Laporta ha inflat el valor real de Barça Studios amb un risc extrem pel club

Ferran Reverter no va aconseguir un inversor de 50 milions per al 49% del negoci el 2021 i el president, malgrat enganyar l'assemblea amb una venda per 200 m i donar-se un ingrés fictici de 208 m més, en realitat només ha esgarrapat 40 milions

Joan Laporta

Joan Laporta i les seves palanques han distorsionat fins a un extrem tan incomprensible la divisió audiovisual del FC Barcelona que avui costa aclarir la seva funcionalitat i estructura, sobretot després que, en una crisi de desesperació al mercat d’estiu del 2022, es posés també sota el mateix paraigua de Barça Studios l’explotació del futur negoci tecnològic a l’entorn digital. Va ser un sobtat gir cap a un mercat inèdit que el mateix president va qualificar, un any després, com “un progrés considerable als entorns digitals que fan que els nostres actius es converteixin en un hub creatiu que impulsa la marca del FC Barcelona fins a uns nivells únics al món. L’estratègia de contingut que estem duent a terme s’ha demostrat un èxit i suposa noves formes de connectar amb els nostres seguidors en l’àmbit global, a més de generar noves vies d’ingressos per l’entitat. Aquest pas que fem ara és un moviment estratègic que ens aporta nous recursos de cara al fet que les nostres plataformes continuïn creixent en un moment en què la demanda per contingut digital esportiu està en clara expansió i reforça la via de transformació digital iniciada el 2022″.

Molt parlar per no dir pràcticament res, encara que sí per justificar així una altra puntada de peu cap endavant d’una bola pel camí de convertir-se en una de les farses financeres estrella de Laporta i de les més escandaloses de la història del club. Només han passat tres mesos d’aquesta ambiciosa declaració d’intencions i del presumpte èxit a l’hora d’anticipar-se al desenvolupament de les grans expectatives de creixement de la Web3, els NFT’s i el Metavers, un pas més enllà de la irrupció al futbol del Fan Token o l’intent afegit de donar entrada al món de la criptomoneda, un pack complementari al valuós arxiu de Barça TV i el fons de material clàssic, audiovisual, també teòricament insuperable i suficient per produir sèries, programes i formats per continuar captivant milions d’espectadors a tot el món.

En realitat, però, el galimaties en què Laporta ha convertit el concepte original de Barça Studios en les diferents versions i marques com Barça Produccions, Barça Vision, Barça Media i Bridgeburg Invest, alhora associada a Mountain & Co. I Acquisition Corp, una iniciativa presumptament rodona i suportada per aquesta amalgama d’inversors integrada per Orpheus Media, Socios.com, LLIBERO Football Finance AG i NIPA Capital B.V. Un còctel de begudes financeres de tipus escumós que, a l’hora de la veritat, només ha servit per donar-hi més voltes, fins a marejar-lo, al mateix precari i ruïnós model de negoci en què ja gairebé havia picat, per dir-ho així, l’anterior president, Josep Maria Bartomeu.

Finalment, ha estat Joan Laporta qui, per conveniència, necessitat i forçat per les circumstàncies, s’ha empassat tot l’ham i qui avui es debat, agonitzant des del punt de vista econòmic i financer, entre la vida i la mort anunciada d’una activitat irreal, fictícia, malgrat el seu aparent valor de 408 milions en els llibres de comptabilitat del club, de moment vàlids per a l’auditor i cada vegada menys a efectes de la LaLiga, a la qual ja no se’l pot enganyar ni un dia més.

En temps prepandèmia i durant la crisi sanitària, l’equip econòmic de Bartomeu ja va deixar preparada una solució de crisi amb la qual, si fos necessari, el club podia donar entrada a inversors al Barça Corporate, que incloïa, a més de Barça Studios, BLM, Barça Academy i Barça Innovation Hub. Quan va arribar Laporta, sempre improvisant i buscant la manera de capgirar tot el que pogués semblar seguidisme de l’anterior junta, va posar de moda el concepte palanca i va endevinar que si alguna cosa podia vendre fàcilment era el 49% de Barça Studios, raó per la qual va incloure una proposta perquè els socis ho autoritzessin a la primera assemblea ordinària del seu mandat, l’octubre de 2021.

Tal com la va proposar es va oblidar d’explorar les seves veritables possibilitats perquè, en realitat, tampoc no era un negoci tan bo com l’havien venut des de dins. Aquell mes d’octubre del 2021, el CEO Ferran Reverter afirmava que Barça Studios havia generat 30 milions en ingressos i un resultat operatiu de 17 milions d’euros. Tot i ser conscient de la modèstia d’aquests volums, “el FC Barcelona espera obtenir –va dir– un inversor que aporti 50 milions per a les arques del club i que, a més, inverteixi en el desenvolupament del seu negoci. De moment, estem contactant amb els possibles inversors per mostrar el producte i vendre el 49% del negoci”.

