Sense novetat, sense cap senyal d’activitat, ni tan sols remotament fins ara, la Fiscalia Provincial de Barcelona no ha mogut un sol paper dels documents lliurats per la junta de Joan Laporta, ara ja fa més d’un any. Un dossier definitiu i acusatori que presumptament havia de servir per a instrumentalitzar una sèrie de querelles, inevitablement condemnatòries, contra la gestió de la directiva anterior de Josep Maria Bartomeu.
Fa més d’un any que no hi ha notícies sobre això, ni s’esperen, des que el febrer del 2022 Laporta va formalitzar finalment les seves recurrents i buides amenaces contra l’anterior junta en una roda de premsa esperpèntica i únicament sorollosa, sense contingut, amb l’exclusiva finalitat de donar carnassa a les feres: una premsa que ja feia dos anys que feia d’altaveu gratuït d’aquella cantarella sobre uns actes criminals, aparentment certificats, i del tot condemnables.
Laporta, pressionat per l’efecte d’aquest relat acusatori, va haver d’escenificar finalment aquesta aversió verbal contra Bartomeu en un acte que va requerir una auditoria, una due dillingence i un forensic com a últim recurs abans de judicialitzar la seva gestió.
Encara que la premsa va dissimular aquest gran ridícul, Laporta va ser el primer a trepitjar el fre vist que, en realitat, no es van trobar fets indiciaris de cap delicte i es va convertir aquell presumpte acte de denúncia i del fet d’anunciar de les mesures legals pertinents en un passi llarg a la Fiscalia Provincial.
Ni el creixent cos legal de Laporta, un departament que dirigeix amb una negativa i decebedora notorietat Pere Lluís Mellado, sempre predisposat a la querella fàcil, es va atrevir a presentar ni tan sols una demanda per evitar posar-se en evidència. Sobretot per no deixar en una posició grotesca i absurda el seu president.
El seu lleial, fanàtic i entregat exèrcit de periodistes ja va fer prou de no reflectir el decebedor balanç de zero querelles presentades per la junta directiva de Laporta i la covarda acció de treure’s de sobre el compromís i la seva promesa de depurar responsabilitats i fer pagar Bartomeu pels seus horribles actuacions.
La roda de premsa es va saldar amb un repertori d’afirmacions i consideracions que, resumides, deixaven oberta la possibilitat que la junta presidida per Josep Maria Bartomeu podria haver incorregut en delictes d’administració deslleial, apropiació indeguda, alteració comptable i simulació contractual, causant un dany de més de 30 milions al FC Barcelona”, segons es desprenia de l’informe forensic a conseqüència d’haver realitzat “pagaments sense causa, amb causa falsa o desproporcionats”.
A partir d’aquest anunci pompós i altisonant, Laporta es va deixar anar, el mateix que va fer un advocat extern contractat per a l’ocasió, amb una sèrie de comentaris que ara s’enfronten a aquest efecte rebot per part del mateix Josep Maria Bartomeu i d’alguns integrants de la seva junta. Si, com sembla, la Fiscalia Provincial acaba arxivant el munt de papers inútils enviats per Laporta, serà el moment de considerar legalment les mesures que han d’adoptar els perjudicats per aquestes paraules.
Hi va haver una evident càrrega de prejudici, qui sap si susceptible de ser avaluada com a calúmnies, injúries o deshonroses en l’àmbit penal en el context d’aquella roda de premsa. “No es descarta –va dir Laporta– un enriquiment injust dels autors materials d’aquestes conductes (…) Això ho fem perquè els socis tenen el dret de conèixer les actuacions que van conduir el club a una situació de ruïna i no volem ser còmplices de tot això (…) No es tracta de furgar, sinó de traslladar a l’autoritat una sèrie de conductes delictives gravíssimes, grolleres i esperpèntiques i que no se sostenen des de cap punt de vista jurídic ni econòmic. Estem parlant de quantitats milionàries. El que es denuncia és la deslleialtat a l’administració d’un patrimoni que és dels socis del FC Barcelona (…) Hi havia un modus operandi recurrent que evitava els controls interns i, el més greu, el control estatutari, perquè l’endeutament es va produir sense passar per cap assemblea”.
La veritat és que, amb el pas del temps, tot just un any, aquestes reflexions podrien argumentar-se i aplicar-se avui sobre la gestió de Laporta sense necessitat que una anàlisi forensic -caríssima, per cert- arribés a aquestes conclusions. El gir sobre aquelles acusacions de Laporta va començar des del mateix moment en què Josep Maria Bartomeu, a més de posar-se a disposició de la Fiscalia per aclarir els fets i prestar la màxima col·laboració, va enviar una petició formal sol·licitant aquest informe forensic després d’haver-ne tingut coneixement públic. No hi ha hagut resposta ni se li ha remès el dossier requerit, tampoc des del club, de la mateixa manera que la Fiscalia no ha perdut ni un minut a practicar diligències encaminades a verificar les actuacions concretes denunciades per Laporta, sembla que poc o gens susceptibles de ser consideres delicte.
