Els drets dels infants queden invisibilitzats durant la campanya electoral. Aquesta és una de les reflexions de la presidenta de la Federació d’Entitats d’Atenció i d’Educació a la Infància i a l’Adolescència (FEDAIA), Elisenda Xifre, en declaracions a EL TRIANGLE. L’entitat reclama a les formacions polítiques que es presenten a les eleccions municipals del 28 de maig que posin al centre de les seves polítiques la infància, l’adolescència i la joventut, i encara més, si aquesta població viu situacions de vulnerabilitat.
A Catalunya, tres de cada deu infants viu en situació de pobresa i, segons Elisenda Xifre, “és molt greu que no es parli d’aquesta realitat, quan es poden fer moltes accions des dels municipis”. “Durant la pandèmia, ja es va evidenciar que tenim una societat excessivament adultocèntrica i, per tant, la mirada de la infància poques vegades es té en compte i poques vegades els donen els espais adequats per tenir veu”, afegeix la presidenta de la FEDAIA.
Si aquesta mirada no s’incorpora per part dels futurs governs municipals, es corre el risc de cronificar situacions de vulnerabilitat d’infants i adolescents, i de no disposar de municipis inclusius que afavoreixin una xarxa relacional i social que eviti situacions d’exclusió social.
Programes electorals
Si es fa un repàs dels programes electorals de les formacions que es presenten a l’Ajuntament de Barcelona, es pot comprovar que la infància en risc no és un eix central d’actuació política. Les paraules “infància en risc” només surten al programa de Barcelona en Comú, però vinculades a la nova llei estatal de protecció integral de la infància i l’adolescència contra les violències. Altres formacions, com Vox, no citen ni una vegada la paraula “pobresa” en el seu programa. Sí que és cert que la majoria de les candidatures per Barcelona aborden polítiques d’infància, com serien millorar els ajuts del Fons Infància 0-16 anys, i inclouen frases promesa com: “Barcelona, la ciutat amiga de la infància” o bé “Barcelona, contra la pobresa infantil”.
Malauradament, aquestes afirmacions es queden curtes per la FEDAIA, perquè hi ha realitats que són invisibles per a les candidatures, com és la situació que viuen els joves extutelats per part de la Generalitat als nostres pobles i ciutats. “Aquests joves que estan en situació d’extutelats viuen en un municipi concret, i en aquest punt, com qualsevol altra persona, fa activitats en l’àmbit laboral, social, de lleure o esportiu. I cal incorporar a les polítiques municipals la perspectiva de la cohesió social perquè aquest jovent tingui xarxa pròpia o bé acompanyament per fer xarxa social”.
En matèria d’habitatge, Elisenda Xifre també lamenta que la mirada de la infància no s’inclogui en aquest repte social. Disposar del Fons Infància 0-16, que dona lloc a una prestació social d’urgència per a famílies amb menors de 16 anys, és una acció positiva, però, per Xifre, “ha d’anar acompanyada d’altres polítiques, com les d’habitatge”. La presidenta de la FEDAIA afegeix que “poder garantir un habitatge en condicions dignes per a tota la infància no està en campanya. No se li dona una perspectiva d’infància, i per a un nen o una nena és molt important tenir un espai de vida i de seguretat. A un nen o una nena viure en una habitació en un pis compartit amb altres famílies pot generar-li inseguretat. A part, li limita la privacitat, l’espai reservat d’estudi o bé un espai de joc”. Les polítiques d’habitatge sí que són un eix central de la campanya, però cal veure com es garanteix un espai de vida adequat a les famílies amb infants a càrrec.
En relació amb el servei de canguratge públic, totes les formacions citen la seva importància, menys Vox i Valents, que no en diuen ni una paraula. Pel que fa a la resta, n’hi ha que condicionen el servei a la renda disponible de la família, com Xavier Trias, o d’altres com Ada Colau l’ofereixen amb criteri universal amb tarificació social. Jaume Collboni, per la seva part, vincula aquest servei de canguratge a facilitar que les dones que volen incorporar-se al mercat laboral tinguin aquest suport, mentre que la cupaire Basha Changue el defineix com un espai de suport a la maternitat i la paternitat obert a tota la ciutadania.
Per la FEDAIA, facilitar aquest servei amb l’única mirada de la conciliació és insuficient, i caldria que les famílies vulnerables amb infants a càrrec poguessin rebre aquest canguratge com un servei socioeducatiu. Això voldria dir que no és només un servei d’acollida, sinó un espai “on hi ha una acció educativa de caràcter preventiu per treballar amb les famílies perquè la situació de risc no vagi a més. Treballar amb lògica preventiva i comunitària és clau per detectar situacions de risc en la infància. Cal desplegar amb garanties aquestes polítiques en l’àmbit municipal”.