El que va passar va ser que Laporta va eliminar de l’equació el mateix Ferran Reverter, després el seu equip, també va destituir la cúpula de Barça Studios quan va descobrir que el projecte era només fum, encara que va aprofitar aquests focs d’artifici per col·locar al capdavant de la divisió Toni Cruz, un antic inversor al Reus al qual Joan Oliver va deixar penjat i devent-li els dividends promesos. El següent va ser acordar el tancament de Barça TV, també per deficitària, inclòs l’invent de Barça TV+, un streaming de pagament a canvi de continguts exclusius.

Tan oblidada i relegada va quedar l’operació que, davant la precarietat registrada el juny del 2022 i la urgència de compensar les pèrdues ordinàries, Laporta va recórrer de pressa i corrents a la venda del 10% dels drets de TV de la Lliga, inclosa la celebració d’una assemblea extraordinària de màxima urgència per aprovar la seva palanca preferida.

No va ser fins dos mesos més tard, a l’agost, quan LaLiga va fer els seus càlculs, concloent que encara faltaven 200 milions per reduir l’excedit marge salarial de Laporta si volia inscriure Lewandowski i sis fitxatges més, escenari on, de sobte, va veure l’ocasió d’aprofitar l’autorització de l’assemblea de 2021 per col·locar altres actius com l’exploració comercial de la Web3, els NFT’s i el Metavers al sac de Barça Studios. Això, malgrat haver promès als socis que Barça Studios es dedicava exclusivament a la gestió de continguts audiovisuals. Ja no venia d’una mentida més.

El club havia constituït la societat Barça Produccions, S.L.U. el 29 de setembre del 2021 amb l’objecte social de la creació, producció i explotació de tota mena de contingut audiovisual, així com la prestació de serveis de producció audiovisual de qualsevol mena amb un valor en llibres de 6 milions.

El 7 de juny del 2022, menys d’un any després, Laporta va signar la constitució de Bridgeburg Invest, indirectament participada pel club a través de Barça Produccions, S.L.U., societat que ostentava el 51% de la participació, en principi per a la gestió i control altres empreses. Amb data 27 de juliol de 2022 es va canviar l’objecte social de la societat passant a ser “la tinença, el desenvolupament, la gestió i l’explotació de continguts digitals i de qualsevol forma de contingut relacionat amb l’explotació del Metavers i del negoci dels tokens fungibles, útils i no fungibles del Futbol Club Barcelona. Les activitats comentades podran ser desenvolupades per a la Societat, totalment o parcialment, de forma indirecta, mitjançant la participació en altres societats d’objecte idèntic, anàleg o complementari, o mitjançant qualsevol classe d’associació o acord amb tercers, amb personalitat jurídica o sense”.

Segons va explicar després Laporta, “el 29 de juliol del 2022 es va procedir a la venda del 24,5% de Bridgeburg Invest SL, societat propietat de Barça Produccions S.L.U., a Socis Esports Services SL (Socios.com). Aquesta operació va generar un benefici de 100 milions d’euros al compte de pèrdues i guanys. Així mateix, amb data 11 d’agost del 2022 es va vendre un altre 24,5% de Bridgeburg Invest S.L. a Orpheus Media S.L., que va generar uns beneficis de 100 milions d’euros”.

La memòria de l’exercici 2022-23 registra, però, que “en relació amb la venda de la participació de Barça Produccions, S.L. a la filial Bridgeburg Invest, S.L. a Socis Esports Services, S.L. (posteriorment Blaugrana Invest, S.L.) i Orpheus Media, amb data 11 d’agost del 2023, els socis que la van adquirir han aconseguit un acord de venda amb dos nous socis d’un 29,47% de la participació que ostentaven en aquesta societat, per un import de 120 milions d’euros, mantenint la resta de la seva participació, i, per tant, no es modifica la seva condició de societat associada. Així mateix, derivat de la venda, la societat dependent Barça Produccions, S.L. ha cobrat durant el mes d’agost del 2023 un import de 20 milions d’euros, registrat el 30 de juny del 2023 a l’epígraf de comptes a cobrar per la venda de participacions. Després de l’acord de modificació del venciment del calendari de facturació entre el Club i un dels nous socis, als efectes que aquest pogués fer front a les seves obligacions, s’espera que, durant el darrer trimestre del 2023, aquest farà efectiu el pagament de l’import restant de 40 milions d’euros. En aquest sentit, a la data de formulació dels presents comptes anuals consolidats, aquest està negociant amb diversos inversors diferents opcions per obtenir el finançament necessari, perquè, juntament amb l’ampliació de capital realitzada per import de 20 milions d’euros, que està pendent de ser inscrita per part del nou soci, assumir les obligacions contretes amb la societat. D’acord amb aquestes, així com amb la tipologia de la societat compradora i les garanties aportades per aquest soci al Club, no s’han considerat dubtes sobre la seva recuperabilitat, així com del valor raonable a què es troba registrada a nivell consolidat”.

