Els Mossos reben un altre revés judicial pel seu intervencionisme al ‘Barçagate’

L’absurd i tendenciós intervencionisme dels Mossos d’Esquadra al Barçagate hauria de ser objecte d’anàlisi i d’atenció per part de la mateixa cúpula del cos, davant l’últim revés judicial del cas, contra la seva pretensió d’obrir causes secundàries o paral·leles a còpia d’usar indegudament, segons ha denunciat de forma reiterada la defensa de Josep Maria Bartomeu, el material confiscat en el seu dia, després del compulsiu escorcoll realitzat al domicili i oficines dels investigats i la seu del FC Barcelona. L’Audiència de Barcelona acaba de donar-li la raó a Bartomeu i la resta dels encausats, Òscar Grau i Roman Gómez-Ponti, CEO i responsable de l’àrea jurídica, respectivament, excloent-ne un informe elaborat per la policia catalana per un presumpte delicte de revelació de secrets atribuït per la publicació en determinats mitjans dels contractes i condicions contractuals dels exjugadors Leo Messi i Gerard Piqué.

La sentència ha estimat que no existien els suposats delictes i que les tres persones investigades no havien comès cap acte il·lícit relacionat amb les converses privades i els emails que es van trobar als seus respectius dispositius. En aquest cas, considera que no era procedent incloure aquesta circumstància a la causa general, també a conseqüència de la desestimació del recurs d’apel·lació interposat pel FC Barcelona, així com les adhesions a aquest, contra la interlocutòria del 22 de març dictada pel Jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona. En definitiva, que aquest informe, a més de no contenir elements indiciaris de cap delicte, no està vinculat de forma directa amb la investigació a Bartomeu per la presumpta contractació des del club de l’empresa I3 Ventures per desprestigiar a qui es considerava crític amb les actuacions de l’aleshores president i la junta directiva. De fet, la magistrada ja ho havia descartat en la instrucció, a més de donar-li un avís al cos policial per un revisionisme del material confiscat inexplicablement diferent de la causa per la qual va ser decomissat, fet que està greument penat per la llei.

Els Mossos d’Esquadra, si més no aquesta facció obsessionada i autoritzada a servir i alimentar el relat laportista de criminalització gratuïta del passat contra l’anterior directiva de Josep Maria Bartomeu, també ha fabricat un instrumentat i pervers informe sobre com Bartomeu hauria desviat recursos del Barça mitjançant una agència de publicitat i de comunicació, Amalgama, per finançar que dos periodistes afavorissin la seva imatge pública. També en aquest cas, més enllà de la diabòlica presumpta relació comercial a tres bandes –club, agència i periodistes–, el que costa trobar són les proves documentals que demostrin com millorava la imatge pública de l’expresident en aquell moment. Per contra, seria força més senzill recollir mostres abundants de crítica i de censura als mitjans al·ludits a la gestió de la directiva de Bartomeu.

El més cridaner d’aquesta dinàmica dels Mossos d’Esquadra, que l’1 de març de 2021 van fer una àmplia operació d’escorcoll a les dependències privades i professionals dels investigats, inclosa la detenció del mateix Josep  Bartomeu, que va haver de passar la nit al calabós i va passar a disposició de la jutgessa el cas l’endemà, no només es concentra en el fet que la seva intervenció no la va instar la magistrada que ja instruïa el cas, fet absolutament excepcional, ni que emmanillessin l’expresident per entrar a la sala -presumptament pel delicte d’enviar tuits- o que les seves actuacions tingueren lloc a sis dies de la celebració de les eleccions a la presidència del FC Barcelona. Resulta notori i sospitós que encara no han estat capaços d’emetre l’informe central relatiu a la causa. És a dir, l’argumentari clau de la investigació que hauria de demostrar la implicació personal del president en la contractació d’I3 Ventures amb la finalitat no de monitorar les xarxes i realitzar accions de suport institucional, sinó d’injuriar i tacar la imatge i el prestigi dels enemics de Bartomeu, entre ells Josep Guardiola, Víctor Font o Jaume Roures.

Els Mossos no han conclòs aquest informe, almenys això és el que revelen algunes fonts i semblen evidenciar els fets, perquè senzillament no han pogut trobar les proves ni els arguments que apuntin a la directa paternitat de Bartomeu sobre el contingut d’uns quants comptes de Twitter activats des d’I3Ventures que, segons el seu responsable, Carlos Ibáñez, no tenien cap altre objecte que analitzar una ingent quantitat de bots -comptes anònims manipulats i controlats per un sol titular- contra Bartomeu i la seva junta per a una anàlisi “per compte propi de l’empresa i sense cost per al client”, segons va testificar Ibáñez. Sembla demostrat també que va ser el principal assessor de Bartomeu, Jaume Masferrer, qui va actuar com a interlocutor directe del club pel que fa a la dinàmica de treball d’I3Ventures, circumstància que exoneraria Bartomeu de qualsevol responsabilitat delictiva relacionada amb la seva gestió. En aquest possible escenari, les seves responsabilitats legals es reduirien a la imputació revinguda pel cas Negreira amb dos expresidents més, Sandro Rosell i Joan Laporta, ja que la denúncia presentada per Laporta davant la Fiscalia no ha prosperat ni produït cap altra diligència que el seu caut i significatiu silenci.

En una peça separada del Barçagate, iniciada per Jaume Roures per injúries i calúmnies, la querella va ser inicialment arxivada i més tard sorprenentment reoberta per l’Audiència Provincial, encara que només per presumptes injúries, ja que els tuits que contenien actuacions de Mediapro relacionats amb suborns al món del futbol per aconseguir contractes i drets audiovisuals, o d’acusar-lo de col·laboració amb ETA, només recollien informacions publicades en altres mitjans. Descartat, doncs, el delicte de calúmnies.

Per a les defenses dels investigats, resulta concloent que darrere del retard en acabar l’informe principal sobre la causa, sense haver intervingut tampoc noves diligències ni de part ni de la instructora, Alejandra Gil, s’oculta la dificultat per sostenir-la en contra de la figura de l’expresident i una voluntat política de mantenir-la viva mentre es puguin extreure informes tangencials i projectar ombres d’irregularitats en la gestió de Bartomeu. Precisament, la jutgessa ve demorant les testificacions dels investigats, una qüestió processal clau per tancar la instrucció amb les acusacions formals, si n’hi ha d’haver, o l’arxiu total o parcial en funció d’aquests indicis que haurien d’aportar els especialistes del cos de Mossos.

La recent resolució de l’Audiència Provincial contra la imaginació que hi està deixant volar la policia catalana i la injustificada demora en l’elaboració de les seves conclusions sembla que estrenyen el setge i obliguen el cos a posar fi d’una vegada per totes a aquesta situació, a menys que el poderós entorn laportista ensenyi novament les seves urpes i els Mossos sorprenguin amb un altre d’aquests descobriments.

A efectes de popularitat i d’interès social i ciutadà, el que també s’ha establert és que el Barçagate sembla un joc de nens antiquat i d’una altra època comparada amb els escàndols que esquitxen la gestió de Joan Laporta. La diferència només rau en el fet que no hi ha socis instrumentalitzats i manipulats per fer soroll, amb motiu o sense. Que no n’hi ha oposició, vaja.