Laporta ha camuflat beneficis per eludir l’equilibri patrimonial

En cas de tornar a tenir fons propis positius s'hauria activat l'article 67è, obligant-lo a rebaixar el deute en dos anys mitjançant un pla impossible d'austeritat i més palanques

Joan Laporta

En el laportisme, la màgia, el truc i la simulació no és que formin part del model de gestió, en realitat el configuren, especialment a l’hora de presentar el tancament econòmic i el balanç de la temporada 2022-23, una obra mestra d’enginyeria comptable i de fabulació econòmica per evitar que la junta es posés en una situació d’extrema incomoditat i veiés amenaçada la seva posició d’avantatge gràcies a l’anul·lació estatutària de les mesures de control patrimonials contingudes a l’article 67è dels estatuts.

Els socis, ingènuament i pressionats per la presumpta apocalipsi dels comptes de Josep Maria Bartomeu, presentats sota el precepte negacionista de la pandèmia, van aprovar deixar en suspens aquest article, que, amb precisió gramatical i semàntica, al·ludeix a l’equilibri patrimonial i obliga la junta al manteniment del patrimoni net del club i la formulació dels comptes anuals auditats sense excepcions, amb un resultat positiu després d’impostos. Quan aquesta circumstància no es produeixi i es registrin pèrdues “la Junta Directiva haurà de compensar l’import de les pèrdues amb el resultat de la gestió dels dos exercicis posteriors”. El mateix article imposa que l’endeutament net no superi la quantitat resultant de multiplicar per dos l’Ebitda (beneficis abans d’interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions). En qualsevol dels dos supòsits, la junta “tindrà l’obligació de restablir l’equilibri patrimonial en els dos exercicis següents, aconseguint la ràtio d’endeutament esmentat”. I, fins i tot, preveu que si es produís un relleu a la junta en el procés del restabliment, i la nova directiva fos hereva de l’anterior, igualment quedaria subjecta a aquest mateix compromís.

Els estatuts preveuen avui una disposició transitòria que recull la pausa provisional l’article 67è, acordada a l’assemblea d’octubre del 2021, “fins a la restitució del patrimoni net positiu”. En una altra decisió burlesca i entabanadora, Joan Laporta ha tancat l’últim exercici 2022-23 amb uns fons propis negatius de 516.000 euros, o 0,5 milions, precisament per evitar la seva restitució automàtica i veure’s en la tessitura de complir-lo rigorosament.

És clar que si es creuen les xifres extremes dels darrers exercicis, les pèrdues colossals de la 2020-21, de 481 milions i el patrimoni descendit a -415 milions, contra els 1.000 milions de beneficis nets obtinguts per les palanques les dues últimes temporades, la reversió dels fons propis a positiu estava més que assegurada.

El problema -o seria més exacte al·ludir a la negligència de la junta de Laporta- és que aquests beneficis ingents, de rècord, no s’han destinat a reduir el deute, a millorar el balanç, ni tampoc a reserves, i encara menys a alleujar la tensió financera dels comptes. Laporta ho ha dedicat íntegrament a intentar aconseguir més marge salarial -sense massa èxit, per cert- per gastar diners a fitxar per sobre de les possibilitats reals del club i a tapar el desequilibri pressupostari recurrent, estimat en 200 milions anuals.

A sobre, en la presentació dels comptes, Laporta va presumir de comoditat i d’haver anticipat pèrdues en operacions de traspàs de la temporada actual per tal de tornar al camí dels beneficis ordinaris el 30 de juny del 2024, cosa que tornaria a activar l’article 67è si es confirma el benefici pressupostat després d’impostos d’11 milions i el retorn a un estat de patrimoni net positiu.

Avui ja es pot avançar que no serà així perquè la junta actual no es pot permetre afrontar un repte semblant ni sobre la base de les pèrdues ni sobre la ràtio de l’Ebitda amb el deute, sobretot en aquest darrer apartat. El Barça ve de registrar Ebitda de 179 milions sobre 217 milions de deute net (2018-19) -és a dir, una ràtio de 0,76 dins de l’article 67è-; de 104 milions sobre 379 milions (2019-20) -ràtio de 3,6 fora de rang i, per tant, incomplet-; de -60 milions sobre 558 milions (2020-21) -ràtio galàctica fora de qualsevol paràmetre-; de 20 milions sobre 682 milions (2021-22), -ràtio de 34,1 superant 17 vegades el rang-; i de -149 milions sobre 552 milions (2022-23) -ràtio també incalculable i impossible-.

La raonable admissió per part de Laporta i del seu equip econòmic que resulta pràcticament impossible rebaixar el deute net fa del tot inassolible el compliment d’aquest equilibri patrimonial disparat a causa de la pandèmia.

És inabordable perquè Laporta no ha volgut, malgrat les facilitats que LaLiga li ha ofert per reduir l’impacte de la covid en els llibres i perquè ha preferit fer servir les palanques per falsejar la gravetat real, i pràcticament insuperable, dels pèssims resultats de la seva gestió.

L’única possibilitat de no quedar atrapada sota el pes de l’article 67è és evitar donar beneficis al final d’aquesta temporada, cosa que està fàcilment al seu abast si no arriben els diners de la venda de Barça Studios i per força es veu obligat a reduir el valor d’aquest 51% de la societat gestora d’aquests actius audiovisuals que la junta mateixa va estimar en 208 milions.

Això o cessar en el càrrec si al cap de dos anys no s’ha recuperat la ràtio de l’Ebitda sobre el deute, que seria el 30 de juny del 2026 -curiosament, quan tocaria celebrar eleccions-, deixant el mort a la nova directiva, que no seria la primera vegada.

Llavors, que no es queixi si l’assemblea vota una altra acció de responsabilitat en cas de pèrdues, ja que hi ha auditors i directives que no enganyen.

(Visited 605 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari