Les notícies sobre les accions judicials que Joan Laporta s’ha vist obligat a iniciar les últimes setmanes semblen confirmar que tornarà a utilitzar i gastar els serveis legals i els recursos del club, dels socis en definitiva, a favor dels seus interessos individuals. Almenys així ho expliquen els mitjans oficialistes com Mundo Deportivo i Sport quan informen que “el FC Barcelona ja ha interposat la demanda de conciliació prèvia a la querella amb què va amenaçar l’excomissari José Manuel Villarejo, que en un cara a cara amb Artur Mas a RAC1 va assegurar que Laporta va filtrar informació sobre Sandro Rosell que va influir que l’expresident fos processat i passés gairebé dos anys a la presó preventiva abans de ser considerat innocent i exculpat de tots els càrrecs. Després d’aquestes declaracions, des del club blaugrana es va afanyar al polèmic expolicia a rectificar, avisant que si no ho feia, s’interposaria una querella contra ell. Com que no hi ha hagut rectificació, el procés judicial contra Villarejo ja s’ha iniciat per part del club”.
La pregunta subsegüent és per quina raó és el FC Barcelona qui, d’acord amb aquesta versió confirmada des del mateix departament de comunicació, promou una acció processal que en cap cas no li correspon, ja que l’acusació formal de Villarejo va ser clarament una al·lusió a Laporta i al seu entorn. Per tant, si Laporta es va donar per al·ludit de forma directa, com sembla així perquè aquell mateix dia li va enviar tres àudios a Rosell per negar la seva implicació i anunciar la interposició d’una querella, ell i només ell és qui està assenyalat per l’afirmació de l’excomissari com a potencial o presumpte instigador de la causa seguida des de l’Audiència Nacional per la jutgessa Carmen Lamela contra l’expresident Rosell, a qui se li van aplicar dos anys de presó preventiva.
El més coherent és que Laporta iniciés accions legals contra el que considera una difamació o una calúmnia com es va filtrar des del club al cap de pocs minuts d’unes declaracions de les quals el president blaugrana n’estava al corrent gràcies al fet que el seu amic i periodista Jordi Basté (RAC1) se les havia avançat. Advertit anticipadament de la seva emissió i contingut, la reacció des de l’àrea de comunicació blaugrana va semblar impecable.
Ja en aquell moment, però, i en les hores posteriors, alguns fòrums i després ho va apuntar també Rosell en les seves declaracions, es va posar en dubte que Laporta s’emparés en el càrrec perquè el departament legal del FC Barcelona es fes càrrec del primer moviment processal, en aquest cas la interposició d’una demanda de conciliació que segons algunes fonts es podria celebrar el pròxim 15 de novembre. Els juristes consultats estan d’acord que no hi ha motius perquè el Barça corri amb les despeses d’aquesta defensa si no és resultat d’un abús de la seva posició. Un més.
L’acusació de Villarejo no només va ser clarament personal i circumscrita a l’àmbit de la seva actuació privada de Laporta, sinó que, per la conjugació dels temps que es manegen en aquest cas, la presumpta informació maliciosa enviada des de Laporta i del seu entorn per alimentar l”Operació Catalunya’ i ‘empaperar’ Rosell es va produir sent aquest president i no Laporta, circumstància que fins i tot podria donar peu al contrari, és a dir, que el FC Barcelona pogués considerar l’assetjament judicial a l’expresident com a susceptible de justificar la defensa i de costejar-la, ja que el substrat d’aquest atac es basava a evitar que Rosell i el Barça poguessin donar-li un impuls social determinant a l’independentisme català.
Laporta no té cap argument per distreure a favor seu els recursos del club en aquest cas en què, d’altra banda, l’al·lusió a l’excap de seguretat de Laporta, Xavier Martorell, no ha provocat cap reacció per part seva que hagi transcendit, tret que Laporta també hagi donat instruccions perquè des del departament de Pere Lluís Mellado també s’hagin ocupat de preparar-li els papers per a una altra querella. Si Martorell no fa cap acció individual per desmentir l’afirmació de Villarejo aquesta passivitat, seria un element inquietant a l’hora de desmuntar la versió de l’excomissari.
Fonts periodístiques properes asseguren que Villarejo podria demostrar les seves afirmacions amb proves documentals sobre la participació de Laporta i de Martorell com a proveïdors de material per incriminar Rosell.
A l’altre front judicial que se li ha obert a Laporta per la seva possible imputació en el cas Negreira l’abús de poder frega la presa de pèl, ja que el president del Barça ha passat de demanar al mateix jutge, Joaquín Aguirre, poder personar el Barça com a afectat, per si calgués depurar responsabilitats a Rosell i Josep Maria Bartomeu, a utilitzar-los com a escut, via Joan Gaspart, per justificar que també el club li pagui les costes judicials. La maniobra en tan roïna i surrealista que, si es confirma, dels tres presidents investigats, en tots els casos per delictes presumptament comesos sota els seus mandats -Laporta des del 2008 al 2010 en la primera etapa-, només Laporta es beneficiaria a l’hora de defensar-se amb els diners dels socis.
El plantejament en contra seu seria el mateix desplegat per l’equip legal que ara el defensarà davant el jutge Aguirre, o sigui la necessitat d’activar la salvaguarda dels interessos del club per si, al final del procés, de la sentència se’n pogués derivar un delicte administració deslleial i, per tant, un perjudici econòmic per al FC Barcelona pels pagaments de 7,1 milions a l’exdirector del Comitè Tècnic d’Àrbitres.
Laporta, lògicament, ara veu les coses a l’inrevés i no ha dubtat, al contrari, a armar una mena de cuirassa mediàtica apel·lant al poder del ‘madridisme sociològic’, una arma de destrucció massiva contra el Barça que curiosament no entrava en joc quan els imputats eren només Rosell i Bartomeu. Laporta abusa, sí. Però perquè també li ho permeten gairebé tot.
