Desenes de pagesos s’han desplaçat en tractor a Madrid procedents de Catalunya, València, Andalusia, Castella-la Manxa o Cantàbria per reclamar al govern central mesures urgents per pal·liar els efectes de l’extrema sequera als camps del nostre país. És una acció inèdita que vol llançar un crit d’alerta sobre la greu situació que viuen els pagesos per garantir les produccions agroalimentàries, continuar conreant les terres i seguir vivint d’aquesta activitat econòmica. La sequera posa en risc tant la producció de la campanya en curs com la supervivència de les plantacions.
Per això, l’adopció de mesures d’acompanyament per part de les administracions és clau per garantir la supervivència del sector primari. Entre les mesures sol·licitades, hi ha ajuts directes per reduir les pèrdues i els sobrecostos; més flexibilització de la Política Agrària Comuna (PAC); mesures fiscals, i millores de finançament, entre d’altres.
Jaume Pedrós, d’Unió de Pagesos, exposa a EL TRIANGLE que participa en la tractorada fins a Madrid perquè “molts pagesos no tindrem recursos, i no podem permetre que l’any que ve el pagès no en tingui ni per comprar la llavor que ha de sembrar”. Segons manifesta, “la sequera és molt forta, i si volem gent al territori, s’ha de poder guanyar la vida i cal cuidar l’entorn i la gent que hi ha de viure”.
Una de les amenaces actuals per al sector és la forta limitació del reg a les collites. En declaracions a EL TRIANGLE, el responsable nacional de fruita dolça d’Unió de Pagesos, Jaume Gardeñes, alerta que “si no ens donen més reg de supervivència no salvarem ni l’arbre ni la fruita”. Segons indica, “cal assegurar el reg de juliol, agost i setembre”. Per posar un exemple, Catalunya és una gran productora de poma a tot Espanya, i “la collita d’aquest any està en perill”, segons Gardeñes, per les fortes restriccions de reg adoptades per les administracions.
Conscients de les limitacions d’accés a l’aigua, els pagesos ja estan fent esforços per trobar-ne, i en alguna zona s’han localitzat mines que poden salvar alguna finca, però en altres indrets no hi ha hagut tanta sort. A banda de fer pous per trobar mines d’aigua, una altra fórmula que estan impulsant els pagesos és la col·locació de malles, que aconsegueixen estalviar un 40% d’aigua, segons Gardeñes. Ell mateix ha fet una prova en una plantació de sis hectàrees de peres i ha aconseguit reduir el reg de dos a tres dies a un cop per setmana. El grau d’evaporació és més petit i, per tant, es pot fer servir menys aigua en el reg.
La dura sequera d’enguany, però, no és l’únic maldecap de la pagesia a causa de l’impacte del canvi climàtic en l’agricultura. Segons relata Jaume Gardeñes, el canvi climàtic condiciona la producció de la fruita de llavor a Catalunya, i en especial a les terres de Lleida, perquè “es necessiten hiverns frescos i també gelades, per poder fer fruita”. Pel responsable d’Unió de Pagesos, “a la llarga, Lleida serà com València. Haurem de canviar els conreus i fer taronges i alvocats”.
Sense hiverns frescos i temperatures que baixin a zero greus, la plaga de la mosca de la fruita no moriria durant els mesos d’hivern, i malmetria la producció. Jaume Gardeñes concreta que “fins ara la mosca arribava al Baix Ebre a finals de juliol, i a finals d’agost estava a Lleida, fet que permetia salvar la producció a la zona. Actualment, però, la plaga de la mosca de la fruita ja és a Lleida i ja s’estan fent captures per intentar salvar la producció”.
Sense personal al camp
La feina al camp és dura per les condicions climàtiques, però també per la temporalitat de la contractació. Segons els dos responsables d’Unió de Pagesos entrevistats, cada vegada costa més trobar personal per a les explotacions agràries. El responsable de temporers del sindicat, Jaume Pedrós, destaca que “si una persona pot treballar en un lloc amb aire condicionat ho prefereix a venir al camp. Costa molt trobar personal”.
Aquest any, però, s’ha pogut fer un acord i es compta amb un contingent procedent de Colòmbia, que permet cobrir determinats llocs de treball al camp. Segons Pedrós, “a Lleida, la campanya mou 30.000 persones, i ara mateix falta gent. Tot i això, tot fa pensar que, amb l’impacte de la sequera i la manca de reg, podria ser que quan s’arribi al gros de la campanya de pera i poma hi hagi problemes perquè pot ser que sobri gent. Ara falta gent, però pot ser que aviat en sobri”.
Com relaten els responsables agraris, les necessitats de personal cada vegada són més difícils de preveure i calen eines de flexibilització per a la contractació. Una altra proposta és afavorir la regularització de persones que viuen a pagès i tenen experiència al camp, però que no poden treballar perquè no tenen la documentació en regla.
Les temperatures extremes cada vegada seran més habituals a l’estiu
Les onades de calor extraordinàries cada vegada seran més habituals i caldrà cercar nous hàbits per adaptar-nos a aquesta realitat. De fet, Espanya és un dels països més afectats per l’increment de les temperatures a causa del canvi climàtic, i alguns estudis ja indiquen que una de cada tres morts per calor està relacionada amb l’escalfament global.
Durant els mesos de juny a agost de l’any 2022, les altes temperatures van provocar a Espanya més de 12.000 morts, de les quals més de 5.000 es van produir per efectes de la calor extrema. De fet, l’estiu del 2022 es va convertir en el més calorós d’Espanya des dels anys 60, i es tem que l’estiu del 2023 repeteixi aquesta tendència.
Com és lògic, si fa més calor als espais oberts durant els horaris laborals, caldrà protegir els qui treballen a l’aire lliure modificant els seus horaris o adaptant el seu lloc de treball. El responsable de temporers d’Unió de Pagesos, Jaume Pedrós, manifesta que “al camp sempre ha fet calor. Els nostres avis ja adaptaven els seus horaris a la calor, i s’intenta fer les feines més dures a les hores que fa menys calor; ja sigui a primeres hores del matí o bé a les últimes del vespre”.
Segons el responsable del sindicat agrari, les millors hores per treballar, en el cas de la fruita, serien de sis del matí a dotze del migdia, i reprendre l’activitat de cinc a nou del vespre. Malauradament, segons Jaume Pedrós, aquest horari fraccionat al mig per descansar durant les hores de més calor no és fàcil de negociar amb els temporers. “Els treballadors s’estimen més fer un horari més seguit i amb més calor, en contra seu”.
En aquestes hores de temperatura més alta “no es rendeix tant, es pateix més i si es dona el cas que els treballadors fan el ramadà, el tema es complica més perquè no beuen aigua durant el dia”. Tot i això, hi ha treballadors que viuen lluny del lloc de treball i, per tant, prefereixen treballar tot seguit i no parar l’activitat laboral durant les hores del migdia, segons exposa el responsable sindical.
