Les informacions més precises sobre la manera com Joan Laporta ha de rectificar el pla de viabilitat per poder inscriure jugadors apunten a una altra juguesca comptable d’última hora que, al seu torn, confirmaria la improvisació i l’escassa consistència de l’operació de venda del 49% de Barça Studios fa un any.
Un altre pegat, segons estimen els que coneixen millor aquest tipus de trucs, que, de moment, podria suposar per al club blaugrana una minva de valor atribuït al seu negoci digital enfocat la monetització del metavers, els NFT i l’àmbit dels Fan Token.
El sector, en aparença puixant i en ple desenvolupament, ha patit un refredament evident, ja que si es confirmen les expectatives, el Barça haurà venut per sota del seu valor, un 8% menys, l’atribuït fa un any al 49% de Barça Studios.
El més preocupant és el motiu que ha arrossegat Laporta a aquesta urgència. Oficialment, el retard en el pagament per part d’Orpheus Media i de Socios.com dels 60 milions (30 milions cadascun) que havien d’abonar a primers de juliol com a part dels 100 milions acordats fa un any, també a cada comprador, per l’adquisició del 24,5% de Barça Vision, la societat creada entre els tres propietaris per a l’explotació d’aquesta línia de negoci.
A la pràctica, però, el que va fer Laporta va ser, fa un any, buscar una solució d’emergència a l’excés de massa salarial i a la impossibilitat de donar d’alta bona part dels fitxatges de l’estiu passat. De pressa i corrents, Laporta va demanar el favor a Jaume Roures (Orpheus Media) i a Socios.com, que ja era patrocinador del Barça, d’invertir en aquesta emergent explotació dels nous actius digitals a canvi de generoses i flexibles facilitats per a la seva entrada a l’accionariat. Dels 100 milions acordats per cada 24,5% només en van abonar 10 milions. O sigui, 20 milions en total, encara que el Barça va poder comptabilitzar-ne 200 a efectes de balanç.
Un any després, quan ha tocat abonar el primer dels tres terminis previstos de 30 milions anuals (fins al 2025), les dues societats han esgrimit que el mateix club els havia aprovat un ajornament.
Dificultats, doncs, per complir amb el pla de viabilitat davant de LaLiga i, de retruc, patir el bloqueig de les inscripcions de jugadors previstes segons el full de ruta pactat amb Javier Tebas, ja que a l’hora de la veritat, sense aquest ingrés computat, al Barça li faltaven 60 milions per estar complint-lo.
Segons el portal El Confidencial, Laporta hauria aconseguit que un fons d’inversió alemany adquireixi el 16% del capital, contra aquest mateix percentatge dels dos socis minoritaris, a canvi dels 60 milions que el Barça necessita ara per no fer el ridícul inigualable de començar la Lliga amb només 13 futbolistes inscrits per manca de marge salarial.
A l’operació, el club ha de recuperar aquest 16% i tot seguit processar la venda que deixaria la següent composició accionarial de Barça Vision: FC Barcelona 51%, 16,5% Orpheus Media, 16,5% Socios.com i 16% el fons alemany inversor, la identitat del qual es desconeix. La qüestió, també important, implica veure de quina manera impacta al balanç la rectificació d’una operació tancada l’exercici 2022-23 perquè no s’ha fet efectiva l’adquisició d’una porció de Barça Studios, tal com es va comptabilitzar.
Potser aquest és el motiu que està endarrerint el tancament real de la temporada, el 30 de juny passat. En qualsevol cas, s’ha produït una pèrdua en aquesta revenda, ja que el valor inicial de 408 milions donat a Barça Studios s’ha reduït ara a 375 milions, coincident amb la baixada registrada al sector dels actius digitals audiovisuals, bàsicament els NFT, donat que l’explotació dels Fan Token no és cridanera i se sap poc o res sobre l’activitat i la rendibilitat d’aquesta inversió a la incipient indústria del Metavers.
Un altre revés econòmic per a Laporta, que tampoc va complir amb la rebaixa compromesa en el pressupost de les seccions, dèficit finalment compensat amb un aval personal dels directius per una quantitat de 6,6 milions.
No és clar, en qualsevol cas, ja que LaLiga hi guarda silenci i la junta no ha volgut confirmar cap d’aquestes informacions, si amb els 60 milions alemanys ja es pot inscriure la totalitat de les operacions pendents, renovacions i ampliacions de contracte, i també els nous fitxatges, o cal augmentar el marge salarial amb operacions de venda de jugadors.
D’altra banda, la premsa més propera a Laporta ha alimentat aquesta setmana l’arribada salvadora d’una altra palanca provinent d’algun tipus d’acord amb empresaris de Qatar i amb la mateixa lliga d’aquell país per franquiciar un equip blaugrana. Han circulat tota mena de rumors i d’especulacions sense que fins ara hagin sobrepassat aquest llindar. Tot i que l’interès per part de Laporta ha estat admès, la utilitat última d’aquest tipus d’operacions s’ha refredat pel fet que LaLiga li permet les vendes patrimonials o d’actius només a efectes de balanç, amb prou feines incidència en la generació de marge salarial.
També s’havia especulat amb la sortida a borsa de Barça Visión després de confirmar-se negociacions amb una Spac (companyia amb propòsit especial d’adquisició) nord-americana, promoguda per Mountain Partners, per col·locar un 20% de la companyia a una valoració de 1.000 milions d’euros. L’única cosa constatable és que l’única operació d’un NFT registrada i coneguda, després de la de Cruyff l’estiu anterior, ha estat, recentment, la venda d’una segona obra de la col·lecció Masterpiece per uns 275.000 euros en una subhasta digital a OpenSea. Juntament amb l’NFT titulat Empowerment, dedicat a la figura d’Alexia Putellas, el comprador també va adquirir un seient físic extret de l’Spotify Camp Nou, decorat amb un retrat de Putellas del reconegut artista català Òscar Tusquets i signat per la mateixa jugadora. El mètode de pagament va ser en criptomoneda (ETH a Polygon).
No sembla, ara per ara, un gran negoci.