A aquest punt penjant, de veritable incertesa, es troba la transmissió de deute com va recollir en el seu moment la nota oficial del club d’11 d’agost del 2023: “El FC Barcelona ha anunciat que LLIBERO Football Finance AG i els assessors d’inversions privades NIPA Capital B.V. han esdevingut nous socis de Bridgeburg Invest, marca comercial de Barça Vision. Aquests inversors han adquirit el 29,5% de la propietat del Barça Vision (Bridgeburg) per 120 milions d’euros corresponent a una part de la participació que estava en mans de Socios.com i Orpheus Media. Barça Vision és la iniciativa del club per agrupar totes les accions associades al Web3, NFT’s i Metavers que formen part de l’estratègia del Club per construir l’Espai Barça Digital. Amb aquest moviment, el FC Barcelona aconsegueix reforçar l’estructura de Barça Vision amb socis estratègics que aporten coneixement i experiència a la recerca d’oportunitats de negoci relacionades amb la indústria de l’esport”.

Amb aquesta mateixa data -és a dir, subjecte a aquest compromís de revenda de la propietat a inversors encara per conèixer i enmig d’un procés de recerca de capital raonablement dubtós per la necessitat urgent de trobar qui aporti els 200 milions del valor adjudicat al 49% de la societat un any enrere-, Laporta es va llançar a una aventura encara de més abast i de risc exponencial si s’atén aquesta fragilitat financera establerta i reconeguda. “Paral·lelament, el FC Barcelona també anuncia el seu acord amb Mountain & Co. IAcquisition Corp (NASDAQ: MCAA), firma especialista en inversions en companyies tecnològiques i sectors emergents. L’acord està enfocat al fet que Barça Vision i Barça Media puguin accedir a finançament específic als nous mercats de capital nord-americans que accelerin les iniciatives del Club al sector digital i poder difondre els continguts de Barça Media a noves audiències en mercats estratègics per al Club a tot el món. El FC Barcelona espera que tots dos negocis es converteixin en una font significativa d’ingressos per al Club amb una valoració estimada d’aproximadament 1.000 M USD (aproximadament 910 M€)”.

La sortida a borsa prevista per al desembre d’aquest any va ser suspesa a petició de Laporta després de comunicar-li al regulador la seva incapacitat per capitalitzar més enllà del 20% dels 200 milions de la societat minoritària trossejada i rebutjada per la manca d’interès al mercat. Nasdaq ha donat a Mountain & Co un termini breu per recuperar el nombre legal d’inversors necessaris, que s’han fugit en reacció al fracàs de Laporta, abans de suspendre el seu estat de Spac (companyia amb un propòsit especial de compra) autoritzada a cotitzar a la borsa tecnològica de Nova York.

Tot i aquest escenari realment desolador, pessimista i buit des del punt de vista financer, a finals de juliol de 2022 Laporta va convèncer l’auditor per consolidar Bridgeburg Invest, S.L “com a societat associada mitjançant el procediment de posada en equivalència i, en aplicació del marc comptable que resulta aplicable, considerant a efectes de la seva valoració inicial el seu valor raonable” ajustant-lo a un import de 208 milions, és a dir com un ingrés virtual -no en cash– sobre la base d'”un pla de negoci revisat per un expert independent” i d’acord amb aquestes “transaccions recents”.

Una maquinació comptable esperpèntica que, si s’analitza bé, ha passat de la perspectiva real, encara que dificultosa, del CEO Ferran Reverter de trobar un inversor de 50 milions per al 49% de Barça Studios el 2021 a registrar comptablement ingressos (ficticis) per 408 milions el 2023 i alimentar així una fantasiosa capitalització borsària de 900 milions. Fum i teatre del bo que, a la llarga, caldrà descomptar en forma de provisions d’un balanç que se sosté amb imaginació i favors mediàtics. Fins ara, Laporta només ha pogut capitalitzar 40 milions d’aquests 408 milions amb què s’han inflat i contaminat els estats financers del Barça. Un enorme risc.

(Visited 186 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari