L’estudi preliminar de l’Ajuntament de Barcelona sobre la caiguda d’una palmera al barri del Raval que va matar una noia aquest dijous a la tarda no ha pogut aclarir encara les causes de l’accident. Segons el consistori, aquesta palmera datilera tenia tres possibles afeccions, però cap d’elles prou “determinant” per a causar-ne la caiguda. Així, patia estrès hídric, com la majoria dels arbres de la ciutat, tenia un estretament a la part alta del tronc, però per sota del nivell de risc, i un niu de cotorres, però no d’un gran pes.
L’Ajuntament va revisar la palmera al març després de queixes veïnals, no obstant això, no hi va trobar cap “anomalia determinant”. També havia estat revisada el novembre del 2020 i el novembre del 2021 sense trobar-hi cap incidència greu.
En tot cas, des del 2014 no es planta cap palmera datilera a la capital catalana, i es dona el cas que el 2020 una palmera de la mateixa espècie també va caure i va provocar la mort d’un home al parc de la Ciutadella.
Factors de risc de la caiguda
Arran de l’accident, l’Ajuntament ha acollit aquest matí una reunió amb representants del govern, la Guàrdia Urbana, Bombers, responsables de Parcs i Jardins i tècnics per avaluar la situació i les possibles causes del sinistre.
En una roda de premsa posterior, l’alcaldessa accidental, Maria Eugènia Gay, ha explicat que s’ha acordat obrir un expedient informatiu per fer seguiment de totes les actuacions vinculades al cas així com demanar un informe independent per analitzar les causes de la caiguda. De moment, ha dit Gay, s’ha ordenat una revisió “addicional” de les palmeres amb característiques similars a la que va caure.
El gerent de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, Francesc Jiménez, ha dit que el primer informe preliminar fet d’urgència apunta tres factors que podrien “concórrer” amb la caiguda “sobtada”: l’estrès hídric, un lleuger estretament en la part alta de la palmera i l’existència d’un niu de cotorres.
Tanmateix, Jiménez ha deixat clar que l’última vegada que es va revisar la palmera no es va veure cap mena d’alteració i cap dels tres factors de risc que ha detallat “fan pensar per si sol que fos el motiu de la caiguda”. “No hi ha un factor determinant claríssim”, ha admès.
La palmera, fora del “radar” de perill
Segons han explicat Jiménez i Joan Guitart, cap de gestió de l’arbrat de Parcs i Jardins, es tractava d’una palmera datilera d’entre 8 i 15 metres d’alçada i la fractura es va produir als sis metres.
L’arbre no tenia cap defecte o alteració important i no estava en el radar del grup de palmeres més controlat. Arran de l’accident del 2020, el consistori va modificar el pla de risc de l’arbrat de les palmeres datileres i va determinar un grup de 58 palmeres d’aquest tipus que per les seves característiques es revisen anualment mitjançant un test d’oscil·lació i un registrògraf. La palmera del carrer Joaquín Costa, però, no era cap d’aquestes 58 i, per tant, era revisada amb menys freqüència.
En el seu cas concret, la palmera caiguda dijous va ser podada per última vegada el novembre del 2020 i el darrer test d’oscil·lació va ser l’any 2021. Amb aquest test es va veure que hi havia un estretament del tronc, però no era “greu” i el comportament de l’estretament era “correcte”, segons Joan Guitart.
Després d’aquest test, el març del 2023 un veí va traslladar una queixa a l’Ajuntament amb relació a la palmera, que estava més inclinada. La queixa es va traslladar el 14 de març i deu dies després, el 24, es va fer una revisió visual en la qual no es va detectar “cap anomalia evident” i es va tancar la incidència. En aquest cas no es va fer cap nou test d’oscil·lació sinó que la revisió va ser ocular i tampoc no es va revisar el niu de cotorres. Tot i això, des de Parcs i Jardins remarquen que no era un niu “excessivament gran”.
Revisió preventiva de 800 palmeres
Tenint en compte que la palmera que va caure no estava en el radar de més preocupació de l’Ajuntament, el consistori ha ordenat fer una revisió preventiva a partir de dilluns de prop de 800 palmeres. Són palmeres datileres que presenten unes característiques similars a la que va caure al Raval i en les quals s’examinarà si hi ha algun factor de risc.
En total, Barcelona compta amb 250.000 arbres i palmeres (excloent Collserola), dels quals 200.000 són en carrers o places i la resta en parcs. D’aquests 200.000, 12.000 són palmeres datileres, de les quals 2.500 de l’espècie datilera. Així, d’aquestes 2.500 que hi ha en carrers i places de la ciutat se’n revisaran unes 800.
D’altra banda, de les 58 que ja estan identificades i que es revisen anualment amb un test d’oscil·lació, 33 tenen pendent passar la revisió, però això ja està previst. L’Ajuntament rep cada mes unes 350 comunicacions de ciutadans sobre l’estat de l’arbrat, és a dir, més d’11 al dia.
Estàndards
L’Ajuntament ha destacat que, sigui com sigui, els estàndards que s’apliquen en les revisions de l’arbrat estan “bastant per sobre” del que marquen els estàndards europeus. L’alcaldessa accidental, Maria Eugènia Gay, ha subratllat que els protocols de Parcs i Jardins ja són “molt rigorosos” i “pioners” a tot Espanya.
Tanmateix, no ha descartat incorporar “millores” segons el que determinin els informes encarregats. “Treballarem de manera diligent per evitar que un cas com el d’ahir no es torni a repetir”, ha indicat reiterant el condol a la familia de la víctima.
Per la seva banda, el gerent ha reconegut que el risc zero no existeix, però ha dit que cal estar “raonablement segurs que hi ha uns arbres sans a la ciutat” i també ha fet valdre els estàndards de la revisió i manteniment.
Tot i això, ha assenyalat que hi ha factors que es van “aprenent sobre la marxa”, com ara com la situació de sequera i estrès hídric pot afectar l’arbrat. Ja que, segons han detallat, els arbres i palmeres només es reguen els primers quatre anys des de la seva plantació i després ja busquen les seves pròpies fonts d’aigua.
