L’excomissari José Manuel Villarejo ha recarregat la seva acusació contra Joan Laporta, assenyalat com a col·laborador necessari perquè determinada informació sobre l’expresident Sandro Rosell arribés als responsables de l’Operació Catalunya aproximadament entre el 2008 i el 2010, quan la seguretat del FC Barcelona i les seves maniobres fosques estaven sota el comandament de Xavier Martorell, citat expressament a les declaracions de Villarejo a RAC1 que han estat la base d’una polèmica blaugrana d’alt nivell i d’una querella de Laporta contra Villarejo no menys controvertida.
A l’acte de conciliació, celebrat als jutjats de Boadilla del Monte (Madrid), va sorprendre la naturalitat i la indolència mediàtica per la identitat de la representació del querellant, Joan Laporta, a la figura d’una procuradora del FC Barcelona. És a dir, pagada amb els diners del club i instruïda des de l’àrea legal de la junta. Una situació escandalosa que ahir només va denunciar un mitjà i un periodista, Xavi Bosch, en un article publicat a Mundo Deportivo sota un títol inequívoc, “El Barça no pinta res en el litigi entre Laporta i Villarejo”, argumentant que si bé Laporta té tot el dret a defensar el seu honor de les afirmacions de l’excomissari de la Policia Nacional, no hi ha arguments perquè ho faci amb els diners dels socis. “Del cas no sorprèn que Villarejo segueixi amb les seves intrigues vulgars. Sorprèn més que Xavier Martorell no hagi pres mesures contra Villarejo i, també, que siguin els advocats del Barça els que defensin Laporta. Aquest cas hauria passat quan era a l’oposició i, per tant, aquí el club ni punxa ni talla. Els serveis jurídics del FC Barcelona no s’haurien d’utilitzar per a un tema personal. Continuarà”, es llegeix a l’article.
Al marge d’aquesta qüestió, no pas menor, el desenvolupament d’aquesta prèvia del cas va aportar nous noms propis sobre aquesta trama que de moment implica l’exdirector de seguretat, Xavier Martorell. En la compareixença, Villarejo es va representar a ell mateix en la seva condició d’advocat i va precisar que, en cap cas, malgrat afirmar i ratificar-se en aquest col·laboracionisme de l’estructura del club sota la presidència de Joan Laporta, la informació facilitada no va haver de ser utilitzada específicament per a què l’expresident Sandro Rosell acabés a la presó per culpa d’una decisió arbitrària i sense fonament d’una jutgessa de l’Audiència Nacional.
Villarejo es va presentar amb documentació davant del jutge, bàsicament un relat sobre els detalls de com informes personals i professionals sobre Rosell van acabar en mans de la policia patriòtica amb la col·laboració de dos detectius, Julián Peribáñez i Antonio Tamarit, en aquell temps integrants de l’equip d’investigadors de Método 3, l’agència de detectius contractada per Joan Laporta, Joan Oliver i Xavier Martorell per fer desenes d’espionatges a socis, enemics de la directiva, jutges, polítics, el mateix entorn de Laporta i, fins i tot, els seus directius, en un dels escàndols més grans de la història del FC Barcelona. Això sí, també soterrat per la poderosa xarxa mediàtica laportista i finalment pel desinterès de les directives de Rosell i de Bartomeu. Tot i això, com a resultat de l’acusació particular d’algun afectat, Joan Oliver i Xavier Martorell van eludir el banc dels acusats i una més que possible condemna reposant part dels diners gastats del club per a aquest ús indegut i delictiu.
La revelació que Villarejo implica a dos detectius, Julián Peribáñez i Antonio Tamarit, no pot sorprendre en el context de l’època. Tots dos eren els detectius estrella de l’agència Método 3 i protagonistes de la revelació de casos com el de La Camarga i filtracions judicials sobre la família Pujol. Tots dos van intentar explicar els episodis més controvertits de la seva etapa sota les ordres de Francisco Marco, director de Método 3, en un llibre, La cortina de fum, que finalment no va veure la llum per l’embargament editorial d’un jutge.
A l’argumentari de Villarejo va prenent forma la participació i directa responsabilitat de Xavier Martorell, home d’absoluta confiança de Laporta en l’àmbit de la seguretat, que per ara no ha activat cap acció legal contra les declaracions de José Manuel Villarejo.
És de suposar que el querellant, el FC Barcelona per ara, no es donarà per satisfet ni de bon tros amb aquests aclariments de Villarejo que, fonamentalment, mantenen l’afirmació que executius del club i, per tant, validats per la junta i pel seu president, van col·laborar en l’Operació Catalunya, que tenia, entre altres objectius, la figura de Sandro Rosell, que en aquell temps preparava la seva candidatura per succeir Laporta a la presidència a partir del 2010.
Podria donar-se, en conseqüència, la circumstància diabòlica i surrealista que mitjançant la querella contra Villarejo, si el comissari pogués demostrar la col·laboració directa de Xavier Martorell amb els responsables de la conspiració contra el sobiranisme català, fos Laporta qui posés el seu excap de seguretat en el punt de mira judicial de Sandro Rosell i, per coherència amb la decisió de Laporta de defensar-se a través del Barça de les acusacions de l’excomissari, com si es tractés d’un afront institucional, veure’s obligat també a protegir Rosell legalment contra les actuacions de Xavier Martorell en el seu dia. Si es compliquen les coses, aquest nou despropòsit de Laporta se li pot girar en contra.
Villarejo, a més, ha desafiat Laporta i el seu entorn, segur de poder acreditar davant del jutge que l’entorn de l’actual president del Barça va passar informació maligna de Rosell a l’aparell policial antiindependentista. “Jo dic la veritat i estaria disposat, fins i tot, a fer-me una prova poligràfica o un test de drogues, que no sé si l’altra part o les altres parts que parlen així de mi estarien disposats a fer-ho”, ha dit l’excomissari en sortir de la vista. Aquesta altra part, Laporta o el Barça, com es prefereixi, no ha fet comentaris, segurament perquè així ho exigeix la cautela i el sentit comú processal. Tot i això, el repte té força mala llet.
