TV3 va quedar com una televisió de segona el passat diumenge 1 d’octubre, arran de la transmissió de l’acte organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), la Intersindical-CSC i el Consell de la República Catalana en record del sisè aniversari de la celebració del referèndum per la independència de Catalunya convocat pel Govern de la Generalitat. Va ser un despropòsit de transmissió des del punt de vista de qualitat tècnica que va caure molt malament a la redacció d’informatius de TV3.
Que la forma com s’estava emetent l’acte no agradava els responsables dels serveis informatius de TV3 va quedar palès amb la seva decisió de mantenir més d’una hora en pantalla un rètol on s’especificava que el senyal de l’acte el subministraven les entitats organitzadores. Hi va passar de tot. Canvis de llum sobtats, plans sense lògica professional i sovint enfosquits, superposició d’imatges que feia que els espectadors no sabien ben bé que estaven veient… La cirereta la va posar la connexió final amb el president del Consell de la República Catalana, Carles Puigdemont, que, per una mala connexió amb els realitzadors televisius de l’acte, va començar la seva intervenció, es va aturar, va fer unes ganyotes d’incomprensió del que havia de fer i va tornar a començar. Quan va acabar, es va mantenir molta estona la seva imatge en pantalla i es va percebre clarament la seva incomoditat. Una incomoditat que també es va apreciar en la locutora que acompanyava la transmissió des del plató de TV3.
A més, com que la plaça de Catalunya no es va omplir, els realitzadors no van voler emetre cap imatge zenital que permetés fer-se una idea de quanta gent assistia a l’acte. D’altra banda, TV3 va haver de passar un vídeo que es va incloure en l’acte a pantalla sencera. Aquest desastre, clar, els espectadors l’imputaven als periodistes i professionals de la televisió pública, tot i el rètol que insistia que el responsable del despropòsit era l’empresa que estava fent la realització televisiva.
Els periodistes dels serveis informatius de TV3, així com els d’altres televisions, s’han queixat sovint dels actes polítics on les imatges les subministren els partits que els organitzen. El Parlament de Catalunya o el Congrés dels Diputats també ofereixen so i imatges a les ràdios i televisions. Però cedir el senyal d’un acte públic celebrat en un espai obert com la plaça de Catalunya de Barcelona a unes entitats privades i passar per la vergonya d’una realització tan desafortunada ha deixat en mal lloc la credibilitat de TV3 i dels seus treballadors.
Si les pressions dels comitès que representen els treballadors de TV3 fructifiquen, el del passat 1 d’octubre serà l’últim acte en què la televisió pública de la Generalitat cedeixi la realització als seus organitzadors i renunciï a fer una transmissió pròpia, a part dels quatre comentaris que faci el periodista que s’hi ha traslladat, un cop s’ha acabat.
