauració i marxandatge, que es calcula entre 200 i 300 euros per entrada venuda i partit. La rutina dels abonats amb prou feines inclou una beguda o una mica de menjar ràpid i, a tot estirar, una visita ràpida d’inspecció a la megastore. Clarament, a Laporta i als inversors els hi convé que l’efecte de la reinauguració de l’Spotify Camp Nou atregui milions de turistes a l’any ansiosos per estrenar les instal·lacions, presenciar un partit de primer nivell, gaudir d’un menú ampli i divers de restaurants, pagar l’entrada del tour per l’impressionant i acabat d’estrenar estadi i deixar-se a la botiga oficial una altra bona part dels seus estalvis en records, regals i samarretes.
A partir d’aquest plantejament, la seqüència i el calendari de les decisions adoptades per la junta de Laporta evidencia que, lluny d’intentar millorar el servei, l’atenció, el tracte, la interacció i la proximitat de la institució amb els socis, han anat en la direcció oposada, com si la veritable pretensió fos afavorir el seu afartament i rebuig.
Estrictament en la gestió d’abonaments i accés a l’estadi, no cal abundar que a la vicepresidenta institucional i més antisocial de la història, Elena Fort, li va faltar temps per anunciar uns preus abusius i impresentables per als socis, abonats o no, que desitjaven seguir l’equip al seu exili de Montjuïc. La resposta va ser, com no podia ser altrament, de decepció, malestar i de tant rebuig que va haver de reaccionar reduint a la meitat les tarifes i homologar les de Montjuïc a la seva correcta equivalència amb les del Camp Nou. O sigui, es va racionalitzar allò que Elena Fort havia donat per impossible a la seva primera compareixença.
Hi va haver una certa millora, encara que lleu, en la demanda de localitats i es van registrar les primeres queixes, com les de la grada d’animació, a la qual, un cop acordada la seva reducció a la meitat, se li va comunicar que calia una altra retallada. Finalment, Laporta i Fort no es van atrevir a fer aquest pas, però no van cedir sobre una mecànica d’assignació de localitats veritablement infame i criticada pels socis, ja que els abonats del Lluís Companys han d’anticipar la seva voluntat d’assistir a un partit si no volen que la junta la revengui a un turista. I així i tot, la localitat exacta s’assigna arbitràriament, de manera diferent a cada partit, amb les consegüents incomoditats i confusió a l’hora de trobar el seient. Els accessos s’han prohibit en vehicle propi i comprar una ampolla d’aigua s’ha convertit en una odissea.
Una aventura incòmoda que, més enllà de l’acumulació d’aquestes petites dificultats, ha deixat a milers de socis la inequívoca sensació que la prioritat per a la junta no són precisament els socis, als quals també s’ha expulsat de les assemblees i se’ls ha condemnat a un aïllament des de l’oficina d’atenció al barcelonista (OAB).
Abans del final de la pròrroga, Elena Fort es va afanyar a avançar que, mentre durin les obres i l’aforament estigui limitat, els herois de Montjuïc tindran prioritat a l’hora de renovar aquest abonament mixt de la temporada 2024-25 a cavall entre el Lluís Companys i les incomoditats previstes a les Corts a partir del 125è aniversari que ja s’anuncia cada cop amb la boca més petita per part de la junta de Laporta.
En paral·lel, la junta va promoure un cens que ha estat, des del principi, un despropòsit, un confús galimaties proposat des de l’OAB i la indolència d’una junta que no ha destinat recursos a facilitar el tràmit de la verificació, telemàtic, especialment complicat per als socis de major edat. Sobretot, la junta no ha insistit en les conseqüències de no complir amb el procés obligatori, com és la pèrdua de la condició de soci i, per tant, de l’abonament, l’antiguitat i tots els drets consolidats al llarg dels anys.
Des de la junta s’ha filtrat que des de l’OAB s’intentarà contactar amb els socis amb l’absurd propòsit d’una operació i rescat d’urgència. “Es contactarà amb cadascun d’ells”, han replicat per boca de la junta els mitjans, sempre ingenus i descoratjadorament còmplices, en aquest cas per mera ignorància i incapacitat professional, ja que un senzill càlcul exigiria que, d’aquí al 31 de desembre, un exèrcit d’uns 60 empleats dediquessin 10 hores diàries a aquesta missió impossible. La realitat és una altra molt diferent, perquè en alguns despatxos del club, els de més alt nivell, s’ha celebrat aquesta fuita sense precedents en lloc de destinar mitjans i recursos humans a evitar-la. D’altra banda, ara s’ha concedit un temps extra sobre aquest termini que concloïa formalment dijous passat 30 de novembre de manera que els ‘caiguts’ tenen una última oportunitat per salvar-se d’aquesta crema que, ara sí, serà definitiva per a qui no hagi enllestit el tràmit abans del 31 de desembre. Abans, els afectats rebran dues notificacions advertint que perdran la condició de socis si no responen a aquesta darrera trucada.
La xifra resultant final, en qualsevol cas, encara serà massa alta per negar-li el mèrit a la junta de Laporta i la seva política descaradament antisocial.
