El Parlament recorrerà la llei d’habitatge espanyola al Tribunal Constitucional (TC). La iniciativa s’ha pogut aprovar gràcies als vots d’ERC i Junts –els impulsors de la proposta- i la CUP, mentre que PSC i comuns hi han votat en contra i Vox, Cs i el PPC s’hi han abstingut.
La consellera de Territori, Ester Capella, ha intervingut al ple per explicar que el Govern de la Generalitat obrirà converses amb el govern espanyol per abordar la invasió competencial de la norma.
Durant el debat Junts i ERC s’han dirigit retrets creuats i mentre que JxCat ha recriminat als republicans que votessin a favor de la llei al Congrés, ERC ha lamentat que durant la negociació amb el govern espanyol es van trobar “molt sols”. Al seu torn, PSC i comuns s’han queixat que Junts utilitzi “com a excusa” la invasió competencial per oposar-se a “avenços socials”.
itEl Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ja va dictaminar que diversos articles de la norma són inconstucional perquè vulneren competències catalanes en matèria d’habitatge i urbanisme, així com el principi d’autonomia financera.
Aquest dictamen del CGE era el pas previ perquè el Parlament pogués debatre si interposar un recurs d’inconstitucionalitat o no. Un cop rebuda la resolució de l’òrgan, tant ERC com Junts van demanar a la Mesa que es pogués votar aquesta possibilitat.
Concretament, el que els dos grups parlamentaris volien que es recorregués i que el Parlament ha acabat aprovant són els articles 2 (finalitats de les polítiques d’habitatge), 15 (dret d’accés a l’habitatge i ordenació territorial i urbanística), 16 (habitatge protegit), 17 (habitatge assequible incentivat), 18 (declaració de zones de mercat residencial tensionat), 27, 28, 29 (parcs públics d’habitatge), la disposició transitòria primera (habitatges qualificats amb algun règim de protecció pública abans de l’aprovació de la llei), la disposició transitòria segona (objectius del parc d’habitatge destinat a polítiques socials) i la disposició final setena (títols competencials).
