Bartomeu eleva a la jutgessa sospites de la relació de Mossos amb Laporta

En resposta a l’últim atac de Mossos d’Esquadra contra Josep Maria Bartomeu, l’expresident ha aixecat especialment la veu contra la que considera una escandalosa pràctica policial, des de l’inici de la instrucció, consistent a alimentar periòdicament i artificialment el Barçagate a còpia d’obrir investigacions i informes que, a més de centrar-se en qüestions que no tenen res a veure amb l’objecte de la instrucció, utilitzen com a base un material documental sobre el qual no tenen tampoc la potestat de manejar en aquesta mena de judici paral·lel.

En el contingut de les al·legacions de resposta a l’informe de la setmana passada, filtrat com sempre a SER Catalunya i a EFE, on també col·labora la trama de periodistes encarregats de donar-li al relat de Mossos la forma i l’impacte mediàtic corresponent, la defensa de Bartomeu reitera la il·legalitat constitucional d’aquest tipus d’actuacions, del tot contràries al dret processal, i a més suggereix que s’ha de sospitar i recelar del vincle laboral entre la junta de Joan Laporta i el cos autonòmic des del mateix dia de la seva victòria a les urnes. Almenys tres alts càrrecs de Mossos han estat contractats amb el pretext de reforçar i dirigir l’àrea de seguretat del club, que han prestat serveis en excedència per tornar al cos amb les butxaques plenes de la generositat de Laporta. A l’escrit s’acusa a més algú d’aquest d’haver participat fins i tot en la configuració dels informes que, de manera regular, apareixen, primer a la premsa, seguint un calendari més que oportú i coincident amb les necessitats mediàtiques de l’organització laportista.

Aquest últim informe, en concret, va fer la seva aparició la setmana que es produïa l’espectacular i potent presentació de Leo Messi a l’Inter Miami i el seu posterior debut, que no va poder ser tampoc més brillant i sorollós amb un gol de falta a l’últim segon obra de davanter argentí. Precisament, la presentació de Gundogan es va fer coincidir amb la de Leo dilluns passat per distreure i el focus i evitar, entre altres coses, comentar o analitzar els motius pels quals Laporta encara no ha aconseguit inscriure cap de la llarga llista de jugadors renovats, millorats o fitxats des de la tardor de l’any passat fins ara.

“Ja he denunciat en anteriors ocasions -afirma Bartomeu en un comunicat- que, tant als escrits del FCB com als informes parcials dels Mossos d’Esquadra, per cert, elaborats amb la intervenció d’alguns d’ells que han mantingut una relació professional al FCB, s’ha tractat de justificar que la imputació de delictes concrets faculta el cos per desenvolupar investigacions. Ho prohibeix específicament la llei. Per això reclamo de la força policial que s’ajusti a valorar fets concrets i no conductes o formes de vida. És inadmissible la seva pretensió d’examinar sense cap límit qualsevol de les decisions de caràcter econòmic que s’hagin pres durant la meva presidència”.

Lògicament, la defensa de Bartomeu ha sol·licitat el rebuig a la incorporació d’aquest altre informe fantasma segons el qual des del Barça es desviaven fons a una empresa de Màrqueting, Amalgama, finalment utilitzats per finançar una campanya de mitjans a favor de Bartomeu per part de dos periodistes, Marçal Lorente i Albert Lesán en un relat que no és nou i que, més aviat, recupera wasaps d’un altre informe anterior i afegeix presumptes xifres de tràfec comercial entre els comptes del Barça i d’Amalgama.

Aquesta vegada no hi va haver, per part dels mitjans altaveus, l’habitual contrast d’aquestes informacions amb els afectats, que a més de negar-les afirmen disposar de proves més que suficients i sobrades per demostrar l’absoluta falsedat d’aquestes acusacions que ara està en mans de la magistrada admetre-les o no dins la causa, rebutjar-les o obrir-ne una peça separada.

Bartomeu ha elevat a la jutgessa que considera “una circumstància preocupant el fet que, com que és públic i notori, són diversos els responsables de Mossos d’Esquadra que, havent sol·licitat l’excedència, han estat contractats per l’àrea de seguretat del FC Barcelona, sent acomiadats al cap d’un temps, se suposa que amb la corresponent indemnització, per reincorporar-se novament a llocs d’alta responsabilitat dins del cos. Aquesta situació genera com a mínim suspicàcies i recels”.

El modus operandi denunciat implica repassar el material que va ser confiscat als registres per sorpresa i sense mandat judicial de l’1 de març del 2021, precisament a l’inici de l’última setmana de les eleccions a la presidència del Barça quan l’intens foc contra l’herència i Bartomeu havia deixat d’estimular tant el vot de càstig contra l’anterior junta i a favor de Joan Laporta. Els requisaments es van dur a terme a les oficines del club blaugrana i als domicilis privats i professionals de l’expresident Josep Maria Bartomeu, així com dels executius Òscar Grau, Jaume Masferrer i Román Gómez Ponti. Sobre això, Bartomeu considera que l’actuació de Mossos “està completament fora de les vies constitucionals perquè es tracta d’una investigació prospectiva, és a dir sense autorització judicial i aliena a la causa concreta que va motivar al seu dia la confiscació de documentació i registres telefònics. Un material que -afegeix- en cap cas no es pot utilitzar sense l’autorització expressa de la jutgessa ni tampoc per explorar altres indicis de delicte”. Segons l’expresident, el cos de Mossos “transgredeix sistemàticament el mandat constitucional de cenyir-se a l’acotació de les seves funcions quan intervé sota l’autoritat judicial”.

També qualifica de “parcials, esbiaixats i cap definitiu” els informes de Mossos remesos fins ara, suggerint la seva descarada voluntat de “prolongar sense necessitat ni justificació” el procés d’instrucció en el temps. “Només en aquest últim informe -afirma- es fa referència a la causa sobre suposades evidències localitzades als dispositius informàtics, però de nou sense estar associats a la contractació del grup Nicetream els serveis dels quals són els que constitueixen, en interpretació de l’acusació, els delictes d’administració deslleial i corrupció entre particulars. Només es fa referència a l’empresa de màrqueting Amalgama, contractada puntualment com moltes altres del sector pel FCB, en un relat ple de falsedats com que s’havia concertat utilitzat per pagar periodistes o empresaris amb l’única finalitat de beneficiar la meva imatge pública”.

Bartomeu recorda que “el mateix jutjat ja ha advertit anteriorment que els informes s’han de cenyir a l’objecte per al qual va ser autoritzat l’examen del material documental i que en cap moment no se’ls ha permès un estudi indiscriminat de dades”.

Es dona la circumstància, si més no curiosa, que un dels periodistes que lidera el Barçagate i que assenyala altres companys de professió amb l’èmfasi de la sospita de cobrar del Barça per mitjà d’un tercer interposat, segons l’informe de Mossos, ell mateix havia col·laborat puntualment -tal com afirmen que ho van fer Lorente i Lesán- amb Amalgama, encara que això sí sense deixar rastre, o sigui, sense factures i sense deixar de continuar cobrant del medi on treballa.

A propòsit d’això, Mossos no ha acabat l’informe sobre la motivació de la querella, segurament perquè no troba l’enllaç, les proves ni els indicis delictius per sostenir-la, motiu pel qual la magistrada s’ha vist obligada a ampliar sis mesos més la instrucció. L’altra lectura, més perversa, és que l’aparell laportista disposa de sis mesos més de marge per si apareix algun altre informe de Mossos monotemàtic que pugui aprofitar per desviar l’atenció de l’opinió pública.