Finalment, el substitut de Sergio Busquets ha estat un futbolista de proximitat que, com tants altres talents del planter, es va haver de buscar la vida fora del Barça perquè l’acabat de presentar mig centre de l’Inter Miami ha estat el titular insubstituïble des de mitjans de la temporada 2008-09 fins al seu darrer partit de blaugrana. És a dir, al llarg de catorze temporades.
Oriol Romeu, l’últim fitxatge del Barça i també el darrer caprici que Joan Laporta està disposat a consentir a Xavi, aterra al primer equip blaugrana procedent del Girona després d’una carrera professional impecable defensant els colors del Chelsea, València, Stuttgart, Southampton i Girona, on va arribar la temporada passada per aconseguir el comandament del centre del camp i consolidar-se com un centrecampista excel·lent, prestigiós i amb un extraordinari ofici.
Ho va fer tan bé que quan Laporta va dir a Xavi que s’oblidés del mercat internacional, la solució Oriol Romeu va ser l’escollida, sense pensar-s’ho.
Laporta hauria preferit seguir les recomanacions de Deco o d’algun dels seus agents de cambra, casualment experts a tancar operacions amb comissions milionàries, de manera que, en última instància, va intentar posar el mateix futbolista contra les cordes amb una proposta indecent. Li va suggerir que, si volia venir al Barça, marxés a Madrid i ell mateix abonés la seva clàusula de rescissió per convertir-se en agent lliure i, així, signar pel Barça.
En aquest supòsit, Laporta li hauria ofert un salari superior al convingut, repartint el cost de la clàusula (de 4,5 milions, fiscalitat a part) els tres anys de contracte acordats.
Dignament, el futbolista va rebutjar de ple aquesta ocurrència, per absurda i inacceptable, ja que ni tan sols entre clubs, per rivalitat que hi pugui haver, recorren al pagament de la clàusula. Abans que arribar a aquest extrem prefereixen acordar un traspàs per l’impacte terrible en impostos i la comptabilitat que suposa aquest tipus d’operacions.
Així i tot, Oriol Romeu va accedir a restar del seu salari una part del traspàs (un milió, aproximadament) per abaratir l’operació entre Barça i Girona, que s’ha tancat per 3,5 milions més variables i la cessió costejada pel Barça d’un centrecampista amb el qual Xavi no compta, Pablo Torre.
A la pregunta de si Laporta s’hagués atrevit a proposar-li les mateixes condicions a un futbolista estranger, que es pagués de la butxaca la clàusula de llibertat, la resposta és rotundament no.
