Els lleials servidors del laportisme ja s’estan mobilitzant per prevenir un conflicte que des de fa setmanes s’està veient venir al femení del Barça, on la llista de grans jugadores pendents de renovar comença a suposar un problema econòmic per a Joan Laporta. La capitana i líder històric d’aquest equip, Alexia Putellas, dues vegades guanyadora de la Pilota d’Or, és la primera d’un col·lectiu que forma la base d’un bloc que ha disputat tres finals de Champions consecutives, dues guanyades a favor d’una secció que avui és l’orgull del club i una de les senyes d’identitat i referent, a falta que l’equip masculí recuperi la seva esplendor i el potencial d’altres temps.
La consigna des de la junta és renovar Alexia com a objectiu prioritari, encara que no a qualsevol preu, base d’una negociació que ningú de la directiva s’atreveix a verbalitzar ni tampoc els periodistes a preguntar amb la finalitat, precisament, d’evitar convertir-lo en un tema de debat dins el marc de l’actualitat blaugrana. Ferran Correas i Sique Rodríguez, dos dels periodistes del règim, ja han avançat aquest mateix titular advertint que Laporta no vol ser igual que Josep Maria Bartomeu com a argument sòlid i convincent.
Un missatge que, traduït, vol insistir en el relat dominant segons el qual tots els problemes del Barça d’avui, bàsicament els que el mateix Laporta ha aguditzat i provocat amb una gestió indesxifrable i erràtica, provenen del passat. En aquest cas, és clar, a Laporta li toca gestionar l’herència d’un equip campió, el millor del món en aquest cicle del futbol femení d’elit, en bona part format a la Masia. És a dir, a cost zero.
Com va passar amb el Barça de Messi, el club va haver de pagar el preu de retenir-los i de tractar-los, des del punt de vista salarial, com si fossin estrelles internacionals. O sigui, com el que són. Un plantejament que la premsa laportista exigia a més a Bartomeu en cadascuna de les renovacions de la resta dels cracs, Leo al marge, com Xavi, Iniesta, Busquets, Piqué i Jordi Alba, per citar els que van poder gaudir al Barça d’una vida més dilatada i feliç.
Laporta, al contrari de la pressió patida per Bartomeu, es troba en una posició més confortable, ja que els mitjans i periodistes al seu servei anticipen la postura inflexible d’un president com Laporta que, òbviament, necessitarà molts diners per retenir els Joaos de Jorge Mendes per -una altra vegada- enriquir l’Atlético de Madrid i el City. Ho prefereix abans que satisfer el caixet, evidentment alt, d’Alexia Putellas i una sèrie de pilars de l’equip que acaben contracte el 30 de juny del 2024 i del 2025. Mai no li ha importat el femení i menys ara que les seves jugadores han liderat el més gran i més contundent assalt al masclisme de les estructures del futbol espanyol i al mateix president de la Federació Espanyola, Luis Rubiales, per a disgust del mateix Laporta que, com va ser notori, va intentar defensar-lo i sostenir-lo al càrrec fins al final. Aquella setmana d’agitació, si es recorda, Laporta no va donar la cara al ple de la Federació ni tampoc després a la gala de la UEFA coincidint amb el sorteig de Champions per evitar-se les fotos amb totes les revolucionàries que havia enderrocat el seu amic Rubiales i que van arrasar als premis de la UEFA com el millor equip de la Champions passada, a més de rebre el guardó a la millor, que es va emportar Aitana Bonmatí, la nova Pilota d’Or mundial.
Laporta, de fet, ja ha desmuntat en la mesura que li ha estat possible aquesta herència a còpia de no renovar l’entrenador de la primera Champions, Lluís Cortés, i de complicar-li la vida al primer executiu de la secció, Markel Zubizarreta, que ja ha aterrat a la RFEF com volien les protagonistes de la gran revolta contra l’antic aparell de Luis Rubiales.
Laporta sap que el femení és un assumpte d’extrema sensibilitat social en aquest moment, que l’afició en general s’ha enamoriscat, amb prou motiu i més que justificadament, del joc, la personalitat i el seu perfil guanyador. Ha de caminar amb peus de plom i tenir cura de cada pas, per això envia per davant els seus servidors mediàtics, perquè ells li preparin el terreny.
“Laporta no vol que aquella situació es traslladi ara al futbol femení, sent conscient que el Barça té la millor plantilla del continent i que molts clubs estan disposats a oferir contractes milionaris i millors a les estrelles de l’equip blaugrana. El president té clar tot allò que Alexia ha donat a l’entitat i que mereix un contracte just i d’acord amb la seva extraordinària qualitat, però no vol que el nou compromís que signi amb el Barça estigui fora de mercat i acabi provocant un desfasament en el pressupost de l’equip femení. Perquè és conscient que depenent de l’acord a què es pugui arribar amb Alexia, després poden trucar a la porta altres futbolistes com Aitana Bonmatí, Pilota d’Or aquest any i que acaba contracte el 2025, o Mapi León, que també ha de renovar abans del 30 de juny amb el Barça. Totes dues són dues jugadores bàsiques a l’equip de Jonatan Giráldez i també, com Alexia, tindran ofertes importants i són mereixedores de bons contractes pels mèrits que han fet”, han escrit i dit els periodistes teledirigits.
Una altra acció preventiva, aquesta molt més subtil i eficaç, adoptada per Laporta contra el creixement i auge social del femení, va ser deslligar-lo completament de l’estructura del futbol professional blaugrana i segregar-lo, reduint-lo a la categoria de secció dins de les seccions. O sigui, com el bàsquet, l’handbol, el futbol sala i l’hoquei patins. Una maniobra per la qual Laporta va felicitar Mateu Alemany, el seu antic director de futbol, que així també es va treure de sobre el marró del femení, ja que les seccions estan més subjectes i fiscalitzades que l’àrea del futbol al rigor i el control del pla de viabilitat acordat per LaLiga, del qual no es pot desviar ni un sol euro. Laporta ja va haver d’avalar un desfasament entre els límits imposats per LaLiga i la impossibilitat de practicar més retallades al final de l’exercici anterior.
Així, astutament i vergonyosament, l’increment dels ingressos del femení a còpia d’acoblar-lo als plans de patrocini globals no reverteixen directament en una ampliació del seu pressupost, l’excusa perfecta perquè una part d’aquests beneficis també suporti quan toqui l’operació dels Joaos o qualsevol altre sinistre financer ideat per Laporta.
Alexia Putellas ja sap, així doncs, que l’espera una renovació complicada en un entorn mediàtic no del tot hostil, encara que sí més comprensiu amb la postura restrictiva de Laporta en relació amb el pressupost del femení. I li jugarà en contra que el genoll, intervingut pel mateix equip cirurgià que no la va encertar del tot amb Puyol i amb Ansu Fati, no s’acaba de recuperar del tot.
Però això sí que és una altra història, tot esperant que l’últim jugador que ha passat pel seu quiròfan, Gavi, tingui més sort.
