L’afició barcelonista s’enfronta a un altre acte de fe. Aquest, sense precedents a la història del club. El desafiament és realment una cosa mai vista, segons han explicat savis i avantatjats periodistes als quals s’ha instruït específicament des de l’aparell de comunicació de la junta de Joan Laporta: capitalitzar per 1.000 milions de dòlars en accions una societat anomenada Barça Media, amb majoria del club (51%), que cotitzarà al Nasdaq de Nova York.
Traduït en un final feliç, representa que el FC Barcelona obtindrà, mitjançant aquesta societat, un benefici directe per aquesta ampliació de capital, i cal suposar que la cotització a l’alça de Barça Media es traduirà en una altra injecció d’ingressos en un club que, quan això passi, ja podria estar guanyant centenars de milions de l’explotació del nou estadi.
La manera d’aconseguir-ho, com han retirat des d’aquesta xarxa de l’aparell mediàtic de Laporta, no pot ser més senzilla ni tampoc més brillant. Consisteix a empaquetar els continguts audiovisuals i documentals del club, o sigui l’arxiu de l’extint canal Barça TV, i afegir-hi, com si fos una cirereta irresistible, els productes de la nova era digital, com els Fan Tokens, la monetització del Metavers i, per descomptat, els NFT, obres d’art úniques que se subhasten en un mercat exclusiu de col·leccionistes avesats a la caça de peces el valor de les quals es pot disparar en qualsevol moment.
Només és qüestió de multiplicar aquesta expectativa pel nombre de fans blaugrana a tot el món, estimats seriosament en uns 350 milions en funció de les dades i interaccions llançades pels diferents canals socials del Barça a les xarxes socials. Els genis de l’equip de progrés i de futur de Laporta han conjecturat que, per exemple, si cadascun d’aquests fans es gasta una mitjana de 5 euros anuals per pertànyer a aquest món tan fascinant i futurista, la facturació podria assolir una xifra vertiginosa de 1.750 milions. Com no es podrà capitalitzar Barça Media en 1.000 milions de dòlars fàcilment?
La previsió és que hi haurà literalment bufetades per comprar tantes accions com sigui possible abans que es disparin i la seva cotització trenqui tots els rècords. Fins aquí la teoria.
Sobre això, la primera reflexió és si, semblant una cosa tan fàcil, per què encara no se li ha acudit a cap altre club del planeta i molt menys als que ja cotitzen a la borsa tradicional com alguns de la Premier i del calcio?
La segona té a veure amb l’escenari més terrenal de l’univers blaugrana, abocat actualment a fitxar a base de mig-traspassos, cessions inconfessables i tripijocs amb els agents de confiança de Laporta.
La veritat és que, al marge que aquest any la Grossa ha caigut a Portugal, molt a prop de la casa de Jorge Mendes, el mateix Laporta fa més de dos anys que intenta col·locar tots aquests actius de Barça Media, la part de Barça Studios i el fabulós i desconegut tresor digital, sense que per ara ningú hagi picat de debò.
La història diu que Laporta va enganyar els socis i LaLiga fa un any quan, greument atabalat pel tancament de l’exercici 2021-22, es va inventar continguts aliens a Barça Studios, una mena de llaminadura virtual (Metavers i tota la resta), els va afegir al pastís tradicional televisiu i va afirmar haver venut el 49% de la nova societat per 200 milions.
Els socis s’ho van creure, igual que Javier Tebas, fins que, transcorregut un any i havent pactat amb els dos compradors -menys il·lusos del que sembla- Orpheus Media i Socios.com que no calia posar els diners ni aviat ni massa quantitat, el seguiment del pla de tresoreria convingut en el seu dia amb LaLiga per l’admissió de les palanques (totes elles) va deixar al descobert un forat provisional de 60 milions, si es dona per bo que en el moment de formalitzar-la cadascun dels nous socis va aportar, com es va informar amb la boca petita, 10 milions per cap.
A l’hora de la frustrada renovació dels seus vots barcelonistes, les dues societats no van admetre cap morositat. Ans al contrari: es van reafirmar en l’estricte compliment, per part seva, dels terminis de pagaments previstos, sens dubte borrosos per a la comptabilitat blaugrana i el control de LaLiga, que, com ja se sap, va bloquejar totes les inscripcions de jugadors fins a nova ordre. Al reajustament a causa de l’entrada, almenys presumpta de nous inversors (un fons alemany recolzat en una consultora neerlandesa que, alhora, aporta diners d’una societat xipriota desconeguda a canvi de cobrar 5 milions per acompanyar el Barça a construir l’esquer borsari), els socis inicials s’han esborrat pràcticament, sobretot Orpheus Media.
Soroll i comunicats del club sobre actuacions que cap no ha resultat ser ferma, ja que Laporta ha hagut d’estirar els recursos propis per tancar una plantilla que ja tenia i d’aportar pagarés contra un patrimoni, també ignot, per validar les altes de Cancelo i Joao Félix.
Pel camí, un altre probable fons americà va caure de la cursa, de manera que aquella venda de Barça Studios de la temporada 2021-22 continua penjada i oberta, principalment perquè l’explotació audiovisual dels continguts no és atractiva en cap dels mercats coneguts, nou o tradicional, ni hi ha un veritable interès a apostar per aquest gran negoci de Barça Virtual del futur. L’experiència de subhastar NFT, un sobre Cruyff i un altre sobre Alexia Putellas, no ha reportat beneficis destacats. S’han venut en criptomoneda, cosa que impedeix comptabilitzar-les de moment, i pel que fa al primer, el de Johan, el Regne Unit va imposar al Barça una multa per ocultar la informació clau i obligada sobre la volatilitat del producte. O sigui, del risc que avui aquestes obres d’arts digitals hagin perdut part del seu valor.
La conclusió és que ni la venda ni la revenda de Barça Studios no han aportat ni tan sols l’ingrés previst, que el seu contingut es devalua dramàticament i que la desaparició mateixa de Barça TV resulta una contradicció evident. Laporta no l’hauria tancada si produís guanys.
Per tant, sona a conte xinès aquesta capitalització de fins a 1.000 milions de dòlars que s’estudia, llevat que Laporta estigui disposat a incloure en aquest negoci drets audiovisuals nous com la retransmissió dels entrenaments en directe i fer pagar el consumidor per la informació i pels reportatges, a més de posar al mercat la possibilitat que els jugadors facin publicitat de marques i promocions alienes a l’activitat del club, cosa que a més de passar per l’assemblea encariria encara més cada fitxatge. Cap de les expectatives no sembla real excepte la intenció de registrar Barça Media als Països Baixos, de fiscalitat i lleis mercantils més laxes, com ja s’ha confirmat. La raó és evident: Laporta ha començat a trossejar els actius del club i no vol que ningú, els socis molt menys, fiquin els nassos als seus assumptes.
