Vox es caracteritza per una estratègia constant per ser el que més ataca l’independentisme i l’esquerra, qui més grossa els la diu, qui demana els càstigs més elevats per qualsevol cosa que facin, per més desproporcionat que sigui. La mesura i la proporció no acostumen a estar entre les característiques del partit d’ultradreta. Però de vegades, la ignorància sobre algunes de les qüestions més bàsiques els deixa en evidència, i queda patent que el que volen és soltar l’astracanada més gran, sense importar-li res del que ho envolta. L’últim exemple va arribar de la mà de la sentència del TSJC que condemnava la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, a un any d’inhabilitació i 12.000 euros de multa per desobediència, derivat del seu paper en el Govern de l’1-O.
En conèixer’s la decisió judicial, que no és ferma i contra la que encara hi cap recurs, Cs i el PP van demanar la dimissió de Serret. Però Vox, com sempre, va voler ser més. I sense pensar-s’ho va emetre una nota afirmant que demanaria a la Junta Electoral que li retirés l’acta de diputada per la inhabilitació de la sentència. El que no va mirar Vox és que Serret va renunciar a ser diputada tan bon punt la van fer consellera. El ridícul va ser tal, que Vox va retirar la nota de les seves xarxes socials.
