La regulació i gestió dels recursos hídrics a Catalunya està en mans de dos organismes de l’administració: la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), amb seu a Saragossa, que depèn del ministeri per a la Transició Ecològica; i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que està adscrita al departament d’Acció Climàtica de la Generalitat. De la CHE en depenen les conques catalanes tributàries del riu Ebre (Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa, Segre…), mentre que l’ACA s’encarrega de les conques interiors (Ter, Tordera, Llobregat…).
La gestió de l’ACA, que des de l’any 2021 dirigeix Samuel Reyes, un llicenciat en Ciències Ambientals, està, des de fa anys, envoltada per la polèmica i els escàndols. L’any passat, l’Audiència de Barcelona va condemnar un exdirector de l’ACA, Manuel Hernández, i un exgerent d’aquest organisme, Joan Lluís Quer, a dos anys de presó per la manipulació fraudulenta en l’adjudicació d’un contracte de 3,75 milions d’euros que va beneficiar l’UTE d’enginyeria DMA-Gestió.
Un cop va abandonar l’ACA, l’any 2002, Joan Lluís Quer va fundar l’empresa d’enginyeria Auding, integrada en aquesta UTE que, l’any 2008, va ser adjudicatària d’aquest contracte corrupte, signat per l’aleshores director Manuel Hernández. Amb el retorn de CiU al poder, l’any 2010, Artur Mas va recuperar Joan Lluís Quer i el va fitxar com a president de l’empresa pública Infraestructures, que seria l’epicentre de l’escàndol del 3% de finançament il·legal de Convergència.
En aquest sumari, Joan Lluís Quer també hi figura com a imputat. La Fiscalia li demana cinc anys de presó pels delictes d’organització criminal, frau a l’administració i delicte continuat de prevaricació.
Amb tot, el gran escàndol de l’ACA va ser la privatització, l’any 2012, de l’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL), adjudicada a Acciona, associada amb un grup d’empresaris catalans liderat per Ferran Rodés (editor del diari Ara) i al banc BTG Pactual que, poc després, es va veure involucrat en l’enorme cas de corrupció Lava Jato al Brasil. Finalment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (any 2015) i el Tribunal Suprem (any 2018) van anul·lar la privatització de l’ATLL, que avui torna a ser una empresa pública.
L’actual director de l’ACA, Samuel Reyes, també és un expert, com Joan Lluís Quer, en les portes giratòries. Després de passar per l’empresa d’enginyeria ambiental Igremap SLP, va accedir al càrrec d’adjunt a la direcció de l’ACA l’any 2014, sota la protecció de l’aleshores conseller de Territori, Santi Vila (CiU). Va deixar aquest càrrec públic l’any 2019 per anar a treballar a la consultora privada PW Advisory & Capital Services (PWACS), com a responsable de la seva delegació a Barcelona. I dos anys més tard, va tornar novament a la Generalitat, aquest cop com a director de l’ACA, nomenat per la consellera Teresa Jordà (ERC).
En el seu pas per PWACS, Samuel Reyes va coincidir amb Marta Camps, delegada d’aquesta consultora madrilenya a Catalunya i les Balears. Marta Camps, que va ser tinent d’alcalde d’Urbanisme de la Paeria de Lleida, va ser destituïda del càrrec l’any 2015 arran d’una informació publicada per EL TRIANGLE on s’explicaven els seus vincles amb l’empresa constructora Romero Polo, beneficiària del contracte de privatització de l’enllumenat públic de la capital del Segre.
El fundador i president de l’empresa PWACS –que s’ha especialitzat en la municipalització de la gestió de l’aigua– també està a l’ull de l’huracà. Juan Pablo López Heras és un dels imputats en l’operació Lezo, per la seva participació, quan era tècnic de l’empresa pública madrilenya Canal de Isabel II, en la compra, per un preu exorbitat, d’una empresa d’aigües de Colòmbia. Aquest escàndol, que esquitxa alts càrrecs del PP, va provocar la caiguda en desgràcia de l’expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González.
Quan era director a l’oficina de Barcelona de PWACS, Samuel Reyes va aconseguir que l’ACA, de la qual havia estat director adjunt, li adjudiqués un contracte. Concretament, aquesta empresa va ser beneficiària, l’any 2020, d’un encàrrec d’“Assistència tècnica per a l’anàlisi d’aigües residuals de l’ACA”, amb una remuneració de 14.750 euros. Aquest contracte entra, aparentment, en contradicció amb la Llei catalana d’incompatibilitats, ja que el va obtenir pocs mesos després d’haver abandonat la direcció adjunta de l’ACA.
Un cop de retorn a l’ACA, Samuel Reyes també s’ha recordat de l’enginyeria Igremap SLP, en la qual havia exercit tasques directives. En aquest cas, li va adjudicar l’any passat l’informe “Treballs hidràulics per determinar la potencial afecció quantitativa i qualitativa de les aigües d’escorrentiu de la vall salina a l’antiga llera del Cardener al seu pas per la Coromina, Cardona”, amb un preu de 13.500 euros.
*Aquesta informació la pots llegir a l’edició d’aquesta setmana de la revista EL TRIANGLE
