El president del Barça, Joan Laporta, fa bé de reservar-se el dret d’admissió, participació, interpel·lació, crítica i fins i tot de vot a l’assemblea del pròxim dia 21 perquè, entre altres problemes als quals s’enfronta, hauria d’explicar i justificar una sèrie d’actuacions financeres de comprensió complicada i de més que dubtosa raonabilitat. N’hi ha tres, en concret, que fan pudor a quilòmetres de distància, els tres enterrats sota palanques i repalanques a què el soci, entre l’opacitat de la junta i les informacions moltes vegades imprecises de la premsa, se sent completament incapaç de seguir el rastre.
La primera, encara que més o menys suggerida en el marasme de les comunicacions oficials de la junta, admet que es va signar un contracte amb una societat croata, una mena de consultora, a qui se li van pagar 4,1 milions de dòlars amb l’encàrrec de trobar un inversor per a la recompra frustrada -aquest estiu- de Barça Studios o de Barça Media, com ha passat a anomenar-se. Fruit d’aquesta gestió va aparèixer un pagador xipriota la identitat del qual no ha estat desvetllada i només se’n sap que s’amaga sota la representació de Nipa Capital, compromesa a pagar 80 milions dels quals va avançar 20 milions.
L’altre fons presumptament boig per la música de Barça Media era l’alemany Libero, que va anunciar la intenció d’adquirir el 9,8% a canvi de 40 milions que hauria de fer efectius aquest dimarts, encara que fonts de la junta ja han admès el seu penediment i la necessitat de trobar amb urgència un altre camí de rescat d’aquesta via d’aigua provocada per la venda il·lusòria del negoci audiovisual i els futurs actius digitals.
En línies generals, aquesta activitat no genera ingressos atractius a través de Barça Productions -la capçalera inicial de Barça Studios, que va facturar 472.000 euros l’any 2021-2022- ni la comercialització digital que la junta estima en 150 milions, això sí, incloent conceptes com la venda online del retail i explotacions que no tenen res a veure amb actius tipus e-sports, Web3, Fan Tokens o NFT. Amb força motiu, l’intent de valorar-lo en 400 milions i vendre la meitat (49%) a altres socis estratègics està resultant una missió impossible més enllà de les cabrioles comptables de Laporta.
En definitiva, la junta ja ha pagat 4,1 milions per haver pogut cobrar 20 milions, això en espera que el desconegut inversor xipriota acabi pagant la resta en dos terminis concertats el juny del 2024 i del 2025, a més d’un contracte de consultoria amb Barça Media de 5 milions de dòlars per cinc anys. Si això és cert, com assegura la premsa econòmica especialitzada, a més de la incertesa sobre el cobrament d’aquest acord, l’operació porta associada despeses incomprensibles i absurdes.
El segon disbarat financer emana també de les expectatives de Barça Media a l’índex Nasdaq, en un intent més aviat còmic de la junta de Laporta per intentar capitalitzar-la en 1.000 milions per cotitzar a la borsa quan ni tan sols ha pogut tancar la venda minoritària de la societat. Avui també se sap que Laporta ha tancat pràcticament aquesta possibilitat, inicialment estructurada sobre una Spac (special purpose acquisition company) el negoci de la qual consisteix a atraure societats interessades en una sortida ràpida a borsa mitjançant una fusió a canvi del 20% de l’accionariat.
El que també ha transcendit, segons revelava La Vanguardia, és que un soci de Mountain and Co, el “niu” on es ficaria Barça Media imaginàriament amb seu a les Illes Caiman -un paradís fiscal reconegut-, és el propietari d’una consultora que ha cobrat 5 milions per canalitzar una operació que ha nascut morta. Sembla que aquestes caríssimes consultories el Barça les pagarà, encara que cap d’aquestes iniciatives no tindrà un final ni molt menys feliç. Les Spac es caracteritzen per l’absència de controls previs a la sortida al mercat, per la manca de transparència i sobretot per l’excessiva valoració que depèn exclusivament del criteri de la propietat. La conseqüència és que s’han deixat de fer servir pel risc elevat de reclamacions i demandes legals.
Finalment, encara cueja en aquest entramat comptable de les palanques una xifra de 150 milions per la venda global a Sixth Street del 25% dels drets de televisió de la Lliga. Laporta va comptabilitzar un ingrés de 667 milions, si més no així es va anunciar i es va aprovar a l’assemblea, sota la premissa que l’operació -que en realitat era de 517 milions- generava una plusvàlua de 150 milions. La Lliga de Javier Tebas, no obstant això, no va picar l’ham, segons ha explicat Marca en un article titulat La Liga ‘dopada’ del Barça, i després d’exigir a la junta de Laporta més claredat, precisió i arguments, es va limitar a admetre-li com a ingrés l’única cosa demostrable, és a dir, els 517 milions reals, perquè aquests 150 en realitat és una quantitat finançada pel mateix club a través d’un préstec sol·licitat per Locksley, la societat on s’han dipositat els drets, externa al club, de manera que aquest deute no consta a la comptabilitat coneguda.
Aquest és el motiu pel qual, quan es van haver d’afrontar els set fitxatges de la temporada passada, entre ells Lewandowski, Raphinha i Koundé, la Lliga li va retallar la previsió de marge salarial i Laporta va haver d’improvisar la venda de Barça Studios per aquests 200 milions, dels quals fins ara només se n’han cobrat 40 milions, almenys que se’n tingui notícia més o menys fefaent. El diari, que no està adreçat precisament a un públic barcelonista, sinó més aviat madridista, sosté que en realitat Laporta va utilitzar focs d’artifici financer per inscriure bona part dels jugadors que van ser clau per a la conquesta de la Lliga 2022-2023.
Més enllà d’aquesta conclusió, que té a veure amb una interpretació en clau futbolística, la veritat és que les gamberrades econòmiques i financeres de Laporta han convertit el balanç i els comptes en un camp de mines per on cada cop és més perillós caminar. Els socis poden començar a comprendre per què amb ingressos de 1.259 milions hi ha pèrdues ordinàries de casi 200 milions i per què les despeses han establert una plusmarca mundial amb 1.165 milions. Ni amb vint assemblees.
