Si per alguna circumstància del joc, lesió o expulsió, el porter titular del Barça, Ter Stegen, hagués hagut d’abandonar el terreny de joc en qualsevol dels dos partits disputats pel Barça a LaLiga, contra el Getafe o el Cadis, el seu substitut hauria estat Ander Astralaga, conegut futbolísticament com a Astra, “una promesa de 19 anys que va arribar a La Masia per incorporar-se al cadet B del Barça procedent de l’Athletic Club. Al seu dia (va ser l’estiu del 2018) es va convertir en una operació molt sonada, ja que les expectatives amb aquest porter internacional sempre han estat molt altes”. Així presenten els mitjans especialitzats al suplent d’emergència del porter titular. Amb grans expectatives, sí, encara que mancat d’experiència i de la formació necessària per ocupar aquesta posició de porter titular suplent que correspon a Iñaki Peña perquè així ho han decidit els tècnics, responsables i directius del primer equip per unanimitat.
En una situació semblant es troba Marcos Alonso, fitxatge de l’estiu del 2022, que no va arribar precisament gratis com es va verbalitzar en l’àmbit de la premsa laportista al seu moment, generant a més bones i generoses comissions a favor d’un agent català, Miquel Verdú, soci ocasional del fill del president, Guim Laporta, de qui el compliance del FC Barcelona, Sergi Atienza, es va afanyar a afirmar que en cap cas havia intervingut directament ni obtingut cap benefici per aquesta via. Tot i que aquesta versió va tranquil·litzar, òbviament, el barcelonisme, el context actual de Marcos Alonso, desinscrit de LaLiga per decisió tècnica, és tan delirant i surrealista que el mateix jugador ha entrat en un període de menfotisme i d’incredulitat tant inesperat com acusat. Precisament, lesionat Ronald Araújo, Marcos Alonso és una bona opció per utilitzar-lo en defensa en funció dels plans de Xavi Hernández, igual que Íñigo Martínez, a punt per estrenar-se des del punt de vista físic -doncs va arribar lesionat amb una fasciïtis plantar- a partir d’aquest dimecres.
Tots dos, però, han de seguir veient els partits des de la grada de moment perquè mancant marge salarial ells van ser també els sacrificats, igual que Iñaki Peña, en una decisió cent per cent de l’entrenador, que va haver d’escollir entre ells o els nouvinguts com Oriol Romeu i Ilkay Gundogan i els qui estaven esperant la validació de contractes de millora o de renovacions com Gavi i el mateix Araújo.
En aquest sentit, encara que el lateral esquerre Alejandro Balde ha arribat a un acord de renovació amb el Barça, tampoc ha estat inscrit en espera de resoldre els problemes de fair play recurrents per culpa de la negligència i la frívola gestió del president Joan Laporta. En el seu cas concret, per sort, se li permet actuar amb fitxa i contracte del filial, això sí, amb el risc que algú pugui pagar una ridícula clàusula de rescissió i emportar-se’l si en algun moment i circumstància el futbolista considera que no se l’està tractant amb el degut respecte ni, sobretot, se l’està valorant en la mateixa proporció que el seu joc i rendiment l’ha portat a asseure Jordi Alba i aconseguir la plaça titular d’aquesta banda. Per a ells (Alonso, Martínez, Peña i Balde), jugar al Barça s’ha convertit en un acte de fe que no pot conduir a res de bo ni ajuda a crear el millor ambient al vestidor.
Si cal fer cas de totes les càbales i informacions que, fa un parell de setmanes, van provocar una allau de material periodístic sobre la manera com Laporta va resoldre in extremis la caiguda inesperada del marge salarial -per culpa dels impagaments per la primera venda de Barça Studios de l’any anterior-, l’operació de col·locació d’un percentatge majoritari dins d’aquest 49% posat al mercat havia de ser la solució a tots els mals. La injecció prevista de 20 milions en el moment i de 40 milions més abans del 31 d’agost, juntament amb el benefici dels traspassos i l’estalvi de les fitxes d’Ousmane Dembélé i Franck Kessié, havien de ser suficients no només per resoldre les inscripcions pendents, sinó també per afrontar algun dels fitxatges en cartera com el lateral dret que li falta a Xavi, un migcampista més i un altre davanter de banda, ja que no és del tot clar que Abde es quedi ni tampoc que finalment Ansu Fati no sigui carn de traspàs.
El futur de tots dos penja d’un fil que té a veure amb els dubtes sobre si en realitat els diners provinents d’un inversor de Xipre han arribat o bé han estat cobrats i així s’ha reposat el buit imprevist (60 milions) per la fallida transmissió d’una part de Barça Studios. Algunes fonts properes a l’alta direcció blaugrana sospiten que, ara com ara, les inscripcions s’han anat resolent amb el saldo dels traspassos i cessions, escenari que explicaria el retard de Balde, Iñaki Peña, Marcos Alonso i Íñigo Martínez, així com el retard en l’arribada de reforços i la inequívoca actitud de Xavi favorable a la sortida d’Ansu Fati i d’Abde, també motivada per l’explosió de Lamine Yamal i de Fermín López.
D’alguna manera, creix més l’expectativa possible de generar fair play amb operacions de jugadors que amb la solució d’aquesta revenda d’accions a companyies desconegudes i que, sospitosament, no es volen beneficiar de l’enorme publicitat que suposa en el mercat nacional i l’internacional l’entrada societària en una empresa on el FC Barcelona és el primer accionista amb el 51%.
No hi falten els que sospiten que, en realitat, els primers 20 milions els hauria compromès –no pagat– algun inversor del cercle de Joan Laporta com Pini Zahavi, l’agent israelià, o algun personatge relacionat amb els negocis menys transparents del futbol. En aquest relat, el presumpte inversor no estaria per la feina d’afegir els altres 40 milions sense els quals Laporta no pot continuar fitxant amb el benefici ¼ que li permetia LaLiga estant al corrent de cobrament i amb el pla de tresoreria pactat per a aquesta temporada i la que ve complet.
No cal descartar, doncs, més sorpreses i moviments d’última hora completament inesperats, incloses vendes i sacrificis com el d’Ansu Fati, abans que el 31 d’agost que ve es tanqui la finestra de fitxatges. De moment, no quadra que fallin jugadors per inscriure amb tot el fair play generat pel conjunt de les vendes d’actius i de jugadors. Alguna cosa (res de bo) està passant.
